Back to top
0 CRITERI Noms dels núvols (2): complements, núvols accessoris i núvols especials 0 CRITERI Noms dels núvols (2): complements, núvols accessoris i núvols especials

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Noms dels núvols (2): complements, núvols accessoris i núvols especials

<Física > Meteorologia>

Definition
Des d'un punt de vista meteorològic, per a classificar els núvols s'utilitza una designació binomial (composta del nom de gènere i el nom d'espècie) i també tres categories addicionals:
- complements de núvol
- núvols accessoris
- núvols especials

Aquest sistema permet classificar els núvols d'una manera precisa segons quines siguin les seves característiques, especialment pel que fa a la seva altura i pel que fa a la forma, les dimensions, etc.

En català, per a designar els complements de núvol, els núvols accessoris i els núvols especials, el Consell Supervisor del TERMCAT considera prioritàries les formes llatines sense cap mena d'adaptació, pels motius següents:
(1) Són les utilitzades internacionalment.
(2) Són les més documentades en català.
(3) Són les que fan servir habitualment els experts.

Tot i això, en alguns casos hi ha formes catalanes documentades (algunes de populars, d'altres creades pels especialistes a partir dels llatinismes d'origen), que també són adequades com a sinònims secundaris respecte de les formes llatines, especialment per a registres menys especialitzats.

A continuació s'exposen les propietats de cadascuna de les tres categories addicionals.

A. Complements de núvol

L'Organització Meteorològica Mundial estableix onze complements de núvol, que tipifiquen les característiques i les formes diverses que poden presentar les parts accessòries dels núvols.

La llista de noms aprovats en català per als complements de núvol (composta per la forma llatina i de vegades una forma catalana per a registres menys especialitzats) és la següent:
- arcus (o arc fosc)
- incus (o enclusa)
- mamma
- praecipitatio
- tuba (o núvol d'embut)
- virga
- asperitas
- cauda (o núvol de coa o núvol de cua, segons la varietat dialectal)
- cavum (o cavitat de núvol)
- fluctus (o ones de Kelvin-Helmholtz)
- murus (o núvol de paret)

B. Núvols accessoris

L'Organització Meteorològica Mundial estableix quatre tipus de núvols accessoris, que són els núvols que acompanyen un altre núvol més gran.

La llista de noms aprovats en català per als núvols accessoris (composta per la forma llatina i de vegades una forma catalana per a registres menys especialitzats) és la següent:
- pileus (o núvol de capell o núvol de caputxa o píleu)
- velum
- pannus
- flumen (o coa de castor o cua de castor, segons la varietat dialectal)

C. Núvols especials

L'Organització Meteorològica Mundial estableix cinc tipus de núvols especials, que són els núvols que es formen com a conseqüència d'un factor concret sovint localitzat, natural o resultant de l'activitat humana (per exemple, un salt d'aigua, un volcà, un incendi, un avió o un bosc)

La llista d'adjectius aprovats en català per als núvols accessoris (composta per la forma llatina i de vegades una forma catalana per a registres menys especialitzats) és la següent:
- cataractagenitus
- flammagenitus (o de foc)
- homogenitus (o antropogènic -a)
- homomutatus
- silvagenitus

Note