yasa
yasa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca yasa
- ca bongwe sin. compl.
- ca lyaasa sin. compl.
- ca maasa sin. compl.
- ca yassa sin. compl.
- ar ياسا
- cy Yasa
- cy Bongwe sin. compl.
- cy Lyaasa sin. compl.
- cy Maasa sin. compl.
- cy Yassa sin. compl.
- de Yasa
- de Bongwe sin. compl.
- de Lyaasa sin. compl.
- de Maasa sin. compl.
- de Yassa sin. compl.
- en Yasa
- en Bongwe sin. compl.
- en Lyassa sin. compl.
- en Maasa sin. compl.
- en Yassa sin. compl.
- es yasa
- es bongwe sin. compl.
- es lyaasa sin. compl.
- es maasa sin. compl.
- es yassa sin. compl.
- eu yasera
- eu bongwe sin. compl.
- eu lyaasa sin. compl.
- eu maasa sin. compl.
- eu yasera sin. compl.
- eu yassa sin. compl.
- fr yasa
- fr bongwe sin. compl.
- fr lyaasa sin. compl.
- fr maasa sin. compl.
- fr yassa sin. compl.
- gl yasa
- gl bongwe sin. compl.
- gl lyaasa sin. compl.
- gl maasa sin. compl.
- gl yassa sin. compl.
- gn yasa
- gn lyaasa sin. compl.
- gn maasa sin. compl.
- gn vongwe sin. compl.
- gn yassa sin. compl.
- it yasa
- it bongwe sin. compl.
- it lyaasa sin. compl.
- it maasa sin. compl.
- it yassa sin. compl.
- pt yasa
- pt bongwe sin. compl.
- pt lyaasa sin. compl.
- pt maasa sin. compl.
- pt yassa sin. compl.
- tmh Tayasat
- tmh bongwe sin. compl.
- tmh lyaasa sin. compl.
- tmh maasa sin. compl.
- tmh Yassa sin. compl.
- zh 亚萨语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Guinea Equatorial
Definition
El grup etnolingüístic yasa s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe. Els pobles ndowes viuen principalment a les zones costaneres i per aquest motiu també són coneguts amb el nom de playeros. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup kombe.
El yasa està format per diverses variants dialectals: iyasa, bweko, vendo, bodele, marry, one, asonga, bomui, mogana, mooma o mapanga.
El yasa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El yasa està format per diverses variants dialectals: iyasa, bweko, vendo, bodele, marry, one, asonga, bomui, mogana, mooma o mapanga.
El yasa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
zanaki
zanaki
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca zanaki
- ca ikizanaki sin. compl.
- ca kizanaki sin. compl.
- ar زاناكي
- cy Zanaki
- cy Ikizanaki sin. compl.
- cy Kizanaki sin. compl.
- de Zanaki
- de Ikizanaki sin. compl.
- de Kizanaki sin. compl.
- en Zanaki
- en Ikizanaki sin. compl.
- en Kizanaki sin. compl.
- es zanaki
- es ikizanaki sin. compl.
- es kizanaki sin. compl.
- eu zanakiera
- eu ikizanaki sin. compl.
- eu kizanaki sin. compl.
- eu zanaki sin. compl.
- eu zanakiera sin. compl.
- fr zanaki
- fr ikizanaki sin. compl.
- fr kizanaki sin. compl.
- gl zanaki
- gl ikizanaki sin. compl.
- gl kizanaki sin. compl.
- gn sanaki
- gn ikisanaki sin. compl.
- gn kisanaki sin. compl.
- it zanaki
- it ikizanaki sin. compl.
- it kizanaki sin. compl.
- pt zanaki
- pt ikizanaki sin. compl.
- pt kizanaki sin. compl.
- tmh Tazanakit
- tmh Ikizanaki sin. compl.
- tmh kizanaki sin. compl.
- zh 扎纳吉语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El zanaki és una llengua bantú que es parla al nord de Tanzània, a prop de la costa sud-est del llac Victòria. El zanaki és lingüísticament proper al kuria.
Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
zaramo
zaramo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca zaramo
- ca dzalamo sin. compl.
- ca kizaramo sin. compl.
- ca myagatwa sin. compl.
- ca saramo sin. compl.
- ca zalamo sin. compl.
- ca zaramu sin. compl.
- ar زارامو
- cy Zaramo
- cy Dzalamo sin. compl.
- cy Kizaramo sin. compl.
- cy Myagatwa sin. compl.
- cy Saramo sin. compl.
- cy Zalamo sin. compl.
- cy Zaramu sin. compl.
- de Zaramo
- de Dzalamo sin. compl.
- de Kizaramo sin. compl.
- de Myagatwa sin. compl.
- de Saramo sin. compl.
- de Zalamo sin. compl.
- de Zaramu sin. compl.
- en Zaramo
- en Dzalamo sin. compl.
- en Kizaramo sin. compl.
- en Myagatwa sin. compl.
- en Saramo sin. compl.
- en Zalamo sin. compl.
