kimbundu
kimbundu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Angola
- ca kimbundu
- cod kimbundu
- ar كيمبوندو
- cy Kimbundu
- cy Dongo sin. compl.
- cy Kimbundo sin. compl.
- cy Kindongo sin. compl.
- cy Loanda mbundu sin. compl.
- cy Luanda sin. compl.
- cy Mbundu sin. compl.
- cy Nbundu sin. compl.
- cy Ndongo sin. compl.
- de Kimbundu
- de Dongo sin. compl.
- de Kimbundo sin. compl.
- de Kindongo sin. compl.
- de Loanda Mbundu sin. compl.
- de Luanda sin. compl.
- de Mbundu sin. compl.
- de Nbundu sin. compl.
- de Ndongo sin. compl.
- en Kimbundu
- en Dongo sin. compl.
- en Kimbundo sin. compl.
- en Kindongo sin. compl.
- en Loanda Mbundu sin. compl.
- en Luanda sin. compl.
- en Mbundu sin. compl.
- en Nbundu sin. compl.
- en Ndongo sin. compl.
- es kimbundu
- es dongo sin. compl.
- es kindongo sin. compl.
- es loanda mbundu sin. compl.
- es luanda sin. compl.
- es mbundu sin. compl.
- es nbundu sin. compl.
- es ndongo sin. compl.
- eu kimbundua
- eu dongo sin. compl.
- eu kimbundo sin. compl.
- eu kindongo sin. compl.
- eu loanda mbundu sin. compl.
- eu luanda sin. compl.
- eu mbundu sin. compl.
- eu nbundu sin. compl.
- eu ndongo sin. compl.
- fr kimboundou
- fr dongo sin. compl.
- fr kimbundo sin. compl.
- fr kimbundu sin. compl.
- fr kindongo sin. compl.
- fr loanda mbundu sin. compl.
- fr luanda sin. compl.
- fr mbundu sin. compl.
- fr nbundu sin. compl.
- fr ndongo sin. compl.
- gl kimbundu
- gl dongo sin. compl.
- gl kimbundo sin. compl.
- gl kindongo sin. compl.
- gl loanda mbundu sin. compl.
- gl luanda sin. compl.
- gl mbundu sin. compl.
- gl nbundu sin. compl.
- gl ndongo sin. compl.
- gn kimbundu
- gn dongo sin. compl.
- gn kimbundo sin. compl.
- gn kindongo sin. compl.
- gn loanda mbundu sin. compl.
- gn luanda sin. compl.
- gn mbundu sin. compl.
- gn nbundu sin. compl.
- gn ndongo sin. compl.
- it kimbundu
- it dongo sin. compl.
- it kimbundo sin. compl.
- it kindongo sin. compl.
- it loanda mbundu sin. compl.
- it luanda sin. compl.
- it mbundu sin. compl.
- it nbundu sin. compl.
- it ndongo sin. compl.
- ja キンブンドゥ語
- nl Kimbundu
- nl Dongo sin. compl.
- nl Kimbundo sin. compl.
- nl Kindongo sin. compl.
- nl Loanda Mbundu sin. compl.
- nl Luanda sin. compl.
- nl Mbundu sin. compl.
- nl Nbundu sin. compl.
- nl Ndongo sin. compl.
- pt quimbundu
- pt dongo sin. compl.
- pt kimbundo sin. compl.
- pt kindongo sin. compl.
- pt loanda mbundu sin. compl.
- pt luanda sin. compl.
- pt mbundu sin. compl.
- pt nbundu sin. compl.
- pt ndongo sin. compl.
- ru Кимбунду
- ru Донго sin. compl.
- ru Луанда sin. compl.
- ru Лоанда мбунду sin. compl.
- ru Мбунду sin. compl.
- ru Нбунду sin. compl.
- ru Ндонго sin. compl.
- ru Кимбундо sin. compl.
- zh 金邦杜语
- zh 金东戈语 sin. compl.
- zh 东戈语、 sin. compl.
- zh 罗安达语、 sin. compl.
- zh 恩东戈语、 sin. compl.
- zh 恩邦杜语、 sin. compl.
- zh 姆邦杜语、 sin. compl.
- zh 金邦多语、 sin. compl.
- zh 金邦多语、 sin. compl.
