mbugwe
mbugwe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca mbugwe
- ca bowe sin. compl.
- ca kimbugwe sin. compl.
- ca mbuwe sin. compl.
- cod bowe
- ar مبوغوي
- cy Mbugwe
- cy Kimbugwe sin. compl.
- cy Mbuwe sin. compl.
- de Mbugwe
- de Kimbugwe sin. compl.
- de Mbuwe sin. compl.
- en Mbugwe
- en Kimbugwe sin. compl.
- en Mbuwe sin. compl.
- es embugüe
- es kimbugwe sin. compl.
- es mbuwe sin. compl.
- eu mbugwera
- eu kimbugwe sin. compl.
- eu mbugwe sin. compl.
- eu mbuwe sin. compl.
- fr mbugwe
- fr kimbugwe sin. compl.
- fr mbuwé sin. compl.
- gl mbugwe
- gl kimbugwe sin. compl.
- gl mbuwe sin. compl.
- gn mbugwe
- gn kimbugwe sin. compl.
- gn mbuwe sin. compl.
- it mbugwe
- it kimbugwe sin. compl.
- it mbuwe sin. compl.
- pt mbugwe
- pt kimbugwe sin. compl.
- pt mbuwe sin. compl.
- tmh Tambugwit
- tmh Kimbugwe sin. compl.
- tmh mbuwe sin. compl.
- zh 姆布格维语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El territori lingüístic del mbugwe se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el mbugwe i el rangi), la nilosahariana (datoga, massai), l'afroasiàtica (iraqw) i la khoisan (hadza).
Generalment, els parlants de mbugwe tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental i és conegut per més del 90% de la població de Tanzània. Cal dir també que el mbugwe és lingüísticament proper al rangi.
El mbugwe és una llengua bantú que es parla al nord de Tanzània. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Generalment, els parlants de mbugwe tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental i és conegut per més del 90% de la població de Tanzània. Cal dir també que el mbugwe és lingüísticament proper al rangi.
El mbugwe és una llengua bantú que es parla al nord de Tanzània. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
mbunga
mbunga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca mbunga
- de Mbunga
- en Mbunga
- es mbunga
- eu mbunga
- fr mbunga
- gl mbunga
- it mbunga
- nl Mbunga
- pt mbunga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic mbunga se situa a la regió centre-sud de Tanzània, al nord dels pogoros, al nord-est dels ndambes i al nord-oest dels hehes.
El mbunga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El mbunga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
mmala
mmala
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca mmala
- ca mmaala sin. compl.
- ca yambasa central sin. compl.
- de Mmaala
- de Benyi sin. compl.
- de Mmala sin. compl.
- en Mmala
- en Central Yambasa sin. compl.
- en Mmaala sin. compl.
- es mmala
- es mmaala sin. compl.
- es yambasa central sin. compl.
- eu mmala
- eu mmaala sin. compl.
- eu yambasa Erdialdekoa sin. compl.
- fr mmaala
- fr benyi sin. compl.
- fr mmala sin. compl.
- fr nuasue sin. compl.
- fr yambassa central sin. compl.
- gl mmala
- gl mmaala sin. compl.
- gl yambasa central sin. compl.
- it mmala
- it mmaala sin. compl.
- it yambasa centrale sin. compl.
- nl Mmala
- nl Benyi sin. compl.
- nl Mmaala sin. compl.
- nl Nuasue sin. compl.
- pt mmala
- pt mmaala sin. compl.
- pt yambasa central sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definition
El mmala és una de les varietats lingüístiques que s'inclouen dins el terme general yambassa. Aquest terme és utilitzat per a designar col·lectivament diversos grups ètnics que viuen al departament de Mbam (al sud del Camerun) i agrupa cinc varietats lingüístiques pròximes però diferenciades: el gunu; el kalong, el mmala, l'elip i el baca. Alguns autors consideren que el mmaala, l'elip i el kalong són varietats d'una mateixa llengua; segons altres autors, es poden considerar llengües independents.
El mmala també s'anomena yambassa central; aquesta denominació, però, inclou també el kalong i l'elip i no és utilitzada pels parlants de la llengua.
