Note

• Àmbit: Espanya
• El concepte obligació tributària ha de ser explicat dins l'àmbit del concepte més ampli de relació jurídica tributària. L'article 17 de la Llei general tributària defineix la relació jurídica tributària com el conjunt d'obligacions, deures i potestats originats per l'aplicació dels tributs, i dels quals es poden derivar obligacions materials i formals per a l'obligat tributari i per a l'Administració.
  Així, el seguit de relacions que s'estableixen en el marc de l'aplicació dels tributs tenen en comú que les obligacions que se'n deriven neixen amb la vocació d'extingir l'obligació tributària per mitjà del pagament que la persona deutora haurà de fer en favor de l'Administració tributària creditora.
  Hi ha una gran varietat d'obligacions vinculades a l'àmbit tributari que, tradicionalment, es classifiquen en dos grans grups: les obligacions tributàries materials i les obligacions tributàries formals.
  Les primeres, les obligacions tributàries materials, tenen contingut econòmic i hi destaquen, per la importància que hi tenen, l'obligació tributària principal -consistent en el pagament de la quota tributària-, l'obligació de realitzar pagaments a compte -com ara retencions-, les obligacions entre particulars derivades de l'aplicació dels tributs -com ara l'obligació de repercutir el tribut en el cas de l'IVA-, o les obligacions accessòries -com són el pagament d'interessos de demora o dels recàrrecs per pagament d'un tribut fora de termini.
  Per contra, les obligacions tributàries formals són obligacions que no tenen contingut econòmic i que consisteixen a fer o deixar fer en relació amb l'aplicació dels tributs. Aquest és el cas de l'obligació de presentar declaracions, autoliquidacions i comunicacions, l'obligació de dur una comptabilitat o l'obligació de deixar actuar l'Administració en el marc d'un procediment d'inspecció.