- zh 姆邦杜罗安达语、 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Angola
Definition
El kimbundu és la segona llengua d'Angola en nombre de parlants (amb un 25%), després de l'umbundu (37%).
Els kimbumdus van ser un dels primers pobles d'Angola a estar sota dominació portuguesa, entre els segles XVI i XVII, per la qual cosa el kimbundu ha rebut una forta influència del portuguès.
Els dialectes del kimbundu són, bàsicament, el njinga, el mbamba, el mbaka i el ngola.
Els kimbumdus van ser un dels primers pobles d'Angola a estar sota dominació portuguesa, entre els segles XVI i XVII, per la qual cosa el kimbundu ha rebut una forta influència del portuguès.
Els dialectes del kimbundu són, bàsicament, el njinga, el mbamba, el mbaka i el ngola.
kinga
kinga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kinga
- ca ekikinga sin. compl.
- ca kikinga sin. compl.
- de Kinga
- de Ekikinga sin. compl.
- de Kikinga sin. compl.
- en Kinga
- en Ekkinga sin. compl.
- en Kikinga sin. compl.
- es kinga
- es ekkinga sin. compl.
- es kikinga sin. compl.
- eu kinga
- eu ekkinga sin. compl.
- eu kikinga sin. compl.
- fr kinga
- fr ekikinga sin. compl.
- fr kikinga sin. compl.
- gl kinga
- gl ekkinga sin. compl.
- gl kikinga sin. compl.
- it kinga
- it ekkinga sin. compl.
- it kikinga sin. compl.
- nl Kinga
- nl Ekikinga sin. compl.
- nl Kikinga sin. compl.
- pt kinga
- pt ekkinga sin. compl.
- pt kikinga sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic kinga se situa al nord del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa), al sud-oest de Tanzània. Els kingues representen aproximadament l'11% de la població indígena de la regió d'Iringa i són el grup majoritari al districte de Makete.
Entre els grups veïns dels kingues trobem els wanjis, al nord; els kisis i els pangwes, al sud; els benes, a l'est; i els nyakyuses, a l'oest.
El kinga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikinga. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakinga, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Entre els grups veïns dels kingues trobem els wanjis, al nord; els kisis i els pangwes, al sud; els benes, a l'est; i els nyakyuses, a l'oest.
El kinga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikinga. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakinga, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kisi
kisi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kisi
- ca kikisi sin. compl.
- de Kisi
- de Kikisi sin. compl.
- en Kisi
- en Kikisi sin. compl.
- es kisi
- es kikisi sin. compl.
- eu kisi
- eu kikisi sin. compl.
- fr kisi
- fr kikisi sin. compl.
- gl kisi
- gl kikisi sin. compl.
- it kisi
- it kikisi sin. compl.
- nl Kisi
- nl Kikisi sin. compl.
- pt kisi
- pt kikisi sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic kisi se situa al sud de Tanzània, al nord del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa). Entre el grups veïns dels kisis trobem els kingues, al nord; els nyakyuses, a l'oest, i els benes, a l'est.
No s'ha de confondre el kisi, parlat a Tanzània, amb l'ekegusii, que també es denomina kisii i que es parla a Kenya.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El kisi rep altres denominacions, entre les quals kikisi. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakisi, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
No s'ha de confondre el kisi, parlat a Tanzània, amb l'ekegusii, que també es denomina kisii i que es parla a Kenya.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El kisi rep altres denominacions, entre les quals kikisi. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakisi, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
konongo
konongo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca konongo
- ca kikonongo sin. compl.
- de Konongo
- de Kikonongo sin. compl.
- en Konongo
- en Kikonongo sin. compl.
- es konongo
- es kikonongo sin. compl.
- eu konongo
- eu kikonongo sin. compl.
- fr konongo
- fr kikonongo sin. compl.
- gl konongo
- gl kikonongo sin. compl.
- it konongo
- it kikonongo sin. compl.
- nl Konongo
- nl Kikonongo sin. compl.
- pt konongo
- pt kikonongo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic konongo se situa a l'oest de Tanzània. Entre els grups veïns dels konongo trobem els nyamwezis (dels quals han rebut una forta influència cultural i lingüística), els kimbus, els rungwes, els pimbwes i els bendes.
