Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "prometiment" in all thematic areas
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca procediment civil, n m
- es procedimiento civil
<Dret processal>
Definition
Note
- Àmbit: Andorra
-
Els procediments civils ordinaris que regula l'Ordenament jurídic del Principat d'Andorra són tres: el procediment ordinari, el procediment verbal abreujat i el procediment de mínima quantia. Llevat del darrer dels esmentats, que estableix l'oralitat i la concentració com a aspectes més rellevants, en els altres dos processos predomina l'escriptura.
1. Procediment ordinari. La normativa aplicable a aquest procediment és recollida pel Decret de l'1 de maig de 1922, modificat per la Llei transitòria de procediments judicials (LTPJ).
L'àmbit d'aplicació d'aquesta normativa comprèn les matèries següents: la resolució dels litigis civils de tota classe, llevat de les matèries expressament previstes pels altres procediments, i de quantia superior a dos milions de pessetes (12.020,24 €) o el contravalor corresponent en una altra moneda.
L'òrgan judicial competent per a aquest procediment és, d'acord amb el que disposa la Llei qualificada de la justícia (LQJ), el Tribunal de Batlles (TB), com a tribunal col·legiat. Aquest Tribunal s'encarrega, també, dels procediments de quantia indeterminada o la quantia dels quals supera el quàntum fixat per les lleis de procediment per a subjectar-los al procediment abreujat (art. 49.3 LQJ).
S'estructura en les fases que es descriuen a continuació. a) Període d'al·legacions: en l'acte de presentació de la demanda, tant si es tracta d'una demanda escrita com de paraula, el ponent de la Secció Civil del TB exigeix a l'actor que consigni de manera clara i concreta els fets i els títols en què fonamenta la demanda, a més de la quantia litigiosa (art. 1 Decret de l'1 de maig de 1922). Cal tenir en compte, però, que, d'acord amb el que disposa l'article 39 de la LTPJ, el demandant s'ha d'adreçar a la Batllia per a fer citar a judici la part demandada amb expressió de la identitat i el domicili d'aquesta fent constar, a més, com estableix l'article 35 de la LTPJ, la jurisdicció, el procediment i la Secció del TB a què l'actor demana que sigui atribuït el coneixement de la causa. En un termini de cinc dies, el president dels batlles dicta providència i designa el ponent de la Secció Civil que correspongui, al qual tramet la petició de citació. Seguidament, el ponent cita a termini la part demandant i cita la part demandada perquè compareguin a presentar i escoltar la demanda, respectivament, per la cúria més propera, sempre que no s'hagin de fer les citacions per edictes o per comissió rogatòria. Després de la demanda, els demandats poden contestar, replicar i duplicar de la manera acostumada, en una sessió o en diferents sessions, a elecció del litigant a qui correspongui, i el ponent de la secció civil del TB ha de procurar que els termes del debat quedin ben clars i definits. Per tant, la rèplica i la dúplica són els escrits que tanquen la fase d'al·legacions del procediment civil ordinari. La rèplica és un acte propi de l'actor, mitjançant el qual pot contestar a la demanda. La dúplica, en canvi, és l'oportunitat que té el demandat de contestar a la rèplica. Són escrits facultatius, però útils per a delimitar l'objecte del procés. Pel que fa a la forma d'aquests escrits, per regla general segueixen la dels escrits de demanda i de contestació a la demanda, i s'hi distingeixen fets i fonaments de dret. b) Període de prova: si les parts o alguna d'elles sol·licita provar algun dels fets sobre els quals tracta la qüestió, el ponent de la Secció Civil del TB examina si la prova proposada és pertinent; en cas afirmatiu, concedeix un termini que no pot excedir els trenta dies per a practicar-la (art. 3 Decret de l'1 de maig de 1922). El ponent de la Secció Civil del TB pot prorrogar aquest termini, sempre que a parer seu les circumstàncies ho exigeixin, tenint cura en tot cas que no es produeixin amb aquest pretext dilacions no justificades. En el cas que la prova proposada no sigui pertinent, el ponent de la Secció Civil del TB l'ha de refusar (art. 3 Decret de l'1 de maig de 1922). c) Període de conclusions i sentència: practicada la prova, si els litigants o un d'ells vol informar de paraula o per escrit sobre el resultat de la prova, el ponent de la Secció Civil del TB accepta aquesta informació (art. 4 Decret de l'1 de maig de 1922). El ponent de la Secció Civil del TB, si ho considera convenient, pot acordar les diligències que estimi convenients per a clarificar qualsevol fet que quedi en dubte, i dicta sentència un cop practicades aquestes proves. d) Recursos contra la sentència de primera instància: les sentències són apel·lables amb dos efectes (devolutiu i suspensiu). Un cop presentada l'apel·lació, el ponent cita a termini les parts perquè compareguin davant el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (TSJA) per a formalitzar el recurs en el termini de quinze dies, i remet els autes originals al referit Tribunal (art. 81 LTPJ). El procediment que cal seguir en la tramitació del recurs d'apel·lació és el que, amb caràcter general, recullen els articles del 70 al 76 de la LTPJ.
