Back to top
  • ca  nilamba
  • ca  ikinilamba sin. compl.
  • ca  ikiniramba sin. compl.
  • ca  ilamba sin. compl.
  • ca  iramba sin. compl.
  • ca  kinilamba sin. compl.
  • ca  kiniramba sin. compl.
  • ca  nilyamba sin. compl.
  • ca  niramba sin. compl.
  • ca  nyilamba sin. compl.
  • ca  nyiramba sin. compl.
  • ar  نيلامبا
  • cy  Nilamba
  • cy  Ikinilamba sin. compl.
  • cy  Ikiniramba sin. compl.
  • cy  Ilamba sin. compl.
  • cy  Iramba sin. compl.
  • cy  Kinilamba sin. compl.
  • cy  Kiniramba sin. compl.
  • cy  Nilyamba sin. compl.
  • cy  Niramba sin. compl.
  • cy  Nyilamba sin. compl.
  • cy  Nyiramba sin. compl.
  • de  Nilamba
  • de  Ikinilamba sin. compl.
  • de  Ikiniramba sin. compl.
  • de  Ilamba sin. compl.
  • de  Iramba sin. compl.
  • de  Kinilamba sin. compl.
  • de  Kiniramba sin. compl.
  • de  Nilyamba sin. compl.
  • de  Niramba sin. compl.
  • de  Nyilamba sin. compl.
  • de  Nyiramba sin. compl.
  • en  Nilamba
  • en  Ikinilamba sin. compl.
  • en  Ikiniramba sin. compl.
  • en  Ilamba sin. compl.
  • en  Iramba sin. compl.
  • en  Kinilamba sin. compl.
  • en  Kiniramba sin. compl.
  • en  Nilyamba sin. compl.
  • en  Niramba sin. compl.
  • en  Nyilamba sin. compl.
  • en  Nyiramba sin. compl.
  • es  nilamba
  • es  ikinilamba sin. compl.
  • es  ikiniramba sin. compl.
  • es  ilamba sin. compl.
  • es  iramba sin. compl.
  • es  kinilamba sin. compl.
  • es  kiniramba sin. compl.
  • es  nilyamba sin. compl.
  • es  niramba sin. compl.
  • es  ñilamba sin. compl.
  • es  ñiramba sin. compl.
  • eu  nilambera
  • eu  ikinilamba sin. compl.
  • eu  ikiniramba sin. compl.
  • eu  ilamba sin. compl.
  • eu  iramba sin. compl.
  • eu  kinilamba sin. compl.
  • eu  kiniramba sin. compl.
  • eu  nilamba sin. compl.
  • eu  nilyamba sin. compl.
  • eu  niramba sin. compl.
  • eu  nyilamba sin. compl.
  • eu  nyiramba sin. compl.
  • fr  nilamba
  • fr  ikinilamba sin. compl.
  • fr  ikiniramba sin. compl.
  • fr  ilamba sin. compl.
  • fr  iramba sin. compl.
  • fr  kinilamba sin. compl.
  • fr  kiniramba sin. compl.
  • fr  nilyamba sin. compl.
  • fr  niramba sin. compl.
  • fr  nyilamba sin. compl.
  • fr  nyiramba sin. compl.
  • gl  nilamba
  • gl  ikinilamba sin. compl.
  • gl  ikiniramba sin. compl.
  • gl  ilamba sin. compl.
  • gl  iramba sin. compl.
  • gl  kinilamba sin. compl.
  • gl  kiniramba sin. compl.
  • gl  nilyamba sin. compl.
  • gl  niramba sin. compl.
  • gl  nyilamba sin. compl.
  • gl  nyiramba sin. compl.
  • gn  nilamba
  • gn  ikinilamba sin. compl.
  • gn  ikiniramba sin. compl.
  • gn  ilamba sin. compl.
  • gn  iramba sin. compl.
  • gn  kinilamba sin. compl.
  • gn  kiniramba sin. compl.
  • gn  nilyamba sin. compl.
  • gn  niramba sin. compl.
  • gn  nyilamba sin. compl.
  • gn  nyiramba sin. compl.
  • it  nilamba
  • it  ikinilamba sin. compl.
  • it  ikiniramba sin. compl.
  • it  ilamba sin. compl.
  • it  iramba sin. compl.
  • it  kinilamba sin. compl.
  • it  kiniramba sin. compl.
  • it  nilyamba sin. compl.
  • it  niramba sin. compl.
  • it  nyilamba sin. compl.
  • it  nyiramba sin. compl.
  • pt  nilamba
  • pt  ikinilamba sin. compl.
  • pt  ikiniramba sin. compl.
  • pt  ilamba sin. compl.
  • pt  iramba sin. compl.
  • pt  kinilamba sin. compl.
  • pt  kiniramba sin. compl.
  • pt  nilyamba sin. compl.
  • pt  niramba sin. compl.
  • pt  nyilamba sin. compl.
  • pt  nyiramba sin. compl.
  • tmh  Tanilambat
  • tmh  Ikinilamba sin. compl.
  • tmh  ikiniramba sin. compl.
  • tmh  ilamba sin. compl.
  • tmh  iramba sin. compl.
  • tmh  kinilamba sin. compl.
  • tmh  kiniramba sin. compl.
  • tmh  nilyamba sin. compl.
  • tmh  niramba sin. compl.
  • tmh  nyilamba sin. compl.
  • tmh  nyiramba sin. compl.
  • zh  尼兰巴语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definition
El territori lingüístic del nilamba se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el nilamba, l'isanzu i el nyaturu), la nilosahariana (datoga), l'afroasiàtica (iraqw) i la khoisan (hadza).