Alguns autors consideren que el konongo podria ser un dialecte del nyamwezi.
El konongo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikonongo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kikonongo, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakonongo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Alguns autors consideren que el konongo podria ser un dialecte del nyamwezi.
El konongo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikonongo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kikonongo, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakonongo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kuria
kuria
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
- ca kuria
- ca igikuria sin. compl.
- ca kikuria sin. compl.
- ca kurya sin. compl.
- ca tende sin. compl.
- ar كوريا
- cy Kuria
- cy Igikuria sin. compl.
- cy Kikuria sin. compl.
- cy Kurya sin. compl.
- cy Tende sin. compl.
- de Kuria
- de Igikuria sin. compl.
- de Ikikuria sin. compl.
- de Kikuria sin. compl.
- de Kurya sin. compl.
- de Tende sin. compl.
- en Kuria
- en Igikuria sin. compl.
- en Ikikuria sin. compl.
- en Kikuria sin. compl.
- en Kurya sin. compl.
- en Kurye sin. compl.
- en Tende sin. compl.
- es kuria
- es igikuria sin. compl.
- es kikuria sin. compl.
- es kurya sin. compl.
- es tende sin. compl.
- eu kuriera
- eu igikuria sin. compl.
- eu kikuria sin. compl.
- eu kuria sin. compl.
- eu kuriera sin. compl.
- eu kurya sin. compl.
- eu tende sin. compl.
- fr kuria
- fr igikuria sin. compl.
- fr kikuria sin. compl.
- fr kurya sin. compl.
- fr tende sin. compl.
- gl kuria
- gl igikuria sin. compl.
- gl kikuria sin. compl.
- gl kurya sin. compl.
- gl tende sin. compl.
- gn kuria
- gn igikuria sin. compl.
- gn kikuria sin. compl.
- gn kurya sin. compl.
- gn tende sin. compl.
- it kuria
- it igikuria sin. compl.
- it kikuria sin. compl.
- it kurya sin. compl.
- it tende sin. compl.
- pt kuria
- pt igikuria sin. compl.
- pt kikuria sin. compl.
- pt kurya sin. compl.
- pt tende sin. compl.
- tmh Takuryat
- tmh Igikurya sin. compl.
- tmh kikurya sin. compl.
- tmh kurya sin. compl.
- tmh tende sin. compl.
- zh 库里亚语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic kuria se situa al nord-oest de Tanzània i al sud-oest de Kenya i es pot dividir en quinze subgrups o clans: els abanyabaasis, els abaireeges, els abakiires, els abaguumbes (que viuen a Kenya i a Tanzània), els abatiimbaarus, els abaanchaaris, els abameres, els abakenyes, els abanyamoongos, els abasweetes, els abaseembetes, els abakerobes, els abahunyagues, els abatobooris i els ababwaasis (que es troben a Tanzània). Les varietats parlades per aquests grups són mútuament intel·ligibles. La majoria dels parlants del kuria tenen el suahili com a segona llengua. El suahili ha esdevingut la llengua dominant del territori kuria.
La llengua kuria s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Entre els grups etnolingüístics veïns dels kuries trobem els luos i els massais, que parlen llengües no bantús. El kuria és lingüísticament proper al ngurimi, al suba, a l'ikizu, al shasi, al zanaki i al nata.
La llengua kuria s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Entre els grups etnolingüístics veïns dels kuries trobem els luos i els massais, que parlen llengües no bantús. El kuria és lingüísticament proper al ngurimi, al suba, a l'ikizu, al shasi, al zanaki i al nata.
kutu
kutu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kutu
- ca khutu sin. compl.
- ca kikutu sin. compl.
- de Kutu
- de Khutu sin. compl.
- de Kikutu sin. compl.
- en Kutu
- en Khutu sin. compl.
- en Kikutu sin. compl.
- es kutu
- es khutu sin. compl.
- es kikutu sin. compl.
- eu kutu
- eu khutu sin. compl.
- eu kikutu sin. compl.
- fr nkutu
- fr khutu sin. compl.
- fr kikutu sin. compl.
- fr kutu sin. compl.
- gl kutu
- gl khutu sin. compl.
- gl kikutu sin. compl.
- it kutu
- it khutu sin. compl.
- it kikutu sin. compl.
- nl Kutu
- nl Khutu sin. compl.
