Note

• Els AINE constitueixen un conjunt heterogeni de substàncies, sovint sense relació química, per bé que gairebé totes són àcids orgànics, però que comparteixen accions terapèutiques i efectes secundaris semblants. També són analgèsics i antipirètics. La seva acció antiinflamatòria és exercida, principalment, a través de la inhibició de la ciclooxigenasa, enzim que catalitza la transformació de l'àcid araquidònic en prostaglandines; no tenen, en canvi, cap mena d'efecte sobre la lipooxigenasa. Són emprats en l'artritis reumatoide, en l'espondilitis anquilopoètica, entre altres malalties reumàtiques, per raó del seu efecte antiinflamatori. Pel seu efecte analgèsic, són també usats àmpliament en afeccions diverses que no tenen una base inflamatòria, com ara l'artrosi, els dolors postoperatoris i els secundaris a traumatismes. Les principals accions secundàries dels AINE són de caràcter gastrointestinal (gastritis, úlcera gàstrica), renal, dermatològic, pulmonar (broncoespasme), hematològic (disminució de l'agregabilitat plaquetària, aplàsia medul·lar), nerviós (cefalea, acúfens, confusió) i circulatori (hipertensió). Es classifiquen en diversos grups: salicilats, derivats de la pirazolona, derivats indolacètics, derivats arilpropiònics, derivats fenilacètics, fenamats, oxicams, derivats pirròlics i altres de difícil classificació.