Back to top
venda en subhasta pública venda en subhasta pública

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  venda en subhasta pública, n f
  • es  venta en subasta pública

<Dret civil>

Definition
Venda que consisteix a oferir públicament i de manera irrevocable una cosa que s'atorga a la persona que ofereix el preu més alt per sobre d'un mínim.

Note

  • Àmbit: Espanya
  • L'òrgan legislador català encara no ha regulat la venda en subhasta pública, típica en el comerç minorista, i per tant hom ha d'acudir a la Llei 7/1996, del 15 de gener, d'ordenació del comerç minorista. Per començar, la llei esmentada aclareix que no és aplicable ni a les subhastes judicials, ni a les administratives ni a les referents a títols. Per tant, es refereix a activitats dutes a terme per empreses que es dediquen a aquesta activitat o al comerç minorista.
    En aquesta mena de venda poden coincidir diverses relacions jurídiques depenent de qui són els propietaris dels béns que se subhasten. És possible que el subjecte que organitza la venda en subhasta pública sigui una empresa o bé un particular que contracta una empresa perquè subhasti els seus béns al públic adquirent. Si es tracta del segon cas, les dues parts s'han d'ajustar a la normativa general de la contractació.
    El contracte es formalitza per escrit, en el qual han de constar bàsicament la identificació de les parts, l'objecte i les condicions de la venda i la retribució de l'empresa subhastadora. En aquest cas, l'empresa actua de garant de la protecció del tresor artístic, històric i bibliogràfic de Catalunya i assegura que la persona propietària dels béns compleix els requisits establerts en la legislació específica esmentada. L'empresa corresponent ofereix, de manera pública i irrevocable, la venda d'un bé a la persona que ofereixi el preu més alt per sobre d'un mínim, mitjançant el sistema de licitació al més-dient i en el termini establert, el qual es fixa a l'inici o per mitjà de les ofertes descendents fetes durant la subhasta (art. 56).
    L'oferta ha de contenir la descripció veraç dels objectes en qüestió i l'adquirent ha de saber en tot moment si es troba davant d'una imitació o d'un original. L'empresa subhastadora pot exigir al futur adquirent de l'objecte una fiança quan ho hagi expressat en els anuncis de la subhasta. La fiança no pot ser superior al 5 % del preu de sortida dels béns i, en els casos en què la persona licitadora no hagi adquirit finalment el bé, l'empresa els ha de retornar la fiança en el termini de tres dies des de la finalització de l'acte. En relació amb aquesta qüestió, Íñigo Alfonso Navarro Mendizábal sosté que la fiança també té una funció de garantia en cas que la persona licitadora adquireixi el bé: si aquesta no respecta les condicions amb les quals es va fer l'adjudicació, perdrà la fiança constituïda que, a manca de pacte, correspon a la persona titular del bé subhastat (art. 59.3). D'aquesta manera, hom parla d'una mena de garantia de caràcter penal que s'entrega abans de la subhasta i que, en cas d'incompliment de l'empresa subhastadora o del propietari, la persona perjudicada no pot rebre la fiança per duplicat.