sotho septentrional
sotho septentrional
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca sotho septentrional
- ca pedi sin. compl.
- ca sepedi sin. compl.
- ca sesotho sa leboa sin. compl.
- ca sotho de transvaal sin. compl.
- ar سوثو الشمالية
- cy Sotho Gogleddol
- cy Pedi sin. compl.
- cy Sepedi sin. compl.
- cy Sesotho sa leboa sin. compl.
- cy Sotho transvaal sin. compl.
- de Nordsotho
- de Pedi sin. compl.
- de Sepedi sin. compl.
- de Sesotho sin. compl.
- de Transvaal-Sotho sin. compl.
- en Northern Sotho
- en Pedi sin. compl.
- en Sepedi sin. compl.
- en Sesotho Sa Leboa sin. compl.
- en Transvaal Sotho sin. compl.
- es soto septentrional
- es pedi sin. compl.
- es sepedi sin. compl.
- es sesoto sa leboa sin. compl.
- es soto de transvaal sin. compl.
- eu pediera
- eu iparraldeko sothoera sin. compl.
- eu pedi sin. compl.
- eu pediera sin. compl.
- eu sepedi sin. compl.
- eu sesotho sa leboa sin. compl.
- eu transvaalgo sothoera sin. compl.
- fr sotho du Nord
- fr pedi sin. compl.
- fr sepedi sin. compl.
- fr sesotho sa leboa sin. compl.
- fr sotho de transvaal sin. compl.
- fr sotho septentrional sin. compl.
- gl sotho setentrional
- gl pedi sin. compl.
- gl sepedi sin. compl.
- gl sesotho sa leboa sin. compl.
- gl sotho de transvaal sin. compl.
- gn soto yvateogua
- gn pedi sin. compl.
- gn sepedi sin. compl.
- gn sesotho sa levoa sin. compl.
- gn sotho transvaal-gua sin. compl.
- it sotho settentrionale
- it pedi sin. compl.
- it sepedi sin. compl.
- it sesotho sa leboa sin. compl.
- it sotho del nord sin. compl.
- it sotho del transvaal sin. compl.
- pt sotho setentrional
- pt pedi sin. compl.
- pt sepedi sin. compl.
- pt sesotho sa leboa sin. compl.
- pt sotho do transvaal sin. compl.
- tmh Tasuthut tagafant
- tmh Pedi sin. compl.
- tmh sepedi sin. compl.
- tmh sesotho sa leboa sin. compl.
- tmh sotho n transvaal sin. compl.
- zh 北方索托语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definition
El grup etnolingüístic sotho septentrional (pedi) és un dels grups majoritaris de la República de Sud-àfrica (9,4 % de la població total), juntament amb el zulú (23%) i el sotho meridional (7,7%). El sotho septentrional és la llengua majoritària de la província de Limpopo (52% de la població), seguida pel songa (22 %) i el venda (16 %). El sotho septentrional és lingüísticament proper al sesotho (sotho meridional) i al tswana, amb els quals forma el subgrup sotho de les llengües bantús.
Hi ha certa confusió al voltant de la denominació de la llengua sotho septentrional i del terme sepedi. D'una banda, sepedi és el nom utilitzat oficialment a la República de Sud-àfrica per a referir-se al sotho septentrional, i així apareix a la constitució d'aquest país. D'altra banda, el terme sepedi s'utilitza per a referir-se a una de les diverses varietats dialectals d'aquesta mateixa llengua.
El sotho septentrional té una gran variació dialectal: varietats del centre-sud (kopa, sotho ndebele), central (pedi, tau, kone), nord-oest (tlokwa, hananwa, matlala, moletsi, mamabolo), nord-est (lobedu, phalaborwa, kgaga, dzwabo), est (pai) i centre-est (pulana, kutswe).
El sotho septentrional s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Hi ha certa confusió al voltant de la denominació de la llengua sotho septentrional i del terme sepedi. D'una banda, sepedi és el nom utilitzat oficialment a la República de Sud-àfrica per a referir-se al sotho septentrional, i així apareix a la constitució d'aquest país. D'altra banda, el terme sepedi s'utilitza per a referir-se a una de les diverses varietats dialectals d'aquesta mateixa llengua.
El sotho septentrional té una gran variació dialectal: varietats del centre-sud (kopa, sotho ndebele), central (pedi, tau, kone), nord-oest (tlokwa, hananwa, matlala, moletsi, mamabolo), nord-est (lobedu, phalaborwa, kgaga, dzwabo), est (pai) i centre-est (pulana, kutswe).