- nl Kikutu sin. compl.
- nl Nkutu sin. compl.
- pt kutu
- pt khutu sin. compl.
- pt kikutu sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic kutu se situa a l'est de Tanzània. Entre els grups veïns dels kutus trobem els lugurus, al nord; els zaramos, a l'est; els kamis i els rufijis, al sud-est, i els sagales i els vidundes, a l'oest.
Els parlants de kutu generalment són bilingües kutu-suahili: el suahili és la llengua dominant, és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, mentre que l'ús del kutu queda reduït a l'entorn familiar, les comunicacions informals i les pràctiques culturals.
El kutu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikutu. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakutu, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Els parlants de kutu generalment són bilingües kutu-suahili: el suahili és la llengua dominant, és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, mentre que l'ús del kutu queda reduït a l'entorn familiar, les comunicacions informals i les pràctiques culturals.
El kutu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikutu. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakutu, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kwaya
kwaya
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kwaya
- ca kikwaya sin. compl.
- ca kuaya sin. compl.
- ar كوايا
- cy Kwaya
- cy Kikwaya sin. compl.
- cy Kuaya sin. compl.
- de Kwaya
- de Kikwaya sin. compl.
- de Kuaya sin. compl.
- en Kwaya
- en Kikwaya sin. compl.
- es kuaya
- es kikwaya sin. compl.
- es kwaya sin. compl.
- eu kwayera
- eu kikwaya sin. compl.
- eu kuaya sin. compl.
- eu kwaya sin. compl.
- eu kwayera sin. compl.
- fr kwaya
- fr kikwaya sin. compl.
- fr kuaya sin. compl.
- gl kwaya
- gl kikwaya sin. compl.
- gl kuaya sin. compl.
- gn kwaya
- gn kikwaya sin. compl.
- gn kuaya sin. compl.
- it kwaya
- it kikwaya sin. compl.
- it kuaya sin. compl.
- pt kwaya
- pt kikwaya sin. compl.
- pt kuaya sin. compl.
- tmh Takwayat
- tmh Kikwaya sin. compl.
- tmh kuaya sin. compl.
- zh 科瓦亚语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El kwaya és una llengua bantú que es parla al nord de Tanzània. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes i es parlen des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Aquest grup de llengües es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Els parlants del kwaya són generalment bilingües: el kwaya s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili (que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània) o una altra llengua parlada a la regió.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Els parlants del kwaya són generalment bilingües: el kwaya s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili (que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània) o una altra llengua parlada a la regió.
kwere
kwere
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kwere
- ca kakwere sin. compl.
- ca kikwere sin. compl.
- ca kinghwele sin. compl.
- ca kwele sin. compl.
- ca ng'were sin. compl.
- ca ngh'wele sin. compl.
- ca ngwele sin. compl.
- ca nhwele sin. compl.
- ca tsinghwele sin. compl.
- de Kwere
- de Kakwere sin. compl.
- de Kikwere sin. compl.
- de Kinghwele sin. compl.
- de Kwele sin. compl.
- en Kwere
- en Kakwere sin. compl.
- en kikwere sin. compl.
- en Kinghwele sin. compl.
- en Kwele sin. compl.
- en Ng'wele sin. compl.
- en Ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- es kwere
- es kakwere sin. compl.
- es kikwere sin. compl.
- es kinghwele sin. compl.
- es kwele sin. compl.
- es ng'wele sin. compl.
- es ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- eu kwere
- eu kakwere sin. compl.
- eu kikwere sin. compl.
- eu kinghwele sin. compl.
- eu kwele sin. compl.
- eu ng'wele sin. compl.
- eu ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- fr ikwere
- fr kakwere sin. compl.
- fr kikwere sin. compl.
- fr kwele sin. compl.
- fr kwere sin. compl.
- gl kwere
- gl kakwere sin. compl.
- gl kikwere sin. compl.
- gl kinghwele sin. compl.
- gl kwele sin. compl.
- gl ng'wele sin. compl.
- gl ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- it kwere
- it kakwere sin. compl.
- it kikwere sin. compl.
- it kinghwele sin. compl.
- it kwele sin. compl.
- it ng'wele sin. compl.
- it ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- nl Kwere
- nl Ikwere sin. compl.
