Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "llenguatge" in all thematic areas

canya canya

<Arts > Música > Instruments musicals>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2025. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

  • ca  canya, n f
  • ca  llengüeta, n f
  • es  caña, n f
  • es  caramillo, n m
  • es  lengueta, n f
  • fr  anche, n f
  • en  reed, n

<Instruments musicals > Parts d'instruments > Saxòfon>, <Instruments musicals > Parts d'instruments > Clarinet>

Definition
Lamineta mòbil en el tub de certs instruments de vent, que produeix el so amb les seves oscil·lacions.

Note

  • En els instruments aeròfons, la canya del saxòfon i el clarinet és una canya simple, mentre que en el fagot i l'oboè i en instruments tradicionals com la gralla i la tenora és una canya doble.
diapasó portallengüetes diapasó portallengüetes

<Música > Instruments musicals>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  diapasó portallengüetes, n m
  • ca  llengüeter, n m
  • es  diapasón
  • es  lengüetero
  • es  peine
  • fr  sommier

<Música > Instruments musicals>

Definition
Placa de l'interior d'un acordió que serveix per a fixar-hi les llengüetes que produeixen el so en passar l'aire a través de les vàlvules obertes quan es pitja un dels botons o tecles de l'instrument.
els desenvolupadors poden utilitzar llenguatges d'alt nivell els desenvolupadors poden utilitzar llenguatges d'alt nivell

<TIC > Informàtica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  els desenvolupadors poden utilitzar llenguatges d'alt nivell
  • en  developers can use high-level languages

<Localització > Fraseologia>

endrapallengües endrapallengües

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  endrapallengües, n m/f
  • ca  grejolera, n f alt. sin.
  • ca  herba rasposa, n f alt. sin.
  • ca  llengüetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pega, n f alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  rapallengua, n f alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  rogeta de sis fulles, n f alt. sin.
  • ca  roja, n f alt. sin.
  • ca  rúbia tintòria, n f alt. sin.
  • ca  rubiatet (arrel), n m alt. sin.
  • ca  tintorera, n f alt. sin.
  • ca  greixolera, n f var. ling.
  • ca  greixonera, n f var. ling.
  • ca  rúbia tintòrea, n f var. ling.
  • nc  Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poir.) O. Bolòs

<Botànica > rubiàcies>

endrapallengües endrapallengües

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  endrapallengües, n m/f
  • ca  grejolera, n f alt. sin.
  • ca  herba rasposa, n f alt. sin.
  • ca  llengüetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pega, n f alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  rapallengua, n f alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  rogeta de sis fulles, n f alt. sin.
  • ca  roja, n f alt. sin.
  • ca  rúbia tintòria, n f alt. sin.
  • ca  rubiatet (arrel), n m alt. sin.
  • ca  tintorera, n f alt. sin.
  • ca  greixolera, n f var. ling.
  • ca  greixonera, n f var. ling.
  • ca  rúbia tintòrea, n f var. ling.
  • nc  Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poir.) O. Bolòs

<Botànica > rubiàcies>

formatge llenguat formatge llenguat

<Alimentació. Gastronomia > Productes lactis > Formatges>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de formatges [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/305>

  • ca  formatge llenguat, n m
  • ca  formatge cucat, n m sin. compl.
  • es  queso agusanado, n m

<Formatges > Tipus de formatges>

Definition
Formatge tendre, molt humit, sense crosta, durant l'elaboració del qual se'n provoca la contaminació per mosques, que hi ponen ous, amb la qual cosa s'hi crien larves.

Note

  • S'elaboren formatges llenguats en diversos països; un dels més coneguts és el casu marzu (en sard, literalment, 'formatge podrit'), de Sardenya, la venda del qual està prohibida.
freqüencímetre de làmines vibrants freqüencímetre de làmines vibrants

<Energia > Energia elèctrica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA i SOLER, Jordi; RIUS i ALCARAZ, Lluís; SOLER i CEREZO, Ester. Diccionari de l'empresa elèctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. 154 p.
ISBN 84-7279-447-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  freqüencímetre de làmines vibrants, n m
  • ca  freqüencímetre de llengüetes, n m sin. compl.
  • es  frecuencímetro de láminas vibrantes
  • es  frecuencímetro de lengüetas
  • es  frecuencímetro de vibración
  • fr  fréquencemètre à lames vibrantes
  • en  vibrating-reed frequency meter
  • de  Zungenfrequenzmesser

<Energia elèctrica>

Definition
Freqüencímetre que consta d'una sèrie de làmines de diferent longitud que són excitables magnèticament, de manera que la làmina que té una freqüència pròpia igual a la que es mesura entra en vibració.
língula língula

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  língula, n f
  • ca  llengüeta, n f sin. compl.
  • es  língula
  • en  lingula

<Anatomia>

llengüeta llengüeta

<Ciències socials > Arqueologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  llengüeta, n f
  • es  lengüeta
  • en  tongue

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definition
Protuberància de base lenticular d'una ceràmica.
llengüeta llengüeta

<Parts i accessoris dels instruments musicals>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  llengüeta, n f
  • ca  buna, n f sin. compl.
  • ca  canya, n f sin. compl.
  • ca  inxa, n f sin. compl.
  • es  lengüeta
  • fr  anche
  • en  reed

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Instruments musicals > Parts i accessoris dels instruments musicals>