Note

• Àmbit: Catalunya
• El dret comú distingia entre parentiu agnatici i parentiu cognatici, sistema que mantingué després el dret feudal. Els parents agnats eren els ascendents i els descendents del pater familias, tots els que estaven sotmesos a la seva autoritat, a una pàtria potestat comuna. Els parents cognats o naturals eren parents per vincle de sang però no per raó de la pàtria potestat. Aquest darrer parentiu es tenia o es podia tenir amb altres famílies pel fet que descendien d'un tronc comú, però també era el parentiu que s'atribuïa a la dona que sortia de la casa paterna per casar-se, perquè, llevat dels seus drets dotals i legitimaris, no en tenia cap altre sobre aquella; i igualment era el parentiu que es reconeixia als descendents il·legítims que no quedaven subjectes a la pàtria potestat del pare ni tenien drets successoris sobre casa seva. També s'al·ludia als parents per afinitat, aquells que avui coneixem com a polítics (els parents del marit respecte dels parents de la seva esposa).
  En el dret romà, i a Catalunya, dins del parentiu es distingien línies i graus. Pel que fa a les línies, hi havia la línia recta, que unia els ascendents i els descendents, i la línia col·lateral, que unia tots els que tenien un ascendent comú i no estaven en línia recta de parentiu. Quant als graus, es comptaven per generacions; hi havia parents en línia recta (per exemple, entre els avis i els nets hi havia dos graus, i entre els besavis i els besnets, tres) i parents en línia col·lateral (per exemple, entre germans hi havia dues generacions, la del pare comú i la pròpia dels germans; i entre oncle i nebot n'hi havia tres, una la del pare de l'oncle, una altra entre el pare de l'oncle i el germà de l'oncle i una tercera entre el germà de l'oncle i el seu fill que era nebot de l'oncle).
  Cal recordar que formaven la casa romana, a més del pare o cap de casa i els seus parents agnats, els esclaus i els servents i també hi poden haver individus adoptats i altres arrogats. A Catalunya es podia reproduir el mateix esquema, si més no en les famílies amb més recursos; així, juntament amb la família de sang, es podien trobar servents i esclaus (infidels no cristians), fills adoptats (que si ho eren de forma plena s'assimilaven als fills legítims) i individus arrogats. Pel que fa als esclaus, a Roma i a Catalunya estaven en situació de dependència personal de la casa i de l'autoritat de llur cap; eren uns elements més de la casa.