El mmala també s'anomena yambassa central; aquesta denominació, però, inclou també el kalong i l'elip i no és utilitzada pels parlants de la llengua.
mpoto
mpoto
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca mpoto
- ca chimpoto sin. compl.
- ca nyasa sin. compl.
- de Mpoto
- de Chimpoto sin. compl.
- de Kinyasa sin. compl.
- de Nyasa sin. compl.
- en Mpoto
- en Chimpoto sin. compl.
- en Nyasa sin. compl.
- es mpoto
- es chimpoto sin. compl.
- es nyasa sin. compl.
- eu mpoto
- eu chimpoto sin. compl.
- eu nyasa sin. compl.
- fr mpoto
- fr chimpoto sin. compl.
- fr kinyasa sin. compl.
- fr nyasa sin. compl.
- gl mpoto
- gl chimpoto sin. compl.
- gl nyasa sin. compl.
- it mpoto
- it chimpoto sin. compl.
- it nyasa sin. compl.
- nl Mpoto
- nl Chimpoto sin. compl.
- nl Kinyasa sin. compl.
- nl Nyasa sin. compl.
- pt mpoto
- pt chimpoto sin. compl.
- pt nyasa sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic mpoto se situa al sud de Tanzània, concretament al nord-est del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa). Entre els grups veïns dels mpotos trobem els mandes, els matengos, els nyases i els ngonis.
El mpoto s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El mpoto s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
mundum
mundum
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca mundum
- de Mundum
- de Mbrerewi sin. compl.
- en Mundum
- es mundum
- eu mundum
- fr mundum
- fr bamundum sin. compl.
- fr mbrerewi sin. compl.
- gl mundum
- it mundum
- nl Mundum
- nl Bamundum sin. compl.
- nl Mbrerewi sin. compl.
- pt mundum
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definition
El mundum forma part del grup de llengües ngembes, el qual inclou també el bafut, el mankon (llengües lingüísticament pròximes al mundum), l'awing, el bambili, el nkwen i el pinyin. Alguns autors consideren que el mundum no és una llengua diferenciada sinó un dels onze dialectes que formarien la llengua ngemba.
Els parlants de mundum mostren una actitud positiva envers la seva llengua, que utilitzen amb normalitat a l'entorn familiar i les comunicacions amb persones del mateix grup lingüístic. En les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques utilitzen majoritàriament el pidgin anglès del Camerun (llengua franca de la regió) i també l'anglès. Pel que fa a l'escola, l'anglès és la llengua utilitzada dins l'aula, però els alumnes generalment utilitzen el mundum o el pidgin anglès a fora.
Els parlants de mundum mostren una actitud positiva envers la seva llengua, que utilitzen amb normalitat a l'entorn familiar i les comunicacions amb persones del mateix grup lingüístic. En les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques utilitzen majoritàriament el pidgin anglès del Camerun (llengua franca de la regió) i també l'anglès. Pel que fa a l'escola, l'anglès és la llengua utilitzada dins l'aula, però els alumnes generalment utilitzen el mundum o el pidgin anglès a fora.
mwera
mwera
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca mwera
- ca chimwera sin. compl.
- ca cimwera sin. compl.
- ca kimwera sin. compl.
- ca mwela sin. compl.
- de Mwera
- de Chimwera sin. compl.
- de Cimwera sin. compl.
- de Mwela sin. compl.
- en Mwera
- en Chimwera sin. compl.
- en Cimwera sin. compl.
- en Kimwera sin. compl.
- en Mwela sin. compl.
- es mwera
- es chimwera sin. compl.
- es cimwera sin. compl.
- es kimwera sin. compl.
- es mwela sin. compl.
- eu mwera
- eu chimwera sin. compl.
- eu cimwera sin. compl.
- eu kimwera sin. compl.
- eu mwela sin. compl.
- fr mwera
- fr chimwera sin. compl.
- fr cimwera sin. compl.
- fr kimwera sin. compl.
- fr mwela sin. compl.
- gl mwera
- gl chimwera sin. compl.
- gl cimwera sin. compl.
- gl kimwera sin. compl.
- gl mwela sin. compl.
- it mwera
- it chimwera sin. compl.
- it cimwera sin. compl.