El sotho septentrional s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
suahili
suahili
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Burundi, Àfrica > Comores, Àfrica > Mayotte, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Ruanda, Àfrica > Somàlia, Àfrica > Sudan, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Uganda
- ca suahili
- ca kiswahili sin. compl.
- ca swahili sin. compl.
- cod kiswahili
- ar سواحيلية
- cy Swahili
- cy Kiswahili sin. compl.
- de Swahili
- de Kisuaheli sin. compl.
- de Kisuahili sin. compl.
- de Kiswaheli sin. compl.
- de Kiswahili sin. compl.
- de Suahili sin. compl.
- en Swahili
- en Kisuaheli sin. compl.
- en Kiswahili sin. compl.
- es suahili
- es kiswahili sin. compl.
- es suajelí sin. compl.
- es suajili sin. compl.
- es swahili sin. compl.
- eu swahili
- eu kisuaheli sin. compl.
- eu kiswahili sin. compl.
- fr swahili
- fr kiswahili sin. compl.
- fr souahéli sin. compl.
- gl suahili
- gl kiswahili sin. compl.
- gn suahili
- gn kiswahili sin. compl.
- it swahili
- it kiswahili sin. compl.
- ja スワヒリ語
- nl Swahili
- nl Kiswahili sin. compl.
- pt suaíli
- pt kiswahili sin. compl.
- ru Суахили
- ru Кисуахили sin. compl.
- zh 斯瓦希里
- zh 奇斯瓦希里 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Burundi, Àfrica > Comores, Àfrica > Mayotte, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Ruanda, Àfrica > Somàlia, Àfrica > Sudan, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Uganda
Definition
El suahili és la llengua materna del poble suahili (o waswahili). Els individus ètnicament suahilis són aproximadament 1.300.000, però avui dia els parlants de suahili com a primera llengua són aproximadament 6.000.000. Com a llengua franca, en canvi, el suahili és emprat per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El suahili està format per diferents dialectes: el kiunguja (parlat a l'illa de Zanzíbar i que l'any 1928 va ser triat com a base de l'estàndard suahili), el kitumbatu i el kimakunduchi (parlats majoritàriament a l'illa de Zanzíbar), el kimrima (parlat a Pangani, Vanga, Dar es Salaam, Rufiji i l'illa de Mafia), el kimgao (originàriament parlat a Kilwa i vers el sud), el kipemba (parlat a l'illa de Pemba), el mijikenda (parlat a l'illa de Mvita), el kingare i chijomvu (parlats a l'àrea de Mombasa), el chi-chifundi (parlat a la costa meridional de Kenya), el kivumba (parlat a la costa meridional de Kenya), el kiamu (parlat a l'illa de Lamu) i el sheng (parlat a Nairobi). Varietats més individualitzades són el kimwani (parlat a les illes de Kerimba i a la costa nord de Moçambic), el kingwana (parlat a les regions orientals i meridionals de la República Democràtica del Congo), el comorès (parlat a les illes Comores) i el chimwiini (tradicionalment parlat pels voltants de la ciutat somalí de Barawa però que en els últims anys s'ha estès a Kenya, fugint de la guerra civil).
Com a poble costaner, els suahilis han estat en contacte amb pobles d'ultramar des d'antic. Invasors àrabs d'Oman van ocupar bona part del país suahili al segle XI dC, especialment les illes de Zanzíbar i Pemba i alguns ports importants com Mombasa. Com a conseqüència, el suahili conté nombrosos manlleus a l'àrab. L'expansió del suahili com a llengua comercial comença al segle XIII.
Al segle XIX, els governants de Zanzíbar van organitzar expedicions comercials a l'interior del continent fins a la regió dels grans llacs, on els suahilis van establir rutes comercials permanents en què la llengua suahili esdevingué la llengua franca. Quan els colonitzadors alemanys conqueriren Tanganyika (que es correspon grosso modo amb l'actual Tanzània) el 1886 i es van adonar de l'extensió que tenia el suahili com a llengua comercial, el van convertir també en la llengua de l'administració colonial.
