Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "manipular" in all thematic areas

0 CRITERI plataforma elèctrica, monopatí elèctric o hoverboard?; plataforma de manillar o segway?; roda elèctrica, roda motoritzada, monocicle elèctric o solowheel? 0 CRITERI plataforma elèctrica, monopatí elèctric o hoverboard?; plataforma de manillar o segway?; roda elèctrica, roda motoritzada, monocicle elèctric o solowheel?

<Mobilitat>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI plataforma elèctrica, monopatí elèctric o hoverboard?; plataforma de manillar o segway?; roda elèctrica, roda motoritzada, monocicle elèctric o solowheel?

<Transports > Mobilitat>

Definition
Tant plataforma elèctrica, com plataforma de manillar, com roda elèctrica (tots tres, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents; en canvi, no es consideren adequades, per motius diversos, les formes *monopatí elèctric, *hoverboard, *segway, *roda motoritzada, *monocicle elèctric ni *solowheel.

- Una plataforma elèctrica és un vehicle elèctric autoequilibrat sense manillar i amb dues rodes de petites dimensions, una a cada extrem d'una plataforma transversal, que es fa avançar, retrocedir o girar desplaçant el pes del cos sense moure els peus de lloc.
. Els equivalents castellans són aerotabla, hoverboard i monopatín eléctrico; els francesos, planche autoéquilibrante i planche gyroscopique (aplicats també a les rodes elèctriques), i els anglesos, hoverboard, self-balancing board i self-balancing skateboard.
. Aquest concepte es coneix sovint amb la forma hoverboard (literalment 'planxa que se sosté en l'aire', forma extreta de la segona part del film de ciència-ficció Back to the Future), que és una marca comercial de l'empresa Hoverboard Technologies.

- Una plataforma de manillar és similar a una plataforma elèctrica, amb la diferència que les rodes laterals són de grans dimensions i, sobretot, que té un manillar, on solen haver-hi indicadors de control.
. L'equivalent castellà és transporte personal con autobalance; el francès, gyropode (amb la variant giropode), i els anglesos, self-balancing human transporter, self-balancing personal transporter i self-balancing scooter.
. Aquest concepte es coneix sovint amb la forma Segway, reducció de Segway Personal Transporter o Segway PT, que és una marca comercial de l'empresa Segway Inc.

- Una roda elèctrica és un vehicle elèctric autoequilibrat sense manillar i amb una sola roda de grans dimensions, que té un pedal transversal a cada banda; igual que els dos aparells anteriors, es fa avançar, retrocedir o girar desplaçant el pes del cos sense treure els peus dels pedals.
. Els equivalents castellans són monociclo autoequilibrado, monociclo eléctrico, rueda eléctrica i rueda motorizada; els equivalents francesos, gyroroue, monocycle électrique, monocycle gyroscopique, roue électrique, roue gyroscopique i, vàlids també per a la plataforma elèctrica, planche autoéquilibrante i planche gyroscopique, i els anglesos, electric unicycle i self-balancing unicycle.

En canvi, *monopatí elèctric, *hoverboard, *segway, *roda motoritzada, *monocicle elèctric i *solowheel presenten diversos inconvenients:
(1) *Hoverboard, *segway i *solowheel són noms d'origen comercial de productes actualment al mercat, amb el doble problema que no poden ser utilitzats per empreses que fan productes similars i que no s'ajusten ni a l'ortografia ni a la pronúncia catalanes.
(2) *Monopatí elèctric, aplicat a la plataforma elèctrica, té l'inconvenient d'un ús equívoc, ja que monopatí designa un vehicle que avança disposat longitudinalment i plataforma un vehicle que avança en transversal.
(3) *Roda motoritzada, aplicat a la roda elèctrica, no fa referència a la sostenibilitat de la font d'energia utilitzada, no estableix cap relació formal amb els aparells similars i, a més, ja designa un element propi del ciclisme, que és un àmbit pròxim.
(4) *Monocicle elèctric, aplicat també a la roda elèctrica, estableix un paral·lelisme no del tot cert amb els monocicles (que tenen seient i es mouen per mitjà dels pedals) i comporta la utilització de formes anàlogues per als aparells similars (per exemple, *bicicle elèctric, forma clarament equívoca respecte a bicicleta).

