Note

• Àmbit: Catalunya
• Tot i que la simulació no comporta necessàriament una activitat contrària a la llei, permet perseguir resultats il·lícits; per exemple, una compravenda que encobreix una donació per motius fiscals, en frau de creditors (art. 531-14 Llei 5/2006, del 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya [CCCat], relatiu als drets reals) o en perjudici de legitimaris (art. 451-22.2 Llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del CCCat, relatiu a les successions).
  La simulació pot ser relativa o absoluta, segons si el negoci aparent amaga un negoci dissimulat o no. La simulació absoluta comporta un únic negoci, nul si li manca algun dels elements de l'article 1261 del Codi civil espanyol (CC) i, en particular, la causa de l'obligació (art. 1276 CC). La simulació relativa representa un fenomen més complex, atès que el negoci aparent en dissimula un altre, en què es poden diferenciar tres conceptes: el negoci simulat, el negoci dissimulat i l'acord simulatori (o contradeclaració, que invalida el que és aparent i estableix la voluntat veritable).
  La simulació pot recaure sobre el tipus negocial, sobre l'objecte o sobre el subjecte. El primer cas aparenta un negoci amb causa falsa i, per tant, nul (art. 1276 CC). Així, l'acord sobre una contraprestació inexistent que dissimula un negoci gratuït sota l'aparença d'un negoci onerós per a eludir les restriccions imposades als negocis gratuïts; per exemple, la reducció de donacions (a la inversa, es pot dissimular una compravenda per a evitar un retracte legal). La simulació sobre l'objecte pot encobrir la contractació d'un altre objecte o en pot dissimular l'entitat o la quantitat; per exemple, la consignació d'un preu inferior al real per a evitar l'exercici d'un dret de retracte o per raons fiscals. La simulació relativa al subjecte es concreta en el negoci amb una persona interposada que pretén amagar la identitat dels venedors o dels compradors. La interposició d'una persona pot ser fictícia o bé comportar una veritable adquisició fiduciària (també anomenada interposició real).
  La simulació relativa comporta demostrar la inexistència i la nul·litat subsegüent del negoci simulat, com també l'existència i la validesa del negoci dissimulat. L'acord simulatori és el negoci pel qual es desmenteix o s'invalida el negoci simulat, mentre que el negoci dissimulat ha de reunir tots els requisits necessaris per a tenir validesa. Cal destruir la presumpció de causa (art. 1277 CC) i provar-ne l'existència d'una altra de «verdadera i lícita» (art. 1276 CC) així com la dels altres requisits de l'article 1261 del CC (consentiment sobre l'objecte i la causa i la capacitat suficient) i els elements de validesa formals o ad solemnitatem. L'observació dels requisits formals resulta controvertida, atesa la freqüència de les compravendes que encobreixen donacions d'immobles, per a la validesa de les quals cal escriptura pública (art. 531-12.1 CCCat). Si la compravenda simulada es fa en un document privat no pot valer com a donació; tanmateix, si es fa en escriptura pública, el Tribunal Suprem manté dues posicions contraposades. D'una banda, exigeix que es demostri la validesa de la donació subjacent (és a dir, la voluntat de donar manifestada en forma solemne, ja que l'animus donandi no es pot dissociar de la forma i no va implícit en l'escriptura de compravenda). D'altra banda, i de manera més recent, es mostra favorable a la validesa de les donacions dissimulades en compravendes realitzades en escriptura pública sempre que aquesta aplegui tots els elements, i interpreta que es compleix el requisit formal perquè, en realitat, el notari autoritza una donació. Aquesta opinió favorable ja s'havia manifestat prèviament pel que fa a les donacions remuneratòries i modals.
  L'acció de simulació persegueix la declaració de nul·litat del negoci simulat. Si la simulació és relativa, la pretensió inclou que es declari l'existència del negoci dissimulat. Atès que es tracta d'una acció declarativa de nul·litat radical, l'acció no té un termini de prescripció. La prova de la simulació pot presentar dificultats pràctiques, sobretot si terceres persones interessades interposen l'acció. Per exemple, els creditors de la presumpta persona venedora han de provar l'existència d'una donació per a aplicar les disposicions sobre frau de creditors (art. 531-15 CCCat), els legitimaris, per a reduir-la per inoficiositat (art. 451-22.3 CCCat) i el fideïcomissari per a impugnar els fraus o els perjudicis de l'herència (art. 426-50 CCCat). Es pot utilitzar qualsevol mitjà, en particular, les presumpcions judicials (art. 386 Llei d'enjudiciament civil). Els tribunals han pres en consideració indicis tan variats com són el preu reduït i la manca d'acreditació del pagament, la relació de parentiu entre els venedors i els compradors, les desavinences entre els venedors i les terceres persones interessades a demostrar la simulació o el fet que aquestes continuïn ocupant la finca segons la pròpia conveniència.
  Les terceres persones interessades estan legitimades per a exercitar l'acció de simulació en la declaració. Pel que fa als simulants, llur legitimació està limitada pel principi contrari a la impugnació dels propis actes, establert per l'article 111-8 del CCCat i també per la jurisprudència. No obstant això, conserva la facultat d'impugnació si la simulació va ser absoluta, ja que el negoci aparent és nul de ple dret i qualsevol persona roman legitimada per a fer desaparèixer aquesta aparença (art. 1261.3 CC i art. 6.3 CC). Però, si la simulació és relativa, la llei no pot emparar l'interès de les parts negocials a fer aflorar i impugnar el negoci dissimulat. Cal considerar de la mateixa manera els hereus voluntaris o intestats, que són els continuadors de la personalitat de la part causant (art. 411-1 CCCat), llevat que no actuïn com a successors, sinó en defensa d'un interès propi, com, per exemple, els legitimaris o titulars del dret d'obtenir el valor que determina la llei en el patrimoni dels causants (art. 451-1 CCCat) que en són a la vegada hereus i volen actuar en defensa de la llegítima i demanar-ne el suplement (art. 451-10 CCCat).