La difusió de què gaudeix el suahili avui dia com a llengua franca a l'Àfrica oriental és comparable a la del haussa a l'Àfrica occidental. Cal dir que el haussa té més parlants nadius (33.117.000) que segons parlants (18.800.000), mentre que el suahili té més segons parlants (73.000.000) que parlants nadius (6.000.000) i encara menys parlants nadius que són ètnicament suahilis (1.328.000). Tant a Tanzània com a Kenya, el suahili té una difusió general, és conegut pel 90% de la població total, i la presència del suahili a l'ensenyament, als mitjans de comunicació i a la literatura és molt àmplia.
El suahili està format per diferents dialectes: el kiunguja (parlat a l'illa de Zanzíbar i que l'any 1928 va ser triat com a base de l'estàndard suahili), el kitumbatu i el kimakunduchi (parlats majoritàriament a l'illa de Zanzíbar), el kimrima (parlat a Pangani, Vanga, Dar es Salaam, Rufiji i l'illa de Mafia), el kimgao (originàriament parlat a Kilwa i vers el sud), el kipemba (parlat a l'illa de Pemba), el mijikenda (parlat a l'illa de Mvita), el kingare i chijomvu (parlats a l'àrea de Mombasa), el chi-chifundi (parlat a la costa meridional de Kenya), el kivumba (parlat a la costa meridional de Kenya), el kiamu (parlat a l'illa de Lamu) i el sheng (parlat a Nairobi). Varietats més individualitzades són el kimwani (parlat a les illes de Kerimba i a la costa nord de Moçambic), el kingwana (parlat a les regions orientals i meridionals de la República Democràtica del Congo), el comorès (parlat a les illes Comores) i el chimwiini (tradicionalment parlat pels voltants de la ciutat somalí de Barawa però que en els últims anys s'ha estès a Kenya, fugint de la guerra civil).
Com a poble costaner, els suahilis han estat en contacte amb pobles d'ultramar des d'antic. Invasors àrabs d'Oman van ocupar bona part del país suahili al segle XI dC, especialment les illes de Zanzíbar i Pemba i alguns ports importants com Mombasa. Com a conseqüència, el suahili conté nombrosos manlleus a l'àrab. L'expansió del suahili com a llengua comercial comença al segle XIII.
Al segle XIX, els governants de Zanzíbar van organitzar expedicions comercials a l'interior del continent fins a la regió dels grans llacs, on els suahilis van establir rutes comercials permanents en què la llengua suahili esdevingué la llengua franca. Quan els colonitzadors alemanys conqueriren Tanganyika (que es correspon grosso modo amb l'actual Tanzània) el 1886 i es van adonar de l'extensió que tenia el suahili com a llengua comercial, el van convertir també en la llengua de l'administració colonial.
La difusió de què gaudeix el suahili avui dia com a llengua franca a l'Àfrica oriental és comparable a la del haussa a l'Àfrica occidental. Cal dir que el haussa té més parlants nadius (33.117.000) que segons parlants (18.800.000), mentre que el suahili té més segons parlants (73.000.000) que parlants nadius (6.000.000) i encara menys parlants nadius que són ètnicament suahilis (1.328.000). Tant a Tanzània com a Kenya, el suahili té una difusió general, és conegut pel 90% de la població total, i la presència del suahili a l'ensenyament, als mitjans de comunicació i a la literatura és molt àmplia.
suba
suba
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
- ca suba
- ar سوبا
- cy Suba
- de Suba
- en Suba
- es suba
- eu subera
- eu suba sin. compl.
- fr suba
- gl suba
- gn suva
- it suba
- pt suba
- tmh Tasubat
- zh 苏巴语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
Definition
Els parlants d'aquesta llengua, els subes, han rebut un fort impacte sociolingüístic dels luos, la llengua dels quals era utilitzada com a llengua franca entre els dos grups. De fet, s'ha produït una assimilació gradual per part dels subes de la cultura i de la llengua luo. Actualment, gairebé la totalitat dels subes (grup ètnic) tenen el luo com a segona llengua.
El suba s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El suba s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
subi
subi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca subi
- ca shubi sin. compl.
- ca sinja sin. compl.
- ca urushubi sin. compl.
- de Subi
- en Subi
- en Shubi sin. compl.
- en Sinja sin. compl.
- en Urushubi sin. compl.
- es subi
- es shubi sin. compl.
- es sinja sin. compl.
- es urushubi sin. compl.
- eu subi
- eu shubi sin. compl.
- eu sinja sin. compl.
- eu urushubi sin. compl.