- nl Kakwere sin. compl.
- nl Kikwere sin. compl.
- nl Kwele sin. compl.
- pt kwere
- pt kakwere sin. compl.
- pt kikwere sin. compl.
- pt kinghwele sin. compl.
- pt kwele sin. compl.
- pt ng'wele sin. compl.
- pt ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic kwere se situa a l'est de Tanzània. La majoria dels kweres viuen a la regió de Pwani (a les zones tradicionals al districte de Bagamoyo i al districte veí de Kisarawe). També hi ha petits grups kweres a la regió de Morogoro i Dar Es Salaam. Entre els grups veïns trobem els zigües i els does, al nord; els lugurus i els zaramos, al sud, i els ngulus, a l'oest.
Pel que fa al nombre de parlants de kwere, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1967 estima que la població kwere és d'unes 48.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població kwere arribava a 98.000.
Sembla que molts kweres han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el kwere és utilitzat principalment en certs rituals i pràctiques tradicionals de la comunitat.
El kwere s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El kwere rep altres denominacions, entre les quals kikwere. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakwere, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Pel que fa al nombre de parlants de kwere, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1967 estima que la població kwere és d'unes 48.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població kwere arribava a 98.000.
Sembla que molts kweres han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el kwere és utilitzat principalment en certs rituals i pràctiques tradicionals de la comunitat.
El kwere s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El kwere rep altres denominacions, entre les quals kikwere. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakwere, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
lambya
lambya
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
- ca lambya
- ca ichilambya sin. compl.
- ca lambia sin. compl.
- de Lambya
- de Ichilambya sin. compl.
- de Lambia sin. compl.
- de Lambwa sin. compl.
- de Rambia sin. compl.
- en Lambya
- en Ichilambya sin. compl.
- en Lambia sin. compl.
- es lambya
- es ichilambya sin. compl.
- es lambia sin. compl.
- eu lambya
- eu ichilambya sin. compl.
- eu lambia sin. compl.
- fr lambia
- fr ichilambya sin. compl.
- fr lambwa sin. compl.
- fr lambya sin. compl.
- fr rambia sin. compl.
- gl lambya
- gl ichilambya sin. compl.
- gl lambia sin. compl.
- it lambya
- it ichilambya sin. compl.
- it lambia sin. compl.
- nl Lambya
- nl Ichilambya sin. compl.
- nl Lambia sin. compl.
- nl Lambwa sin. compl.
- nl Rambia sin. compl.
- pt lambya
- pt ichilambya sin. compl.
- pt lambia sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
Definition
El lambya es parla al nord-oest de Malawi (al sud del riu Songwe, a prop de la frontera entre Tanzània i Malawi) i al sud-oest de Tanzània (on el seu territori tradicional se situa al districte d'Ileje, a la riba nord del riu Songwe i la frontera amb Malawi). També hi ha uns 2.000 parlants al nord-est de Zàmbia, concretament al districte d'Isoka.
El lambya és lingüísticament proper al malila, el nyiha i el safwa, i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
Pel que fa al nombre de parlants de lambya, les dades disponibles són molt divergents. Segons alguns autors, la població lambya és d'unes 45.000 persones a Tanzània i d'unes 50.000 a Malawi; altres fonts, en canvi, fan estimacions molt més a la baixa (un cens de l'any 1966 estima que la població lambya a Malawi és de 18.646 persones i un cens de l'any 1967 estima que la població lambya a Tanzània és d'11.847 persones).
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El lambya és lingüísticament proper al malila, el nyiha i el safwa, i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
Pel que fa al nombre de parlants de lambya, les dades disponibles són molt divergents. Segons alguns autors, la població lambya és d'unes 45.000 persones a Tanzània i d'unes 50.000 a Malawi; altres fonts, en canvi, fan estimacions molt més a la baixa (un cens de l'any 1966 estima que la població lambya a Malawi és de 18.646 persones i un cens de l'any 1967 estima que la població lambya a Tanzània és d'11.847 persones).
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
lingala
lingala
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Congo, Àfrica > República Centreafricana, Àfrica > República Democràtica del Congo
- ca lingala
- ar لينغالا
- cy Lingala
- cy Bangala sin. compl.
- cy Bobangi sin. compl.
- de Lingala
- de Bangala sin. compl.
