Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "probitat" in all thematic areas
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca adquisició d'una propietat, n f
- es adquisición de una propiedad
<Dret civil>
Definition
Note
- Àmbit: Catalunya
-
L'article 531-1 del Codi civil de Catalunya (CCCat), i següents, regulen el sistema d'adquisició d'un bé. El primer precepte citat disposa que per a treure i adquirir béns cal el títol de constitució i, si escau, la tradició o actes o formalitats que estableixen les lleis. D'altra banda, l'article 542-1, i següents, del CCCat recullen un conjunt de títols exclusius d'adquisició de la propietat.
Per la seva banda, l'article 609 del Codi civil espanyol (CC) estableix que la propietat i els altres drets sobre els béns s'adquireixen i es transmeten per llei, per donació, per successió testada i intestada, per prescripció, i, a conseqüència de la celebració de certs contractes, per tradició.
La tradició consisteix en el lliurament de la possessió d'un bé per parts de l'antic posseïdor al nou, i, com s'ha manifestat, és fruit de determinats contractes i comporta la transmissió i l'adquisició de la propietat i d'altres drets reals possessoris (art. 531-3 CCCat). Aquesta tradició es pot produir de diverses maneres: amb el lliurament del bé, per atorgament de l'escriptura pública corresponent, per pacte en què els transmitents declaren que lleven de llur poder i possessió el bé i el transfereixen als adquirents, per lliurament de les claus del lloc on estan emmagatzemats o desats els béns mobles als adquirents, per acord entre els transmitents i els adquirents si el bé no es pot traslladar, per expressió en el contracte del fet que els adquirents ja tenen el bé en llur poder per un altre títol. En el cas de béns incorporals, la tradició es produeix pel lliurament dels títols, per transmissió instrumental o per l'ús que en fan els adquirents amb el consentiment dels transmitents.
Cal recordar que la propietat adquirida legalment atorga als titulars el dret a usar de manera plena els béns que en constitueixen l'objecte i a gaudir-ne i disposar-ne. Per les peculiaritats que té, el CCCat recull títols d'adquisició exclusius del dret de propietat. En aquest sentit, l'article 542-1 del CCCat indica que la propietat d'un bé atribueix el dret a adquirir per accessió (artificial o natural) allò que se li uneix, amb l'obligació de pagar, si escau, la indemnització que correspongui.
El CCCat distingeix entre accessió immobiliària i accessió mobiliària. En aquest sentit, l'article 542-2 disposa que les plantacions, els conreus i les edificacions que estiguin inclosos en una finca pertanyen als propietaris de la finca pel dret d'accessió immobiliària. Es presumeix que les plantacions, els conreus i les edificacions fets sobre una finca han estat fets pels propietaris a llur càrrec. Tanmateix, en cas de plantacions en sol aliè, el propietari o propietària de la finca en què una altra persona planta de bona fe (creença raonable que té el títol per a dur-ho a terme) pot optar per fer seva la plantació i pagar les despeses efectuades per qui l'ha feta o obligar a qui ha plantat a deixar la finca en l'estat en què es trobava abans de fer la plantació. En cas que es tracti de conreus, el propietari o propietària pot fer seva la recollida i pagar les despeses efectuades per qui l'ha feta o obligar a qui ha conreat a pagar-li l'equivalent a la renda de la finca fins que s'acabi la collita.
En el cas que es construeixi en sol aliè, el propietari o propietària del sol en què s'ha construït de bona fe, si el valor del sol envaït és superior al de la construcció i el sol aliè, pot optar per fer seva l'edificació i la part del sol aliè pagant les despeses efectuades i el valor del sol; o pot obligar els constructors a adquirir la part del sol envaïda o a adquirir tot el solar si és indivisible.
En tots aquests casos, el propietari o propietària de la finca té dret a una indemnització pels danys i perjudicis.
En el cas de l'accessió mobiliària, és el bé accessori que s'adjunta, de manera natural o artificial, al bé principal formant un sol bé de manera indivisible, inseparable, estable i duradora, i pertany al propietari o propietària del bé principal. Alhora, aquest resta obligat a compensar els titulars pel valor d'aquest bé.