- fr subi
- fr shubi sin. compl.
- fr urushubi sin. compl.
- gl subi
- gl shubi sin. compl.
- gl sinja sin. compl.
- gl urushubi sin. compl.
- it subi
- it shubi sin. compl.
- it sinja sin. compl.
- it urushubi sin. compl.
- nl Subi
- nl Shubi sin. compl.
- nl Urushubi sin. compl.
- pt subi
- pt shubi sin. compl.
- pt sinja sin. compl.
- pt urushubi sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic subi se situa a la regió nord-oest de Tanzània, a prop de la costa sud-oest del llac Victòria. Entre els grups veïns dels subis trobem els hangazes (la llengua dels quals és lingüísticament propera al subi), els zinzes, els sukumes, els sumbwes i els has.
Els subis han rebut una forta influència dels sukumes, poble que es dedica tradicionalment a l'agricultura i que es va expandir, cercant noves terres de conreu, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte cultural i lingüístic sobre els subis, la majoria dels quals van esdevenir bilingües en sukuma.
La llengua subi s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Els subis han rebut una forta influència dels sukumes, poble que es dedica tradicionalment a l'agricultura i que es va expandir, cercant noves terres de conreu, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte cultural i lingüístic sobre els subis, la majoria dels quals van esdevenir bilingües en sukuma.
La llengua subi s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
sukuma
sukuma
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca sukuma
- ca kisukuma sin. compl.
- cod kisukuma
- ar سوكوما
- cy Sukuma
- cy Kisukuma sin. compl.
- de Sukuma
- de Kisukuma sin. compl.
- en Sukuma
- en Kisukuma sin. compl.
- es sukuma
- es kisukuma sin. compl.
- eu sukumera
- eu kisukuma sin. compl.
- eu sukuma sin. compl.
- fr sukuma
- fr kisukuma sin. compl.
- gl sukuma
- gl kisukuma sin. compl.
- gn sukuma
- gn kisukuma sin. compl.
- it sukuma
- it kisukuma sin. compl.
- pt sukuma
- pt kisukuma sin. compl.
- tmh Tasukumat
- tmh Kisukuma sin. compl.
- zh 苏库马语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
Els sukumes són el grup etnolingüístic més nombrós de Tanzània (aproximadament el 15,5% de la població total), mentre que els altres grups representen menys del 5% cadascun. Són un poble dedicat tradicionalment a l'agricultura que es va expandir per cercar noves terres de conreu i que, al final, es va establir en zones habitades per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte sociolingüístic en algunes comunitats, com ara els zinzes i els subis, la majoria de les quals van esdevenir bilingües en sukuma.
La llengua sukuma és la llengua bantú que, històricament, ha tingut més parlants de Tanzània. Tanmateix, això està canviant amb l'oficialitat i la promoció del suahili. Actualment més del 90% de la població de Tanzània coneix el suahili i més de 70.000.000 persones l'utilitzen com a llengua franca a tota l'Àfrica oriental.
El sukuma s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El terme kisukuma significa 'llengua del nord' en nyambezi.
La llengua sukuma és la llengua bantú que, històricament, ha tingut més parlants de Tanzània. Tanmateix, això està canviant amb l'oficialitat i la promoció del suahili. Actualment més del 90% de la població de Tanzània coneix el suahili i més de 70.000.000 persones l'utilitzen com a llengua franca a tota l'Àfrica oriental.
El sukuma s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El terme kisukuma significa 'llengua del nord' en nyambezi.
sumbwa
sumbwa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca sumbwa
- ca kisumbwa sin. compl.
- de Sumbwa
- de Kisumbwa sin. compl.
- en Sumbwa
- en Kisumbwa sin. compl.
- es sumbwa
- es kisumbwa sin. compl.
- eu sumbwa
- eu kisumbwa sin. compl.
- fr sumbwa
- fr kisumbwa sin. compl.
- gl sumbwa
- gl kisumbwa sin. compl.
- it sumbwa
- it kisumbwa sin. compl.
- nl Sumbwa
- nl Kisumbwa sin. compl.
- pt sumbwa
- pt kisumbwa sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic sumbwa se situa al nord de Tanzània, al sud del llac Victòria. Entre els grups veïns trobem els zinzes, els sukumes, els nyamwezis i els has.