El nilamba és una llengua bantú parlada aproximadament per l'1,3% de la població de Tanzània. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
  • ca  nkwen
  • ca  mendankwe sin. compl.
  • ca  mendankwe-nkwen sin. compl.
  • de  Mendankwe-Nkwen
  • de  Mandankwe sin. compl.
  • de  Mendankwe sin. compl.
  • de  Nkwen sin. compl.
  • en  Nkwen
  • en  Mendankwe sin. compl.
  • en  Mendankwe-nkwen sin. compl.
  • es  nkwen
  • es  mendankwe sin. compl.
  • es  mendankwe-nkwen sin. compl.
  • eu  nkwen
  • eu  mendankwe sin. compl.
  • eu  mendankwe-nkwen sin. compl.
  • fr  nkwen
  • fr  mandankwe sin. compl.
  • fr  mendankwe sin. compl.
  • fr  mendankwe-Nkwen sin. compl.
  • gl  nkwen
  • gl  mendankwe sin. compl.
  • gl  mendankwe-nkwen sin. compl.
  • it  nkwen
  • it  mendankwe sin. compl.
  • it  mendankwe-nkwen sin. compl.
  • nl  Nkwen
  • nl  Mandankwe sin. compl.
  • nl  Mendankwe sin. compl.
  • nl  Mendankwe-Nkwen sin. compl.
  • pt  nkwen
  • pt  mendankwe sin. compl.
  • pt  mendankwe-nkwen sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun

Definition
El nkwen forma part del grup de llengües ngembes, el qual inclou també l'awing, el bafut, el bambili, el mankon, el mundum i el pinyin.

Podem distingir dues varietats dialectals d'aquesta llengua: el nkwen i el mendankwe.