L'article 542-20 del CCCat recull la regulació d'adquisició d'un bé per ocupació, i en subscriu l'objecte als béns corporals abandonats indubtablement per part de llurs propietaris, que siguin susceptibles d'apropiació per mitjà d'un acte material. D'altra banda, també en són susceptibles els animals que es poden caçar o pescar.
Com a cas especial, es recull la possibilitat que es descobreixin objectes de valor extraordinari, sobre la qual cosa l'article 542-21 del CCCat indica que els objectes d'aquestes característiques que han estat ocults i els propietaris dels quals són desconeguts pertanyen als propietaris de la finca on es troben. Si es descobreix un objecte ocult, el descobridor té dret a percebre en metàl·lic una quantitat equivalent a la meitat del seu valor.
En cas que es descobreixin objectes de valor cultural, històric, arquitectònic o artístic i la descoberta s'hagi dut a terme per raó de prospeccions o excavacions, s'aplica la llei especial sobre la matèria.
D'altra banda, el principi general és que els animals domèstics i els objectes mobles corporals que, per llurs característiques, possibilitat d'identificació, estat de conservació, funció o destinació econòmica, són habitualment posseïts per algú, no es poden adquirir per ocupació llevat en els casos que s'exposen a continuació. Si els propietaris són desconeguts, s'ha de notificar a l'ajuntament del lloc en què es realitzi la troballa, que es publica per mitjà d'edicte i es diposita la cosa durant sis mesos en l'establiment que es determini, mitjançant notificació a les entitats públiques corresponents.
En aquest cas, si els propietaris apareixen durant aquest període, se'ls lliura l'objecte pagades les despeses de custòdia, conservació i lliurament; i, a part, han de pagar als trobadors de bona fe el deu per cent del valor de la cosa i, si aquest és igual o superior a sis vegades l'import del salari mínim interprofessional, el quatre per cent del que n'accedeix (aquest últim requisit s'aplica també si els trobadors lliuren la cosa directament als propietaris). En canvi, si transcorregut el termini els propietaris no s'han presentat, l'objecte es lliura a la persona que l'ha trobat després d'haver pagat les despeses causades per la custòdia, la conservació i el lliurament de l'objecte. Si el valor de taxació de la cosa és superior a sis vegades el salari mínim interprofessional es ven en subhasta pública a càrrec de l'ajuntament i els trobadors tenen dret a aquesta quantitat més la quarta part de l'excés obtingut en subhasta (la resta queda a disposició de l'ajuntament). Cal remarcar que els propietaris no tenen acció contra els trobadors de bona fe o els adjudicataris per a reivindicar la cosa perduda. - V. t.: propietat n f
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca adquisició de la propietat, n f
- es adquisición de la propiedad
<Dret civil>
Definition
Note
- Àmbit: Catalunya
-
Actualment l'arrendament de predi rústic és regulat per la Llei 49/2003, del 26 de novembre, d'arrendaments rústics (LAR), de l'Estat, i, subsidiàriament, pel Codi civil espanyol i pels usos i els costums aplicables (art. 1.2 LAR).
L'article 1.1 de la LAR fixa que es consideren arrendaments rústics els contractes per mitjà dels quals se cedeixen temporalment una o diverses finques, o part d'aquestes, per a l'aprofitament agrícola, ramader o forestal, a canvi d'un preu o d'una oferta. L'article 5 de la mateixa llei recull els casos que no es consideren arrendaments rústics; l'article 6 conté una llista d'arrendaments exceptuats i l'article 7 recull casos d'inaplicació d'aquesta llei.
La regulació estableix que es poden subscriure arrendaments rústics entre persones físiques i jurídiques, i en desenvolupa casos en l'article 9. Pel que fa als requisits de contractació, l'article 11 disposa que els contractes han de constar per escrit i que, en qualsevol moment, les parts poden ser cridades a formalitzar-los en document públic. Si no hi ha pacte entre les parts, i si no es prova el contrari, es considera que hi ha un arrendament quan l'arrendatari es troba en possessió de la finca; i si no consta l'import de la renda (regulada en l'article 13 i següents), aquesta és equivalent a les del mercat de la zona o comarca.