Els sumbwes han rebut una forta influència dels sukumes, poble que tradicionalment s'ha dedicat a l'agricultura i que es va expandir, cercant noves terres de conreu, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte lingüístic i cultural sobre grups com ara els sumbwes, els subis, els nyamwezis i els zinzes.
Generalment, els parlants de sumbwa tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzat en l'administració i l'ensenyament.
El sumbwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El sumbwa rep altres denominacions, entre les quals kisumbwa. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisumbwa, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (kisumbwa, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Els sumbwes han rebut una forta influència dels sukumes, poble que tradicionalment s'ha dedicat a l'agricultura i que es va expandir, cercant noves terres de conreu, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte lingüístic i cultural sobre grups com ara els sumbwes, els subis, els nyamwezis i els zinzes.
Generalment, els parlants de sumbwa tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzat en l'administració i l'ensenyament.
El sumbwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El sumbwa rep altres denominacions, entre les quals kisumbwa. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisumbwa, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (kisumbwa, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
swati
swati
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Swazilàndia
- ca swati
- ca isiswazi sin. compl.
- ca phuthi sin. compl.
- ca siswati sin. compl.
- ca swazi sin. compl.
- ca tekela sin. compl.
- ca tekeza sin. compl.
- cod siswati
- ar سواتي
- cy Swati
- cy Isiswazi sin. compl.
- cy Phuthi sin. compl.
- cy Siswati sin. compl.
- cy Swazi sin. compl.
- cy Tekela sin. compl.
- cy Tekeza sin. compl.
- de Siswati
- de Isiswazi sin. compl.
- de Phuthi sin. compl.
- de Swati sin. compl.
- de Swazi sin. compl.
- de Tekela sin. compl.
- de Tekeza sin. compl.
- en Swati
- en Isiswazi sin. compl.
- en Phuthi sin. compl.
- en Siswati sin. compl.
- en Swazi sin. compl.
- en Tekela sin. compl.
- en Tekeza sin. compl.
- es suati
- es isiswazi sin. compl.
- es phuthi sin. compl.
- es siswati sin. compl.
- es swazi sin. compl.
- es tekela sin. compl.
- es tekeza sin. compl.
- eu swatiera
- eu isiswazi sin. compl.
- eu phuthi sin. compl.
- eu siswati sin. compl.
- eu swati sin. compl.
- eu swatiera sin. compl.
- eu swazi sin. compl.
- eu tekela sin. compl.
- eu tekeza sin. compl.
- fr swati
- fr isiswazi sin. compl.
- fr phuthi sin. compl.
- fr siswati sin. compl.
- fr swazi sin. compl.
- fr tekela sin. compl.
- fr tekeza sin. compl.
- gl swati
- gl isiswazi sin. compl.
- gl phuthi sin. compl.
- gl siswati sin. compl.
- gl swazi sin. compl.
- gl tekela sin. compl.
- gl tekeza sin. compl.
- gn swati
- gn isiswazi sin. compl.
- gn phuthi sin. compl.
- gn siswati sin. compl.
- gn swazi sin. compl.
- gn tekela sin. compl.
- gn tekeza sin. compl.
- it swati
- it isiswazi sin. compl.
- it phuthi sin. compl.
- it siswati sin. compl.
- it swazi sin. compl.
- it tekela sin. compl.
- it tekeza sin. compl.
- pt swati
- pt isiswazi sin. compl.
- pt phuthi sin. compl.
- pt siswati sin. compl.
- pt swazi sin. compl.
- pt tekela sin. compl.
- pt tekeza sin. compl.
- tmh Taswatit
- tmh Isiswazi sin. compl.
- tmh phuthi sin. compl.
- tmh siswati sin. compl.
- tmh swazi sin. compl.
- tmh tekela sin. compl.
- tmh tekeza sin. compl.
- zh 斯瓦蒂语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Swazilàndia
Definition
El grup etnolingüístic swati constitueix aproximadament el 88% de la població de Swazilàndia i el 2,5% de la població de la República de Sud-àfrica. En aquest últim país, el swati és la llengua majoritària de la província de Mpumalanga (30% de la població), seguida pel zulú (26,4%) i el ndebele (12,1%). El swati és lingüísticament proper al ndebele, el xhosa i el zulú, amb els quals hi pot haver intercomprensió.
El swati consta de diversos dialectes, entre els quals trobem el thithiza i el yeyeza.
El swati s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El swati consta de diversos dialectes, entre els quals trobem el thithiza i el yeyeza.