- it kimwera sin. compl.
- it mwela sin. compl.
- nl Mwera
- nl Chimwera sin. compl.
- nl Cimwera sin. compl.
- nl Kimwera sin. compl.
- nl Mwela sin. compl.
- pt mwera
- pt chimwera sin. compl.
- pt cimwera sin. compl.
- pt kimwera sin. compl.
- pt mwela sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
Els grup etnolingüístic mwera se situa al sud-est de Tanzània. Entre els grups veïns dels mweres trobem els matumbis, al nord; els makondes (dels quals han rebut una forta influència cultural i lingüística), al sud; els machingues, a l'est; i els ngindos, a l'oest.
El mwera, juntament amb altres llengües de Tanzània, ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional d'aquest país. Entre els manlleus procedents del mwera trobem ndagamo 'confluència de rius' i nangulu, 'despreniment de terra'.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El mwera rep altres denominacions, entre les quals kimwera. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamwera, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El mwera, juntament amb altres llengües de Tanzània, ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional d'aquest país. Entre els manlleus procedents del mwera trobem ndagamo 'confluència de rius' i nangulu, 'despreniment de terra'.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El mwera rep altres denominacions, entre les quals kimwera. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamwera, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
nata
nata
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca nata
- de Nata
- en Nata
- es nata
- eu nata
- fr nata
- gl nata
- it nata
- nl Nata
- pt nata
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
Els nates són un grup ètnic establert al nord de Tanzània, a l'est del llac Victòria, a prop de la frontera amb Kenya. Entre els grups veïns trobem els sizakis, els ikizus i els ikomes, al nord; els sukumes, al sud, i els massais, a l'est. Alguns autors consideren que les varietats parlades pels ikomes i els nates són dialectes d'una mateixa llengua.
El nata s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El nata s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
ndali
ndali
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
- ca ndali
- ca chindali sin. compl.
- ca ici-ndali sin. compl.
- ca kindali sin. compl.
- de Ndali
- de Chindali sin. compl.
- de Ici-Ndali sin. compl.
- de Kindali sin. compl.
- en Ndali
- en Chindali sin. compl.
- en Ici-ndali sin. compl.
- en Kindali sin. compl.
- es ndali
- es chindali sin. compl.
- es ici-ndali sin. compl.
- es kindali sin. compl.
- eu ndali
- eu chindali sin. compl.
- eu ici-ndali sin. compl.
- eu kindali sin. compl.
- fr ndali
- fr chindali sin. compl.
- fr ici-Ndali sin. compl.
- fr kindali sin. compl.
- gl ndali
- gl chindali sin. compl.
- gl ici-ndali sin. compl.
- gl kindali sin. compl.
- it ndali
- it chindali sin. compl.
- it ici-ndali sin. compl.
- it kindali sin. compl.
- nl Ndali
- nl Chindali sin. compl.
- nl Ici-Ndali sin. compl.
- nl Kindali sin. compl.
- pt ndali
- pt chindali sin. compl.
- pt ici-ndali sin. compl.
- pt kindali sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic ndali se situa al nord-oest del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa), al sud-oest de Tanzània i al nord de Malawi. Entre els grups veïns dels ndalis trobem els maliles (la llengua dels quals és lingüísticament propera al ndali), els nyakyuses (dels quals han rebut una forta influència cultural i lingüística), els tumbukes i els lambies.
Durant els darrers segles, els ndalis s'han expandit cap al sud, han arribat al nord de Malawi i han ocupat el territori del grup sukwa. Sembla que aquests dos grups parlaven dialectes d'una mateixa llengua, el ndali i el sukwa. Malgrat que actualment el sukwa ha estat substituït en gran part pel ndali, a Malawi el ndali continua rebent el nom de sukwa.
Pel que fa al nombre de parlants de ndali a Tanzània, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1957 estima que la població ndali és d'unes 60.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població ndali arribava a 150.000.
Els parlants de ndali generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament.