2. Procediment verbal abreujat. La normativa aplicable a aquest procediment és regulada pel Decret del 4 de febrer de 1986, modificat per la LTPJ, del 21 de desembre de 1993.
Aquest procediment abreujat, molt utilitzat en la pràctica, té per objecte la reclamació en l'àmbit civil de les quantitats superiors a dues-centes mil pessetes (1.202,02 €), però que no ultrapassin els dos milions de pessetes (12.020,24 €) o el contravalor corresponent en una altra moneda, i també les matèries relatives a interdictes, arrendaments, terceries i incidents, a més de qüestions matrimonials, de propietat industrial i de propietat intel·lectual.
S'estructura en les fases que es descriuen a continuació. a) Període d'al·legacions: presentada la demanda juntament amb els documents i les còpies respectives, que l'han d'acompanyar necessàriament, es trasllada amb entrega de les còpies corresponents a qui figuri com a demandat perquè la contesti dins el termini de vuit dies (art. 5 Decret del 4 de febrer de 1986). Pel que fa a la citació a termini del demandat, novament cal tenir present el que disposa l'article 39 de la LTPJ: l'actor s'ha d'adreçar a la Batllia per a fer citar a judici la part demandada amb expressió de la identitat i el domicili d'aquesta. El termini de contestació a la demanda és comú quan els demandats són dos o més, tant si contesten de manera separada o comuna (art. 6). A partir d'aquest moment processal el demandat pot adoptar diverses posicions. En primer lloc, pot ser que, efectuada la citació corresponent, no comparegui dins el termini que se li fixi per a fer-ho. En aquest cas, pot ser declarat en rebel·lia a instància de l'agent, de manera que la demanda es considera contestada i el judici segueix el curs corresponent. Ara bé, si durant el judici compareix el demandat, aquest és tingut com a part, el procediment no retrocedeix i continua a partir de l'estat en què es trobi (art. 7). Pot ser que el demandat comparegui dins el termini que estableix l'article 5, però que consideri que no escau seguir el judici pel procediment abreujat que determina el Decret que el regula. Aleshores pot fer l'al·legació corresponent i exclusiva sobre aquesta qüestió sense contestar sobre el fons de la demanda. En aquesta sitaució, el batlle convoca les parts a una compareixença, dins un termini màxim de vuit dies, perquè les parts es posin d'acord respecte de la classe de judici que s'ha de seguir. Si les parts no es posen d'acord sobre això, el batlle, dins el termini de vuit dies, decideix la qüestió mitjançant un aute. No s'admet cap recurs contra l'aute en què es declari que correspon el procediment ordinari. En aquest cas, el batlle tramita immediatament la causa a la Secció Civil del TB davant el qual cita les parts perquè compareguin per a poder seguir el judici segons les normes del procediment ordinari. En canvi, sí que s'admet protesta contra l'aute en què es declari que correspon el procediment abreujat, perquè, si escau, pugui ser decidit el tema quan es resolgui la qüestió principal en tràmit de recurs davant el TSJA (art. 8 Decret del 4 de febrer de 1986 i art. 87 LTPJ) . El demandat, comparegut dins el termini que estableix l'article 5, pot formular reconvenció en contestar la demanda. En aquest cas, es trasllada a l'actor mitjançant l'agent perquè la contesti dins el termini de vuit dies. La reconvenció no pot tenir una quantia superior a dos milions de pessetes (12.020,24 €) (art. 9). b) Període de prova: contestada la demanda o la reconvenció, si escau, el batlle obre el judici a prova per un termini de vint-i-cinc dies, que es distribueixen entre el període de proposició de prova (deu dies) i la pràctica de la prova (quinze dies). Si el batlle considera que alguna de les proves proposades no és pertinent, la refusa. Contra aquest acord no és procedent cap recurs i només es pot formular la protesta de la part afectada amb la finalitat que pugui ser tinguda en compte en cas d'apel·lació pel tribunal corresponent. Si el batlle estima insuficient la prova pericial proposada, pot designar d'ofici un perit idoni, i no hi ha possibilitat de cap recurs contra aquesta decisió (art. 10). c) Període de conclusions i sentència: practicada la prova proposada o transcorregut el termini a què es refereix l'article 10, es dona vista dels autes a les parts en el termini comú de vuit dies perquè puguin formular l'escrit de conclusions (art. 12). La llei fa referència a un «escrit» de conclusions, cosa que impedeix fer les conclusions