- en Zaramu sin. compl.
- es zaramo
- es dzalamo sin. compl.
- es kizaramo sin. compl.
- es myagatwa sin. compl.
- es saramo sin. compl.
- es zalamo sin. compl.
- es zaramu sin. compl.
- eu zalamoera
- eu dzalamo sin. compl.
- eu kizaramo sin. compl.
- eu myagatwa sin. compl.
- eu saramo sin. compl.
- eu zalamo sin. compl.
- eu zaramo sin. compl.
- eu zaramu sin. compl.
- fr zaramo
- fr dzalamo sin. compl.
- fr kizaramo sin. compl.
- fr myagatwa sin. compl.
- fr saramo sin. compl.
- fr zalamo sin. compl.
- fr zaramu sin. compl.
- gl zaramo
- gl dzalamo sin. compl.
- gl kizaramo sin. compl.
- gl myagatwa sin. compl.
- gl saramo sin. compl.
- gl zalamo sin. compl.
- gl zaramu sin. compl.
- gn saramo
- gn dzalamo sin. compl.
- gn kizaramo sin. compl.
- gn myagatwa sin. compl.
- gn salamo sin. compl.
- gn saramo sin. compl.
- gn saramu sin. compl.
- it zaramo
- it dzalamo sin. compl.
- it kizaramo sin. compl.
- it myagatwa sin. compl.
- it saramo sin. compl.
- it zalamo sin. compl.
- it zaramu sin. compl.
- pt zaramo
- pt dzalamo sin. compl.
- pt kizaramo sin. compl.
- pt myagatwa sin. compl.
- pt saramo sin. compl.
- pt zalamo sin. compl.
- pt zaramu sin. compl.
- tmh Tazaramut
- tmh Dzalamo sin. compl.
- tmh kizaramo sin. compl.
- tmh myagatwa sin. compl.
- tmh saramo sin. compl.
- tmh zalamo sin. compl.
- tmh zaramu sin. compl.
- zh 扎拉莫语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
Actualment el zaramo està essent substituït pel suahili, llengua coneguda per més del 90% de la població de Tanzània i que ha esdevingut la llengua dominant a bona part del territori zaramo. Sembla que una part de la població zaramo ja no és competent en la seva llengua.
El zaramo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El zaramo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
zigua
zigua
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca zigua
- ca chizigula sin. compl.
- ca kizigula sin. compl.
- ca zigula sin. compl.
- de Zigula
- de Kizigula sin. compl.
- de Seguha sin. compl.
- de Zigua sin. compl.
- en Zigua
- en Chizigula sin. compl.
- en Kizigula sin. compl.
- en Zigula sin. compl.
- es zigua
- es chizigula sin. compl.
- es kizigula sin. compl.
- es zigula sin. compl.
- eu zigua
- eu chizigula sin. compl.
- eu kizigula sin. compl.
- eu zigula sin. compl.
- fr zigula
- fr chizigula sin. compl.
- fr kizigula sin. compl.
- fr zigua sin. compl.
- fr zigula sin. compl.
- gl zigua
- gl chizigula sin. compl.
- gl kizigula sin. compl.
- gl zigula sin. compl.
- it zigua
- it chizigula sin. compl.
- it kizigula sin. compl.
- it zigula sin. compl.
- nl Zigua
- nl Chizigula sin. compl.
- nl Kizigula sin. compl.
- pt zigua
- pt chizigula sin. compl.
- pt kizigula sin. compl.
- pt zigula sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
Els zigües son un dels grups etnolingüístics més nombrosos a la regió de Tanga (al nord-est de Tanzània), juntament amb els sambaes, els bondeis i els digos. Els zigües són el grup ètnic majoritari al districte de Handeni (66% de la població) i parcialment als districtes de Korogwe (18%) i Pangani (22,5%).
El zigua, juntament amb altres llengües de Tanzània, ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional d'aquest país. Un dels manlleus procedents del zigua és el terme fuwele, 'vidre'.
El zigua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El zigua, juntament amb altres llengües de Tanzània, ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional d'aquest país. Un dels manlleus procedents del zigua és el terme fuwele, 'vidre'.
El zigua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
zinza
zinza
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca zinza
- ca dzinda sin. compl.
- ca dzindza sin. compl.
- ca jinja sin. compl.
- ca zinja sin. compl.
- ar زينزا
- cy Zinza
- cy Dzinda sin. compl.
- cy Dzindza sin. compl.
- cy Jinja sin. compl.
- cy Zinja sin. compl.
- de Zinza
- de Dzinda sin. compl.
- de Dzindza sin. compl.
- de Jinja sin. compl.
- de Kizinza sin. compl.
- de Zinja sin. compl.
- en Zinza
- en Dzinda sin. compl.
- en Dzindza sin. compl.
- en Jinja sin. compl.
- en Zinja sin. compl.
- es zinza
- es dzinda sin. compl.
- es dzindza sin. compl.
- es jinja sin. compl.
- es zinja sin. compl.