Note

àrea d'articulació mandibular àrea d'articulació mandibular

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Source term image

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  àrea d'articulació mandibular
  • en  mandibular joint area

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Causes i efectes de lesions i intoxicacions>

òrbita polar òrbita polar

<Ciències de la Terra>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  òrbita polar, n f
  • ca  òrbita quasipolar, n f sin. compl.
  • es  órbita polar
  • es  órbita casipolar sin. compl.
  • es  órbita cuasipolar sin. compl.
  • en  polar orbit
  • en  near-polar orbit sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Òrbites>

Definition
Òrbita al voltant de la Terra que, en sentit estricte, està definida per una inclinació de 90º, si bé a la pràctica és aquella que permet que els satèl·lits passin propers als pols, és a dir, amb una inclinació orbital compresa entre els 75-80° i els 115°.

Aquestes òrbites s'aconsegueixen a altituds baixes, aproximadament entre els 200 i els 1000 km i s'utilitzen principalment en l'observació de la Terra.

Alguns dels satèl·lits d'òrbita polar són els de les sèries ADEOS, IRS, ERS, FY-1, Landsat, MetOp, Nimbus, OKEAN, SPOT i TIROS-N.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
òrbita polar òrbita polar

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  òrbita polar, n f
  • ca  òrbita quasipolar, n f sin. compl.
  • es  órbita polar
  • es  órbita casipolar sin. compl.
  • es  órbita cuasipolar sin. compl.
  • en  polar orbit
  • en  near-polar orbit sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Òrbites>

Definition
Òrbita al voltant de la Terra que, en sentit estricte, està definida per una inclinació de 90º, si bé a la pràctica és aquella que permet que els satèl·lits passin propers als pols, és a dir, amb una inclinació orbital compresa entre els 75-80° i els 115°.

Aquestes òrbites s'aconsegueixen a altituds baixes, aproximadament entre els 200 i els 1000 km i s'utilitzen principalment en l'observació de la Terra.

Alguns dels satèl·lits d'òrbita polar són els de les sèries ADEOS, IRS, ERS, FY-1, Landsat, MetOp, Nimbus, OKEAN, SPOT i TIROS-N.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
òrbita polar òrbita polar

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  òrbita polar, n f
  • ca  òrbita quasipolar, n f sin. compl.
  • es  órbita polar
  • es  órbita casipolar sin. compl.
  • es  órbita cuasipolar sin. compl.
  • en  polar orbit
  • en  near-polar orbit sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Òrbites>

Definition
Òrbita al voltant de la Terra que, en sentit estricte, està definida per una inclinació de 90º, si bé a la pràctica és aquella que permet que els satèl·lits passin propers als pols, és a dir, amb una inclinació orbital compresa entre els 75-80° i els 115°.

Aquestes òrbites s'aconsegueixen a altituds baixes, aproximadament entre els 200 i els 1000 km i s'utilitzen principalment en l'observació de la Terra.

Alguns dels satèl·lits d'òrbita polar són els de les sèries ADEOS, IRS, ERS, FY-1, Landsat, MetOp, Nimbus, OKEAN, SPOT i TIROS-N.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
acònit paniculat acònit paniculat

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acònit paniculat, n m
  • ca  tora, n f alt. sin.
  • nc  Aconitum variegatum L. subsp. paniculatum (Arcang.) Greuter et Burdet
  • nc  Aconitum degenii Gáyer sin. compl.
  • nc  Aconitum paniculatum Lam., nom. illeg. var. ling.

<Botànica > ranunculàcies>

acònit paniculat acònit paniculat

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acònit paniculat, n m
  • ca  tora, n f alt. sin.
  • nc  Aconitum variegatum L. subsp. paniculatum (Arcang.) Greuter et Burdet
  • nc  Aconitum degenii Gáyer sin. compl.
  • nc  Aconitum paniculatum Lam., nom. illeg. var. ling.

<Botànica > ranunculàcies>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  all bord, n m
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  all de pastor gran, n m alt. sin.
  • ca  all paniculat, n m alt. sin.
  • ca  calabruixa, n f alt. sin.
  • nc  Allium paniculatum L.

<Botànica > liliàcies>

all bord all bord

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  all bord, n m
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  all de pastor gran, n m alt. sin.
  • ca  all paniculat, n m alt. sin.
  • ca  calabruixa, n f alt. sin.
  • nc  Allium paniculatum L.

<Botànica > liliàcies>

angle de la mandíbula angle de la mandíbula

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  angle de la mandíbula, n m
  • es  ángulo mandibular
  • fr  angle mandibulaire
  • en  mandibular angle

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>