L'article 12 de la LAR regula la durada de l'arrendament i disposa que aquest ha de tenir una durada mínima de cinc anys i es considera nul·la i no incorporada una clàusula que n'estableixi una durada inferior. S'estableix aquesta durada si no hi consta una altra de més gran.
La LAR no conté un apartat específic referit als drets i les obligacions de les parts, i, en aquest sentit, cal tenir en compte que l'article 8 de la LAR disposa que l'arrendatari de finques rústiques té dret a determinar el tipus de conreu, sense perjudici de retornar-les, en acabar l'arrendament, en l'estat en què les va rebre, i tenint en compte els límits que estableix la mateixa llei.
L'article 24 recull l'acabament de l'arrendament, que s'esdevé en els casos següents: a) pèrdua total de la cosa arrendada o per expropiació forçosa quan també sigui total; si la pèrdua només és parcial, l'arrendatari té l'opció de continuar en l'arrendament, i també en el cas de l'expropiació forçosa, amb una reducció proporcional de la renda; b) per expiració del període convencional o legal i de la pròrroga, si escau; c) per acord mutu entre les parts; d) per desistiment unilateral de l'arrendatari, en el terme de l'any agrícola; e) per mort de l'arrendatari, tenint en compte els drets dels successors legítims; f) en els arrendaments efectuats a favor de persones jurídiques o de comunitats de béns, des del mateix moment en què s'extingeixi la persona jurídica o la comunitat; g) per resolució del dret de l'arrendador, i h) mitjançant resolució o rescissió del contracte en els casos legalment establerts.
<Economia. Empresa > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca agent de la propietat immobiliària, n m, f
- ca API, n m, f sigla
- es agente de la propiedad inmobiliaria
- es agente inmobiliario
- es API sigla
- fr agent d'immeubles
- fr agent immobilier
- en estate agent [GB]
- en realtor [US]
<Economia. Empresa > Ocupacions>
Definition
<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>
GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>
- ca agent de la propietat industrial, n m, f
- es agente de la propiedad industrial
- fr agent de marques de commerce
- fr conseil en propriété industrielle
- en industrial property agent
- en trademark agent
- en trademark attorney
<Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca > Protecció jurídica>
Definition
<Dret civil>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca agent oficial de la propietat industrial, n m
- es agente oficial de la propiedad industrial
<Dret civil>
Definition
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca atribut, n m
- ca propietat, n f sin. compl.
- es atributo
- es propiedad
- en attribute
- en property
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades>
Definition
Note
-
1. En el model entitat-relació, un atribut correspon a una característica d'una entitat o d'una relació inclosa en el model d'un univers de discurs concret.
2. En el model de dades relacional, els atributs del model conceptual entitat-relació esdevenen camps de les taules.
3. En els sistemes d'informació geogràfica, els atributs d'una entitat representada per una classe d'elements s'emmagatzemen com a camps a la taula d'atributs pròpia de la classe d'elements o en una taula externa relacionada. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca atribut, n m
- ca propietat, n f
- es atributo, n m
- es propiedad, n f
- en attribute, n
- en property, n
<Jardineria. Paisatgisme>
Definition
Note
- En el model entitat-relació, un atribut correspon a una característica d'una entitat o d'una relació inclosa en el model d'un univers de discurs concret. En els sistemes d'informació geogràfica, els atributs d'una entitat representada per una classe d'elements s'emmagatzemen com a camps a la taula d'atributs pròpia de la classe d'elements o en una taula externa relacionada.
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca atribut, n m
- ca propietat, n f sin. compl.
- es atributo
- es propiedad
- en attribute
- en property
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades>
Definition
Note
-
1. En el model entitat-relació, un atribut correspon a una característica d'una entitat o d'una relació inclosa en el model d'un univers de discurs concret.
2. En el model de dades relacional, els atributs del model conceptual entitat-relació esdevenen camps de les taules.
3. En els sistemes d'informació geogràfica, els atributs d'una entitat representada per una classe d'elements s'emmagatzemen com a camps a la taula d'atributs pròpia de la classe d'elements o en una taula externa relacionada. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bé de propietat privada, n m
- es bien de propiedad privada, n m
<Dret civil>
<Economia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca cambra de la propietat, n f
- es cámara de la propiedad, n f
- fr chambre de la propriété, n f
<Economia>