El swati s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
tongwe
tongwe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca tongwe
- ca kitongwe sin. compl.
- ca sitongwe sin. compl.
- cod sitongwé
- de Tongwe
- de Kitongwe sin. compl.
- de Sitongwe sin. compl.
- en Tongwe
- en Kitongwe sin. compl.
- en Sitongwe sin. compl.
- es tongwe
- es kitongwe sin. compl.
- es sitongwe sin. compl.
- eu tongwe
- eu kitongwe sin. compl.
- eu sitongwe sin. compl.
- fr tongwe
- fr kitongwe sin. compl.
- fr sitongwe sin. compl.
- gl tongwe
- gl kitongwe sin. compl.
- gl sitongwe sin. compl.
- it tongwe
- it kitongwe sin. compl.
- it sitongwe sin. compl.
- nl Tongwe
- nl Kitongwe sin. compl.
- nl Sitongwe sin. compl.
- pt tongwe
- pt kitongwe sin. compl.
- pt sitongwe sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
Els tongwes són un dels grups etnolingüístics que viuen a l'oest de Tanzània i estan estretament relacionats amb els bendes. Aquests dos grups comparteixen trets culturals i pràctiques rituals. La llengua tongwe és lingüísticament propera a la llengua bende i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte sociolingüístic de comunitats veïnes. Aquest és el cas dels tongwes, que han rebut una forta influència cultural i lingüística dels nyamwezis.
El tongwe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte sociolingüístic de comunitats veïnes. Aquest és el cas dels tongwes, que han rebut una forta influència cultural i lingüística dels nyamwezis.
El tongwe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
tsonga
tsonga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Swazilàndia
- ca tsonga
- ca gwamba sin. compl.
- ca shangaan sin. compl.
- ca shangana sin. compl.
- ca shitsonga sin. compl.
- ca thonga sin. compl.
- cod xitsonga
- ar تسونغا
- cy Tsonga
- cy Gwamba sin. compl.
- cy Shangaan sin. compl.
- cy Shangana sin. compl.
- cy Shitsonga sin. compl.
- cy Thonga sin. compl.
- de Tsonga
- de Changana sin. compl.
- de Gwamba sin. compl.
- de Shangaan sin. compl.
- de Thonga sin. compl.
- de Xitsonga sin. compl.
- en Tsonga
- en Gwamba sin. compl.
- en Shangaan sin. compl.
- en Shangana sin. compl.
- en Shitsonga sin. compl.
- en Thonga sin. compl.
- en Tonga sin. compl.
- es chonga
- es gwamba sin. compl.
- es shangaan sin. compl.
- es shangana sin. compl.
- es shitsonga sin. compl.
- es thonga sin. compl.
- eu tsongera
- eu gwamba sin. compl.
- eu shangaan sin. compl.
- eu shangana sin. compl.
- eu shitsonga sin. compl.
- eu thonga sin. compl.
- eu tsonga sin. compl.
- fr tsonga
- fr gwamba sin. compl.
- fr shangaan sin. compl.
- fr shangana sin. compl.
- fr shitsonga sin. compl.
- fr thonga sin. compl.
- fr xitsonga sin. compl.
- gl tsonga
- gl gwamba sin. compl.
- gl shangaan sin. compl.
- gl shangana sin. compl.
- gl shitsonga sin. compl.
- gl thonga sin. compl.
- gn tsonga
- gn gwamba sin. compl.
- gn shangaan sin. compl.
- gn shangana sin. compl.
- gn shitsonga sin. compl.
- gn thonga sin. compl.
- it tsonga
- it gwamba sin. compl.
- it shangaan sin. compl.
- it shangana sin. compl.
- it shitsonga sin. compl.
- it thonga sin. compl.
- pt tsonga
- pt gwamba sin. compl.
- pt shangaan sin. compl.
- pt shangana sin. compl.
- pt shitsonga sin. compl.
- pt thonga sin. compl.
- tmh Tatsungat
- tmh Gwamba sin. compl.
- tmh shangaan sin. compl.
- tmh shangana sin. compl.
- tmh shitsonga sin. compl.
- tmh thonga sin. compl.
- zh 特松加语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Swazilàndia
Definition
El grup etnolingüístic tsonga constitueix l'11,4 % de la població total de Moçambic, el 4,4% de la població de la República de Sud-àfrica i l'1,7% de Swazilàndia.