El nkwen s'empra amb normalitat a la llar i en la vida de la comunitat, però els parlants de nkwen generalment parlen també anglès (llengua oficial i utilitzat en l'ensenyament) i pidgin anglès del Camerun, utilitzat com a llengua franca a la regió.
  • ca  nyakyusa-ngonde
  • ca  ikingonde sin. compl.
  • ca  ikinyakyusa sin. compl.
  • ca  kinyakyusa sin. compl.
  • ca  konde sin. compl.
  • ca  kukwe sin. compl.
  • ca  mombe sin. compl.
  • ca  ngonde sin. compl.
  • ca  sochile sin. compl.
  • ca  sokile sin. compl.
  • ca  sokili sin. compl.
  • ar  نياكيوسا نغوندي
  • cy  Nyakyusa-Ngonde
  • cy  Ikingonde sin. compl.
  • cy  Ikinyakyusa sin. compl.
  • cy  Kinyakyusa sin. compl.
  • cy  Konde sin. compl.
  • cy  Kukwe sin. compl.
  • cy  Mombe sin. compl.
  • cy  Ngonde sin. compl.
  • cy  Nkonde sin. compl.
  • cy  Sochile sin. compl.
  • cy  Sokile sin. compl.
  • cy  Sokili sin. compl.
  • de  Nyakyusa-Ngonde
  • de  Ikingonde sin. compl.
  • de  Ikinyakyusa sin. compl.
  • de  Kinyakyusa sin. compl.
  • de  Konde sin. compl.
  • de  Kukwe sin. compl.
  • de  Mombe sin. compl.
  • de  Ngonde sin. compl.
  • de  Nkonde sin. compl.
  • de  Sochile sin. compl.
  • de  Sokile sin. compl.
  • de  Sokili sin. compl.
  • en  Nyakyusa-Ngonde
  • en  Ikingonde sin. compl.
  • en  Ikinyakyusa sin. compl.
  • en  Kinyakyusa sin. compl.
  • en  Konde sin. compl.
  • en  Kukwe sin. compl.
  • en  Mombe sin. compl.
  • en  Ngonde sin. compl.
  • en  Nkonde sin. compl.
  • en  Sochile sin. compl.
  • en  Sokile sin. compl.
  • en  Sokili sin. compl.
  • es  ñakiusa-engonde
  • es  engonde sin. compl.
  • es  ikingonde sin. compl.
  • es  ikinyakyusa sin. compl.
  • es  kinyakyusa sin. compl.
  • es  konde sin. compl.
  • es  kukwe sin. compl.
  • es  mombe sin. compl.
  • es  nkonde sin. compl.
  • es  sochile sin. compl.
  • es  sokile sin. compl.
  • es  sokili sin. compl.
  • eu  ngondeera (nyakyuseera)
  • eu  ikingonde sin. compl.
  • eu  ikinyakyusa sin. compl.
  • eu  kinyakyusa sin. compl.
  • eu  konde sin. compl.
  • eu  kukwe sin. compl.
  • eu  mombe sin. compl.
  • eu  ngonde sin. compl.
  • eu  nkonde sin. compl.
  • eu  nyakyusa-ngonde sin. compl.
  • eu  sochile sin. compl.
  • eu  sokile sin. compl.
  • eu  sokili sin. compl.
  • fr  nyakyusa-ngondé
  • fr  ikingondé sin. compl.
  • fr  ikinyakyusa sin. compl.
  • fr  kinyakyusa sin. compl.
  • fr  kondé sin. compl.
  • fr  kukwe sin. compl.
  • fr  mombé sin. compl.
  • fr  ngondé sin. compl.
  • fr  nkondé sin. compl.
  • fr  sochilé sin. compl.
  • fr  sokilé sin. compl.
  • fr  sokili sin. compl.
  • gl  nyakyusa-ngonde
  • gl  ikingonde sin. compl.
  • gl  ikinyakyusa sin. compl.
  • gl  kinyakyusa sin. compl.
  • gl  konde sin. compl.
  • gl  kukwe sin. compl.
  • gl  mombe sin. compl.
  • gl  ngonde sin. compl.
  • gl  nkonde sin. compl.
  • gl  sochile sin. compl.
  • gl  sokile sin. compl.
  • gn  ñakyusa-engonde
  • gn  ikingonde sin. compl.
  • gn  ikinyakyusa sin. compl.
  • gn  kiñakyusa sin. compl.
  • gn  konde sin. compl.
  • gn  kukwe sin. compl.
  • gn  mombe sin. compl.
  • gn  ngonde sin. compl.
  • gn  nkonde sin. compl.
  • gn  sochile sin. compl.
  • gn  sokile sin. compl.
  • gn  sokili sin. compl.
  • it  nyakyusa-ngonde
  • it  ikingonde sin. compl.
  • it  ikinyakyusa sin. compl.
  • it  kinyakyusa sin. compl.
  • it  konde sin. compl.
  • it  kukwe sin. compl.
  • it  mombe sin. compl.
  • it  ngonde sin. compl.
  • it  nkonde sin. compl.
  • it  sochile sin. compl.
  • it  sokile sin. compl.
  • it  sokili sin. compl.
  • pt  nyakyusa-ngonde
  • pt  ikingonde sin. compl.
  • pt  ikinyakyusa sin. compl.
  • pt  kinyakyusa sin. compl.
  • pt  konde sin. compl.
  • pt  kukwe sin. compl.
  • pt  mombe sin. compl.
  • pt  ngonde sin. compl.
  • pt  nkonde sin. compl.
  • pt  sochile sin. compl.
  • pt  sokile sin. compl.
  • pt  sokili sin. compl.
  • tmh  Tanyakyusa-ngundit
  • tmh  Ikingonde sin. compl.
  • tmh  ikinyakyusa sin. compl.
  • tmh  kinyakyusa sin. compl.
  • tmh  konde sin. compl.
  • tmh  kukwe sin. compl.
  • zh  尼亚科尤萨-恩贡德语
  • num  Sistema aràbic
  • num  Sistema devanagari
  • num  Sistema kannada
  • num  Sistema malaiàlam

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània

Definition
El grup etnolingüístic nyakyusa-ngonde representa aproximadament el 2,5% de la població de Tanzània i el 3% de la població de Malawi. Els nyakyuses-ngondes han tingut una gran influència cultural i lingüística sobre algunes comunitats veïnes, com ara els ndalis, els safwes i els nihes.