oralment, possibilitat permesa en aquesta mateixa fase d'un judici ordinari. Transcorregut el termini que fixa l'article 12, tant si s'han presentat com si no escrits de conclusions, el batlle dicta sentència dins els quaranta-cinc dies següents (art. 13). El batlle, abans de dictar sentència, pot acordar per a decidir millor que es practiqui qualsevol diligència de prova, en un termini que no excedeixi els quinze dies. Aquest termini pot ser prorrogat per resolució motivada del batlle (art. 14). Totes les qüestions incidentals que es proposin en la contestació a la demanda, llevat de la que regula l'article 8 sobre la quantia, són resoltes pel batlle mitjançant la sentència definitiva, però el batlle ha de resoldre amb prioritat en la sentència les excepcions que poden obstaculitzar el pronunciament de fons (art. 11). Les sentències dictades en aquest tipus de procediment són susceptibles d'apel·lació amb dos efectes. Presentada l'apel·lació, el batlle cita les parts perquè compareguin davant del TSJA per a formalitzar el recurs en el termini de quinze dies, i remet els autes originals al mateix Tribunal (art. 15). El procediment que cal seguir en la tramitació del recurs d'apel·lació és recollit, amb caràcter general, pels articles del 70 al 76 de la LTPJ. Amb caràcter general, per a tot el que no determina aquest Decret regulador del procediment abreujat són aplicables les normes que regeixen el judici ordinari (art. 21).
3. Procediment de mínima quantia. La normativa aplicable a aquest procediment és recollida pel Decret del 4 de febrer de 1986, modificat per la LTPJ.
La competència per a portar aquest procés recau en un sol batlle, d'acord amb el que disposa l'article 49.3 de la LQJ.
Pel que fa a l'assistència jurídica, l'article 97 de la LQJ li confereix un caràcter facultatiu, de manera que és possible que les parts, activa i passiva d'aquest procés civil, compareguin sense lletrat que les defensi.
El procediment civil de mínima quantia està previst per a la tramitació de les reclamacions de quantia inferior a dues-centes mil pessetes (1.202,02 €) o el contravalor corresponent en un altra moneda, i la tramitació és de caràcter sumari.
S'estructura en les fases que es descriuen a continuació. a) Període d'al·legacions: el demandant compareix davant la Batllia i formula per escrit la demanda, en què expressa la identitat i el domicili de la part demandada. Dins els cinc dies del dipòsit, el president de la Batllia dicta providència i designa el batlle que correspongui, al qual tramet la demanda. El batlle, d'acord amb el que estableix l'article 39 de la LTPJ, cita la part demandada amb trasllat de la demanda, i l'insta a contestar per la cúria més propera, respectant el que determina l'article 3 del Decret del 16 de febrer de 1918. b) Acte de judici i pràctica de la prova: el batlle procedeix a la citació de les parts a judici. En la citació al demandat s'acompanya una còpia de la demanda, i s'adverteix les parts que han de comparèixer a l'acte del judici amb els mitjans de prova dels quals es puguin valer (art. 3). En el mateix acte del judici, que se celebra en el termini més breu possible, es practiquen les proves proposades per les parts que el batlle declari pertinents. El secretari estén acta de tot el que s'ha fet (art. 7). Si el demandant no compareix es considera que ha desistit, amb imposició del pagament de les costes judicials. Si la incompareixença és del demandat se'l declara en rebel·lia i el procediment segueix el curs (art. 6). En l'acte del judici es fa lectura de la pretensió del demandant, que és contestada immediatament, de manera verbal o escrita, pel demandat. Si el demandat formula reconvenció, aquesta és admesa, llevat que superi la quantia de dues-centes mil pessetes (1.202,02 €). En aquest cas, es reserva a l'interessat el dret a utilitzar la seva acció en el procediment corresponent (art. 4). c) Sentència: totes les qüestions incidentals són resoltes en la sentència del batlle. Si es planteja una qüestió sobre la quantia, el mateix batlle decideix després d'escoltar les parts. Contra la decisió del batlle de declarar-se competent no pertoca recurs d'apel·lació, però sí en el cas que la resolució del batlle sigui la de declarar-se incompetent (art. 5). El batlle dicta sentència en el termini de trenta dies. La sentència, que pot ser dictada in voce, només és apel·lable davant el TSJA quan la quantia del litigi superi les cent mil pessetes (601,01 €), d'acord amb el que estableix l'article 85 de la LTPJ.