- eu zinzera
- eu dzinda sin. compl.
- eu dzindza sin. compl.
- eu jinja sin. compl.
- eu zinja sin. compl.
- eu zinza sin. compl.
- fr zinza
- fr dzinda sin. compl.
- fr dzindza sin. compl.
- fr jinja sin. compl.
- fr zinja sin. compl.
- gl zinza
- gl dzinda sin. compl.
- gl dzindza sin. compl.
- gl jinja sin. compl.
- gl zinja sin. compl.
- gn sinsa
- gn dzinda sin. compl.
- gn dzindza sin. compl.
- gn jinja sin. compl.
- gn zinja sin. compl.
- it zinza
- it dzinda sin. compl.
- it dzindza sin. compl.
- it jinja sin. compl.
- it zinja sin. compl.
- pt zinza
- pt dzinda sin. compl.
- pt dzindza sin. compl.
- pt jinja sin. compl.
- pt zinja sin. compl.
- tmh Tazinzat
- tmh Dzinda sin. compl.
- tmh dzindza sin. compl.
- tmh jinja sin. compl.
- tmh zinja sin. compl.
- zh 怎扎语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic zinza se situa a la regió nord-oest de Tanzània, concretament a la costa sud-oest del llac Victòria. Els zinzes han rebut una forta influència dels sukumes, un poble que es dedica tradicionalment a l'agricultura i que es va expandir, tot cercant noves terres de conreu, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte sociolingüístic sobre els zinzes i els subis, la majoria dels quals van esdevenir bilingües en sukuma.
El zinza s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El zinza s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
zulú
zulú
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > Malawi, Àfrica > Moçambic, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Swazilàndia
- ca zulú
- ca zulu sin. compl.
- cod izizulu
- ar زولو
- cy Zwlw
- cy Isizulu sin. compl.
- cy Zunda sin. compl.
- de Zulu
- de Isizulu sin. compl.
- de Zunda sin. compl.
- en Zulu
- en Isizulu sin. compl.
- en Zunda sin. compl.
- es zulú
- es isizulu sin. compl.
- es zunda sin. compl.
- eu zuluera
- eu isizulu sin. compl.
- eu zulu sin. compl.
- eu zuluera sin. compl.
- eu zunda sin. compl.
- fr zoulou
- fr isizulu sin. compl.
- fr zunda sin. compl.
- gl zulú
- gl isizulu sin. compl.
- gl zunda sin. compl.
- gn sulu
- gn isisulu sin. compl.
- gn sunda sin. compl.
- it zulu
- it isizulu sin. compl.
- it zunda sin. compl.
- pt zulu
- pt isizulu sin. compl.
- pt zunda sin. compl.
- tmh Tazulut
- tmh Isizulu sin. compl.
- tmh zunda sin. compl.
- zh 祖鲁语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > Malawi, Àfrica > Moçambic, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Swazilàndia
Definition
Els zulús formen el grup ètnic més nombrós de la República de Sud-àfrica (aproximadament el 23% de la població total), seguit pels xhoses (16,5 %), els pedis o sothos del nord (9,4 %) i els sothos del sud (7,7%).
El zulú és la primera llengua en nombre de parlants de l'estat sud-africà (10.000.000 com a primera llengua i 15.700.000 com a segona llengua), seguida de l'afrikaans (6.000.000 de parlants) i de l'anglès (3.600.000). És la llengua majoritària a diverses províncies: Kwazulu-Natal, on el 81% de la població té el zulú com a primera llengua, Mpumalanga (26%) i Gauteng (21%).
Des d'un punt de vista lingüístic, es pot considerar que el zulú i el xhosa constitueixen una mateixa llengua. Tanmateix, per motius etnopolítics, sovint es consideren llengües diferents. La Constitució de la República de Sud-àfrica, per exemple, estableix el zulú i el xhosa com a dues de les onze llengües oficials de l'Estat.
Podem distingir dues variants dialectals principals del zulú: el lala i el qwabe.
El zulú s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Del zulú prové el mot impala, nom d'una espècie d'antílop africà.
El zulú és la primera llengua en nombre de parlants de l'estat sud-africà (10.000.000 com a primera llengua i 15.700.000 com a segona llengua), seguida de l'afrikaans (6.000.000 de parlants) i de l'anglès (3.600.000). És la llengua majoritària a diverses províncies: Kwazulu-Natal, on el 81% de la població té el zulú com a primera llengua, Mpumalanga (26%) i Gauteng (21%).
Des d'un punt de vista lingüístic, es pot considerar que el zulú i el xhosa constitueixen una mateixa llengua. Tanmateix, per motius etnopolítics, sovint es consideren llengües diferents. La Constitució de la República de Sud-àfrica, per exemple, estableix el zulú i el xhosa com a dues de les onze llengües oficials de l'Estat.
Podem distingir dues variants dialectals principals del zulú: el lala i el qwabe.
El zulú s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Del zulú prové el mot impala, nom d'una espècie d'antílop africà.
