Note

• Reunits a partir del 25 de juny, rebutjaren les propostes descentralitzadores del Govern d'Adolfo Suárez, concretats en un òrgan anomenat Consell General de Catalunya. Es va demanar el restabliment de la Generalitat de Catalunya i el retorn de l'exili del president Tarradellas. El president Adolfo Suárez va reconèixer la legitimitat històrica del president Josep Tarradellas, que fou cridat a Madrid el 28 de juny i amb qui negocià el restabliment formal de la Generalitat, al marge de l'Assemblea de Parlamentaris, i sense la recuperació de l'Estatut del 1932.
  Un cop celebrades les eleccions generals del 15 de juny de 1977, els parlamentaris escollits, els diputats i els senadors van iniciar els tràmits per tal d'elaborar un projecte d'estatut d'autonomia. En plena transició política, es va decidir esperar que es coneguessin les grans bases del projecte de la Constitució per a tirar endavant el projecte estatutari, per tal que la iniciativa no es veiés truncada, com va succeir durant la Segona República espanyola. De la mateixa manera que en la Segona República, la redacció de l'Estatut s'inicià abans que s'aprovés la Constitució, però en aquest cas es va esperar que el procés constituent estigués prou avançat i que es coneguessin els grans trets característics de la nova organització territorial de l'Estat. Es volia evitar «l'error» d'un text plebiscit pel poble que després fos modificat o retallat per les Corts. Aleshores, el que es va fer va ser nomenar la «Comissió dels Vint» (parlamentaris), que va fer el primer redactat. Les reunions tingueren lloc, principalment, al parador de Sau, topònim amb què es coneixerà l'avantprojecte de text estatutari. L'Assemblea de Parlamentaris discutí l'avantprojecte a partir del 10 de novembre de 1978, a Barcelona, un cop conegut el text final del Projecte de Constitució. El 16 de desembre, el Ple de l'Assemblea aprovà el projecte d'Estatut.
  El mateix dia en què es publicà la Constitució al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i entrà en vigor (29 de desembre), el president de la Generalitat convocà oficialment l'Assemblea de Parlamentaris, la qual va aprovar solemnement i sense debat el projecte d'Estatut, i el va remetre immediatament a les Corts. Un cop constituït el nou Congrés de Diputats, després de les eleccions celebrades l'1 de març de 1979, es va iniciar el procés de discussió i d'aprovació del text estatutari, amb la discussió dels «motius de desacord» presentats pels diversos grups parlamentaris a la Comissió Constitucional, juntament amb una delegació de l'Assemblea de Parlamentaris catalans. Després d'un debat extens, i d'una negociació llarga que comportà canvis importants, la comissió mixta (Comissió Constitucional del Congrés - Delegació de l'Assemblea de Parlamentaris catalans) arribà a un acord sobre un text comú i definitiu el 13 d'agost de 1979. El 25 d'octubre de 1979 se celebra el referèndum, que resultà positiu, amb l'aprovació per una majoria del 88 % dels vots emesos vàlidament, amb una participació del 60 % del cens electoral. El text va ser ratificat per totes dues cambres com a llei orgànica i el 18 de desembre de 1979 va ser sancionat pel rei. El 22 de desembre de 1979 es va publicar al BOE l'Estatut d'autonomia de Catalunya del 1979. El 20 de març de 1980, van tenir lloc les primeres eleccions autonòmiques. En tot aquest procés, cal fer constar que l'elaboració de l'Estatut d'autonomia del 1979 va ser simultània i paral·lela a la de la Constitució espanyola.
• V. t.: Assemblees de Parlamentaris n f pl