<Dret > Dret de la Unió Europea > Comunitats Europees>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de les Comunitats Europees [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/27/>
Les denominacions en castellà, francès i anglès s'han reproduït i adaptat a partir de les edicions lingüístiques originals del Thésaurus Eurovoc (édition 4.2).
© Communautés européennes, 2004
La reproducció i adaptació s'ha dut a terme sota la responsabilitat exclusiva del TERMCAT Centre de Terminologia.
- ca procediment consultiu, n m
- es procedimiento consultivo
- es procedimiento de consulta
- fr procédure de consultation
- en consultation procedure
<Comunitats europees > Dret comunitari>
<Procediments culinaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca procediment culinari, n m
- es procedimiento culinario
- fr procédé culinaire
- en culinary process
<Procediments culinaris>
Definition
Note
- Convé no confondre el procediment culinari amb el procés culinari. Mentre que el procés culinari és una successió d'accions o d'operacions que no implica un agent, el procediment culinari és una tècnica o un sistema d'elaboració, constituït per una o més accions, que pressuposa sempre la intervenció d'un agent.
<Gastronomia > Procediments culinaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>
- ca procediment culinari, n m
- es procedimiento culinario
- fr procédé culinaire
- en culinary process
<Procediments culinaris > Cocció > Bulls>
Definition
Note
- Convé no confondre el procediment culinari amb el procés culinari. Mentre que el procés culinari és una successió d'accions o d'operacions que no implica un agent, el procediment culinari és una tècnica o un sistema d'elaboració, constituït per una o més accions, que pressuposa sempre la intervenció d'un agent.
<Llengua > Lingüística > Lingüística textual>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Rosa Artigas i Catassús, procedeix de l'obra següent:
ARTIGAS i CATASSÚS, Rosa. Terminologia de lingüística textual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/221/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca procediment d'articulació, n m
<Lingüística textual>
Definition
<Llengua > Lingüística > Lingüística textual>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Rosa Artigas i Catassús, procedeix de l'obra següent:
ARTIGAS i CATASSÚS, Rosa. Terminologia de lingüística textual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/221/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca procediment d'associació, n m
<Lingüística textual>
Definition
Note
- Tant en l'emissió com en la recepció, el procediment d'associació depèn del bagatge del parlant: del coneixement de la llengua, del món i de la matèria de què parla, així com de l'habilitat de situar les paraules en un marc coherent. Per exemple, l'associació entre farmàcia i aspirina o entre pagar i diners és una qüestió pragmàtica.
<Ciències de la salut > Anatomia patològica>
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'anatomia patològica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/336>
- ca procediment d'immunofluorescència directa (procediment)
- en direct tissue immunofluorescence procedure (procedure)
- cod 127796002
<Anatomia patològica (SNOMED CT)>
<Llengua > Lingüística > Lingüística textual>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Rosa Artigas i Catassús, procedeix de l'obra següent:
ARTIGAS i CATASSÚS, Rosa. Terminologia de lingüística textual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/221/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca procediment de cohesió, n m
<Lingüística textual>
Definition
Note
- 1. Els procediments de cohesió s'estenen per tots els plans de la llengua.
- 2. Són procediments de cohesió el procediment de repetició, el procediment d'articulació i el procediment d'associació. Els dos primers són fenòmens intrínsecs a la llengua; el tercer és extrínsec.
<Procediments i processos dels aliments sòlids>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca procediment de conservació, n m
- es procedimiento de conservación
- fr procédé de conservation des aliments
- en food preservation process
<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Procediments i processos dels aliments sòlids>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca procediment de constrenyiment administratiu, n m
- es procedimiento de apremio
<Dret>
Definition
Note
- Àmbit: Inespecífic