Podem distingir diverses varietats dialectals d'aquesta llengua: el nyakyusa, el kukwe, el mwamba (lungulu), el ngonde, el selya (salya, seria) i el sukwa.

Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
  • ca  nyamwanga
  • ca  chinamwanga sin. compl.
  • ca  ichinamwanga sin. compl.
  • ca  inamwanga sin. compl.
  • ca  kinamwanga sin. compl.
  • ca  mwanga sin. compl.
  • ca  namwanga sin. compl.
  • de  Nyamwanga
  • de  Chinamwanga sin. compl.
  • de  Ichinamwanga sin. compl.
  • de  Iwa sin. compl.
  • de  Mwanga sin. compl.
  • en  Nyamwanga
  • en  Chinamwanga sin. compl.
  • en  Ichinamwanga sin. compl.
  • en  Inamwanga sin. compl.
  • en  Kinamwanga sin. compl.
  • en  Mwanga sin. compl.
  • en  Namwanga sin. compl.
  • es  nyamwanga
  • es  chinamwanga sin. compl.
  • es  ichinamwanga sin. compl.
  • es  inamwanga sin. compl.
  • es  kinamwanga sin. compl.
  • es  mwanga sin. compl.
  • es  namwanga sin. compl.
  • eu  nyamwanga
  • eu  chinamwanga sin. compl.
  • eu  ichinamwanga sin. compl.
  • eu  inamwanga sin. compl.
  • eu  kinamwanga sin. compl.
  • eu  mwanga sin. compl.
  • eu  namwanga sin. compl.
  • fr  nyamwanga
  • fr  chinyamwanga sin. compl.
  • fr  ichinyamwanga sin. compl.
  • fr  inyamwanga sin. compl.
  • fr  mwanga sin. compl.
  • gl  nyamwanga
  • gl  chinamwanga sin. compl.
  • gl  ichinamwanga sin. compl.
  • gl  inamwanga sin. compl.
  • gl  kinamwanga sin. compl.
  • gl  mwanga sin. compl.
  • gl  namwanga sin. compl.
  • it  nyamwanga
  • it  chinamwanga sin. compl.
  • it  ichinamwanga sin. compl.
  • it  inamwanga sin. compl.
  • it  kinamwanga sin. compl.
  • it  mwanga sin. compl.
  • it  namwanga sin. compl.
  • nl  Nyamwanga
  • nl  Chinyamwanga sin. compl.
  • nl  Ichinyamwanga sin. compl.
  • nl  Inyamwanga sin. compl.
  • nl  Mwanga sin. compl.
  • pt  nyamwanga
  • pt  chinamwanga sin. compl.
  • pt  ichinamwanga sin. compl.
  • pt  inamwanga sin. compl.
  • pt  kinamwanga sin. compl.
  • pt  mwanga sin. compl.
  • pt  namwanga sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia

Definition
El territori tradicional dels nyamwangues s'estén als dos costats de la frontera entre Tanzània i Zàmbia, entre els llacs Tanganyika i Nyasa. Entre els grups veïns trobem els mambwes a l'oest, els fipes al nord-oest, els wandes al nord-est, els nyihes a l'est, i els bembes al sud.

El nyamwanga és lingüísticament proper a l'iwa i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.