El ndali s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ndali rep altres denominacions, entre les quals kindali. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wandali, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Durant els darrers segles, els ndalis s'han expandit cap al sud, han arribat al nord de Malawi i han ocupat el territori del grup sukwa. Sembla que aquests dos grups parlaven dialectes d'una mateixa llengua, el ndali i el sukwa. Malgrat que actualment el sukwa ha estat substituït en gran part pel ndali, a Malawi el ndali continua rebent el nom de sukwa.
Pel que fa al nombre de parlants de ndali a Tanzània, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1957 estima que la població ndali és d'unes 60.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població ndali arribava a 150.000.
Els parlants de ndali generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament.
El ndali s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ndali rep altres denominacions, entre les quals kindali. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wandali, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
ndamba
ndamba
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ndamba
- de Ndamba
- en Ndamba
- es ndamba
- eu ndamba
- fr ndamba
- gl ndamba
- it ndamba
- nl Ndamba
- pt ndamba
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic ndamba se situa al sud de Tanzània i és un dels grups majoritaris als districtes d'Ulanga i de Kilombero, a la regió de Morogoro. Entre els grups veïns dels ndambes trobem els mbungues, els pogoros (les llengües dels quals són lingüísticament properes al ndamba), els hehes i els benes.
Els parlants de ndamba generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Els parlants de ndamba generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
ndebele del nord
ndebele del nord
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Zimbabwe
- ca ndebele del nord
- ca ebele sin. compl.
- ca ndebele septentrional sin. compl.
- ca sindebele sin. compl.
- ca tabele sin. compl.
- ar نديبلي الشمالية
- cy Ndebele Gogleddol
- cy Ndebele gogleddol sin. compl.
- cy Sindebele sin. compl.
- cy Tabele sin. compl.
- cy Tebele sin. compl.
- de Nord-Ndebele
- de Nördliches Ndebele sin. compl.
- de Sindebele sin. compl.
- de Tabele sin. compl.
- de Tebele sin. compl.
- en Northern Ndebele
- en Ndebele sin. compl.
- en Sindebele sin. compl.
- en Tabele sin. compl.
- en Tebele sin. compl.
- es endebele del norte
- es endebele septentrional sin. compl.
- es sindebele sin. compl.
- es tabele sin. compl.
- es tebele sin. compl.
- eu iparraldeko ndebeleera
- eu iparraldeko ndebeleera sin. compl.
- eu sindebele sin. compl.
- eu tabele sin. compl.
- eu tebele sin. compl.
- fr ndébélé du Nord
- fr ndébélé septentrional sin. compl.
- fr sindébélé sin. compl.
- fr tabele sin. compl.
- fr tebele sin. compl.
- gl ndebele do norte
- gl ndebele setentrional sin. compl.
- gl sindebele sin. compl.
- gl tabele sin. compl.
- gl tebele sin. compl.
- gn ndevele yvateogua
- gn ndevele yvateogua sin. compl.
- gn sindevele sin. compl.
- gn tavele sin. compl.
- it ndebele del nord
- it ndebele settentrionale sin. compl.
- it sindebele sin. compl.
- it tabele sin. compl.
- it tebele sin. compl.
- pt ndebele do norte
- pt ndebele setentrional sin. compl.
- pt sindebele sin. compl.
- pt tabele sin. compl.
- pt tebele sin. compl.
- tmh Tandebelit n ugafa
- tmh ndebele agafan sin. compl.
- tmh Sindebele sin. compl.
- tmh tabele sin. compl.
- tmh tebele sin. compl.
- zh 北部恩德贝勒语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Zimbabwe
Definition
El grup etnoligüístic ndebele constitueix aproximadament el 12% de la població de Zimbàbue. Generalment, els parlants de ndebele tenen el shona com a segona llengua. El shona és parlat per més del 50% de la població de Zimbàbue.
Hi ha certa confusió al voltant del terme ndebele, ja que s'utilitza per a identificar el ndebele meridional o isindebele (varietat parlada a la República de Sud-àfrica) i el ndebele septentrional o sindebele (varietat parlada a Zimbàbue).
El ndebele s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Hi ha certa confusió al voltant del terme ndebele, ja que s'utilitza per a identificar el ndebele meridional o isindebele (varietat parlada a la República de Sud-àfrica) i el ndebele septentrional o sindebele (varietat parlada a Zimbàbue).
El ndebele s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