A Sud-àfrica el tsonga es parla principalment a la província de Limpopo, on és una de les llengües majoritàries (22,5 % de la població local), juntament amb el sepedi (52%), el venda (12%) i l'anglès (9,6%). El tsonga és lingüísticament proper al ronga i al tswa i en podem distingir diversos dialectes, entre els quals trobem el xinkuna i el xihlanganu.
El tsonga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
A Sud-àfrica el tsonga es parla principalment a la província de Limpopo, on és una de les llengües majoritàries (22,5 % de la població local), juntament amb el sepedi (52%), el venda (12%) i l'anglès (9,6%). El tsonga és lingüísticament proper al ronga i al tswa i en podem distingir diversos dialectes, entre els quals trobem el xinkuna i el xihlanganu.
El tsonga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
tumbuka
tumbuka
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
- ca tumbuka
- ca chitumbuka sin. compl.
- ca tamboka sin. compl.
- ca tambuka sin. compl.
- ca timbuka sin. compl.
- ca tombucas sin. compl.
- ca tumboka sin. compl.
- ar تومبوكا
- cy Tumbuka
- cy Chitumbuka sin. compl.
- cy Tamboka sin. compl.
- cy Tambuka sin. compl.
- cy Timbuka sin. compl.
- cy Tombucas sin. compl.
- cy Tumboka sin. compl.
- de Tumbuka
- de Chitumbuka sin. compl.
- de Tamboka sin. compl.
- de Tambuka sin. compl.
- de Timbuka sin. compl.
- de Tombucas sin. compl.
- de Tumboka sin. compl.
- en Tumbuka
- en Chitumbuka sin. compl.
- en Tamboka sin. compl.
- en Tambuka sin. compl.
- en Timbuka sin. compl.
- en Tombucas sin. compl.
- en Tumboka sin. compl.
- es tumbuka
- eu tumbukera
- eu chitumbuka sin. compl.
- eu tamboka sin. compl.
- eu tambuka sin. compl.
- eu timbuka sin. compl.
- eu tombucas sin. compl.
- eu tumboka sin. compl.
- eu tumbuka sin. compl.
- fr tumbuka
- fr chitumbuka sin. compl.
- fr tamboka sin. compl.
- fr tambuka sin. compl.
- fr timbuka sin. compl.
- fr tombucas sin. compl.
- fr tumboka sin. compl.
- gl tumbuka
- gl chitumbuka sin. compl.
- gl tamboka sin. compl.
- gl tambuka sin. compl.
- gl timbuka sin. compl.
- gl tombucas sin. compl.
- gl tumboka sin. compl.
- gn tumbuka
- gn chitumbuka sin. compl.
- gn tamboka sin. compl.
- gn tambuka sin. compl.
- gn timbuka sin. compl.
- gn tombukas sin. compl.
- gn tumboka sin. compl.
- it tumbuka
- it chitumbuka sin. compl.
- it tamboka sin. compl.
- it tambuka sin. compl.
- it timbuka sin. compl.
- it tombucas sin. compl.
- it tumboka sin. compl.
- pt tumbuka
- pt chitumbuka sin. compl.
- pt tamboka sin. compl.
- pt tambuka sin. compl.
- pt timbuka sin. compl.
- pt tombucas sin. compl.
- pt tumboka sin. compl.
- tmh Tatumbukat
- tmh Chitumbuka sin. compl.
- tmh tamboka sin. compl.
- tmh tambuka sin. compl.
- tmh timbuka sin. compl.
- tmh tombucas sin. compl.
- tmh tumboka sin. compl.
- zh 图姆布卡语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
Definition
El grup etnolingüístic tumbuka representa aproximadament el 6,5% de la població de Malawi, el 4,5% de Zàmbia i el 3% de Tanzània.
El tumbuka s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
En tumbuka es poden utilitzar diverses expressions per acomiadar-se: "nkhuluta sono", forma genèrica; "khalani makola", quan és el parlant (jo) qui se'n va; "mwende makola", quan és una altra persona qui se'n va, o "tizamuonana", 'a reveure'.
El tumbuka s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
En tumbuka es poden utilitzar diverses expressions per acomiadar-se: "nkhuluta sono", forma genèrica; "khalani makola", quan és el parlant (jo) qui se'n va; "mwende makola", quan és una altra persona qui se'n va, o "tizamuonana", 'a reveure'.