El nyamwanga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Aquesta llengua, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
  • ca  nyamwezi
  • ca  kinyamwesi sin. compl.
  • ca  kinyamwezi sin. compl.
  • ca  namwezi sin. compl.
  • ca  nyamwesi sin. compl.
  • ar  نيامويزي
  • cy  Nyamwezi
  • cy  Banyamwesi sin. compl.
  • cy  Kinyamwesi sin. compl.
  • cy  Kinyamwezi sin. compl.
  • cy  Namwezi sin. compl.
  • cy  Nyamwesi sin. compl.
  • de  Nyamwezi
  • de  Kinyamwesi sin. compl.
  • de  Kinyamwezi sin. compl.
  • de  Namwezi sin. compl.
  • de  Nyamwesi sin. compl.
  • en  Nyamwezi
  • en  Banyamwesi sin. compl.
  • en  Kinyamwesi sin. compl.
  • en  Kinyamwezi sin. compl.
  • en  Namwezi sin. compl.
  • en  Nyamwesi sin. compl.
  • es  ñamuezi
  • es  banyamwesi sin. compl.
  • es  kinyamwesi sin. compl.
  • es  kinyamwezi sin. compl.
  • es  namwezi sin. compl.
  • es  nyamwesi sin. compl.
  • eu  nyamweziera
  • eu  banyamwesi sin. compl.
  • eu  kinyamwesi sin. compl.
  • eu  kinyamwezi sin. compl.
  • eu  namwezi sin. compl.
  • eu  nyamwesi sin. compl.
  • eu  nyamwezi sin. compl.
  • fr  nyamwezi
  • fr  banyamwesi sin. compl.
  • fr  kinyamwesi sin. compl.
  • fr  kinyamwezi sin. compl.
  • fr  namwezi sin. compl.
  • fr  nyamwesi sin. compl.
  • gl  nyamwezi
  • gl  banyamwesi sin. compl.
  • gl  kinyamwesi sin. compl.
  • gl  kinyamwezi sin. compl.
  • gl  namwezi sin. compl.
  • gl  nyamwesi sin. compl.
  • gn  ñamuesi
  • gn  kinyamwesi sin. compl.
  • gn  kinyamwezi sin. compl.
  • gn  namwesi sin. compl.
  • gn  nyamwesi sin. compl.
  • gn  vanyamwesi sin. compl.
  • it  nyamwezi
  • it  banyamwesi sin. compl.
  • it  kinyamwesi sin. compl.
  • it  kinyamwezi sin. compl.
  • it  namwezi sin. compl.
  • it  nyamwesi sin. compl.
  • pt  nyamwezi
  • pt  banyamwesi sin. compl.
  • pt  kinyamwesi sin. compl.
  • pt  kinyamwezi sin. compl.
  • pt  namwezi sin. compl.
  • pt  nyamwesi sin. compl.
  • tmh  Tanyamwezit
  • tmh  banyamwesi sin. compl.
  • tmh  Kinyamwesi sin. compl.
  • tmh  kinyamwezi sin. compl.
  • tmh  namwezi sin. compl.
  • tmh  nyamwesi sin. compl.
  • zh  尼扬韦齐语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definition
El grup etnolingüístic nyamwezi representa aproximadament el 2,8% de la població de Tanzània. El terme nyamwezi significa 'de la lluna' en suahili i fa referència als pobles de l'oest, per on la lluna es pon. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels nyamwezis, que han tingut una forta influència sobre els kimbus, els konongos i els tongwes.

El nyamwezi és una de les llengües africanes que compta amb un augment del nombre de parlants malgrat l'oficialitat del suahili. Més del 90% de la població de Tanzània coneix el nyamwezi.

Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
  • ca  nyasa
  • ca  kinyasa sin. compl.
  • ca  mwera sin. compl.
  • ca  nyanza sin. compl.
  • de  Mwera
  • en  Nyasa
  • en  Kinyasa sin. compl.
  • en  Mwera sin. compl.
  • en  Nyanza sin. compl.
  • es  nyasa
  • es  kinyasa sin. compl.
  • es  mwera sin. compl.
  • es  nyanza sin. compl.
  • eu  nyasa
  • eu  kinyasa sin. compl.
  • eu  mwera sin. compl.
  • eu  nyanza sin. compl.
  • fr  nyasa
  • fr  kinyasa sin. compl.
  • fr  mwera sin. compl.
  • fr  nyanza sin. compl.
  • gl  nyasa
  • gl  kinyasa sin. compl.
  • gl  mwera sin. compl.
  • gl  nyanza sin. compl.
  • it  nyasa
  • it  kinyasa sin. compl.
  • it  mwera sin. compl.
  • it  nyanza sin. compl.
  • nl  Nyasa
  • nl  Kinyasa sin. compl.
  • nl  Mwera sin. compl.
  • nl  Nyanza sin. compl.
  • pt  nyasa
  • pt  kinyasa sin. compl.
  • pt  mwera sin. compl.
  • pt  nyanza sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definition
Els nyases viuen al sud de Tanzània, concretament a la riba nord-est del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa). Entre els grups veïns dels nyases trobem els mandes, els matengos, els ngonis (els quals constitueixen els quatre grups majoritaris del districte de Mbinga, a la regió de Ruvuma) i els mpotos. Alguns autors utilitzen el terme nyasa per a referir-se al manda i el mpoto.