- de Bobangi sin. compl.
- en Lingala
- en Bangala sin. compl.
- en Bobangi sin. compl.
- en Ngala sin. compl.
- es lingala
- es bangala sin. compl.
- es bobangi sin. compl.
- eu lingalera
- eu bangala sin. compl.
- eu bobangi sin. compl.
- fr lingala
- fr bangala sin. compl.
- fr bobangi sin. compl.
- gl lingala
- gl bangala sin. compl.
- gl bobangi sin. compl.
- gn lingala
- gn vangala sin. compl.
- gn vovangi sin. compl.
- it lingala
- it bangala sin. compl.
- it bobangi sin. compl.
- it mangala sin. compl.
- ja リンガラ語
- nl Lingala
- nl Bangala sin. compl.
- nl Bobangi sin. compl.
- pt lingala
- pt bangala sin. compl.
- pt bobangi sin. compl.
- ru Лингала
- ru Нгала sin. compl.
- ru Бобанги sin. compl.
- ru Бангала sin. compl.
- ru Мангала sin. compl.
- zh 林加拉语
- zh 布班基语、班加拉语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Congo, Àfrica > República Centreafricana, Àfrica > República Democràtica del Congo
Definition
El cas del lingala és realment singular (potser comparable al del suahili), ja que es tracta de la llengua d'un poble de poc més de 300.000 individus parlada com a segona llengua per més de vuit milions de persones, les quals l'empren com a llengua franca (especialment en les relacions comercials) al Congo i al nord-oest de la República Democràtica del Congo.
La llengua, amb el nom de bobangi, es va difondre al llarg del riu Congo entre Lisala i Kinshasa i va funcionar com a llengua de comerç regional abans de la gènesi de l'estat del Congo. L'avenç del colonialisme europeu propicià l'expansió del bobangi, sobretot en les dues últimes dècades del segle XIX. La llengua va ser apresa i influïda pels mitjancers i intèrprets dels colonitzadors europeus. L'administració colonial va usar-la, ara amb el nom de bangala, amb finalitats missioneres i administratives.
Cap al tombant de segle, un grup de missioners va engegar un projecte per a «depurar» la llengua dels elements no bantús que l'havien deturpat, i és aleshores (vers el 1903) que comença a difondre's el glotònim lingala. El fet és, però, que el lingala conté nombrosos manlleus del francès, i també alguns mots d'origen portuguès, anglès i neerlandès.
El lingala parlat com a primera llengua té escassa variació dialectal. Entre els parlants de lingala com a segona llengua, en canvi, destaquen les varietats de Kinshasa, d'una banda, i de Brazzaville, de l'altra, que es caracteritzen per l'influx divers de les llengües primeres (totes bantús) dels individus que el parlen. L'estàndard lingala té una àmplia difusió en l'ensenyament primari i secundari, a la ràdio, a la televisió, a les misses i, en general, en totes les funcions formals.
La llengua, amb el nom de bobangi, es va difondre al llarg del riu Congo entre Lisala i Kinshasa i va funcionar com a llengua de comerç regional abans de la gènesi de l'estat del Congo. L'avenç del colonialisme europeu propicià l'expansió del bobangi, sobretot en les dues últimes dècades del segle XIX. La llengua va ser apresa i influïda pels mitjancers i intèrprets dels colonitzadors europeus. L'administració colonial va usar-la, ara amb el nom de bangala, amb finalitats missioneres i administratives.
Cap al tombant de segle, un grup de missioners va engegar un projecte per a «depurar» la llengua dels elements no bantús que l'havien deturpat, i és aleshores (vers el 1903) que comença a difondre's el glotònim lingala. El fet és, però, que el lingala conté nombrosos manlleus del francès, i també alguns mots d'origen portuguès, anglès i neerlandès.
El lingala parlat com a primera llengua té escassa variació dialectal. Entre els parlants de lingala com a segona llengua, en canvi, destaquen les varietats de Kinshasa, d'una banda, i de Brazzaville, de l'altra, que es caracteritzen per l'influx divers de les llengües primeres (totes bantús) dels individus que el parlen. L'estàndard lingala té una àmplia difusió en l'ensenyament primari i secundari, a la ràdio, a la televisió, a les misses i, en general, en totes les funcions formals.