El nyasa és conegut també amb el nom de mwera, però no s'ha de confondre amb el mwera parlat a la regió de Lindi, al sud-est de Tanzània.

El nyasa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.

El nyasa rep altres denominacions, entre les quals kinyasa. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamatengo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
  • ca  nyaturu
  • ca  keremi sin. compl.
  • ca  kinyaturu sin. compl.
  • ca  kiremi sin. compl.
  • ca  kirimi sin. compl.
  • ca  limi sin. compl.
  • ca  remi sin. compl.
  • ca  rimi sin. compl.
  • ca  turu sin. compl.
  • ar  نياتورو
  • cy  Nyaturu
  • cy  Keremi sin. compl.
  • cy  Kinyaturu sin. compl.
  • cy  Kiremi sin. compl.
  • cy  Kirimi sin. compl.
  • cy  Limi sin. compl.
  • cy  Remi sin. compl.
  • cy  Rimi sin. compl.
  • cy  Turu sin. compl.
  • de  Nyaturu
  • de  Keremi sin. compl.
  • de  Kinyaturu sin. compl.
  • de  Kiremi sin. compl.
  • de  Kirimi sin. compl.
  • de  Limi sin. compl.
  • de  Remi sin. compl.
  • de  Rimi sin. compl.
  • de  Turu sin. compl.
  • en  Nyaturu
  • en  Keremi sin. compl.
  • en  Kinyaturu sin. compl.
  • en  Kiremi sin. compl.
  • en  Kirimi sin. compl.
  • en  Limi sin. compl.
  • en  Remi sin. compl.
  • en  Rimi sin. compl.
  • en  Turu sin. compl.
  • es  ñaturu
  • es  keremi sin. compl.
  • es  kinyaturu sin. compl.
  • es  kiremi sin. compl.
  • es  kirimi sin. compl.
  • es  limi sin. compl.
  • es  remi sin. compl.
  • es  rimi sin. compl.
  • es  turu sin. compl.
  • eu  nyaturuera
  • eu  keremi sin. compl.
  • eu  kinyaturu sin. compl.
  • eu  kiremi sin. compl.
  • eu  kirimi sin. compl.
  • eu  limi sin. compl.
  • eu  nyaturu sin. compl.
  • eu  remi sin. compl.
  • eu  rimi sin. compl.
  • eu  turu sin. compl.
  • fr  nyaturu
  • fr  keremi sin. compl.
  • fr  kinyaturu sin. compl.
  • fr  kiremi sin. compl.
  • fr  kirimi sin. compl.
  • fr  limi sin. compl.
  • fr  remi sin. compl.
  • fr  rimi sin. compl.
  • fr  turu sin. compl.
  • gl  nyaturu
  • gl  keremi sin. compl.
  • gl  kinyaturu sin. compl.
  • gl  kiremi sin. compl.
  • gl  kirimi sin. compl.
  • gl  limi sin. compl.
  • gl  remi sin. compl.
  • gl  rimi sin. compl.
  • gl  turu sin. compl.
  • gn  ñaturu
  • gn  keremi sin. compl.
  • gn  kinyaturu sin. compl.
  • gn  kiremi sin. compl.
  • gn  kirimi sin. compl.
  • gn  limi sin. compl.
  • gn  remi sin. compl.
  • gn  rimi sin. compl.
  • gn  turu sin. compl.
  • it  nyaturu
  • it  keremi sin. compl.
  • it  kinyaturu sin. compl.
  • it  kiremi sin. compl.
  • it  kirimi sin. compl.
  • it  limi sin. compl.
  • it  remi sin. compl.
  • it  rimi sin. compl.
  • it  turu sin. compl.
  • pt  nyaturu
  • pt  keremi sin. compl.
  • pt  kinyaturu sin. compl.
  • pt  kiremi sin. compl.
  • pt  kirimi sin. compl.
  • pt  limi sin. compl.
  • pt  remi sin. compl.
  • pt  rimi sin. compl.
  • pt  turu sin. compl.
  • tmh  Tanyaturut
  • tmh  Keremi sin. compl.
  • tmh  kinyaturu sin. compl.
  • tmh  kiremi sin. compl.
  • tmh  kirimi sin. compl.
  • tmh  limi sin. compl.
  • tmh  remi sin. compl.
  • tmh  rimi sin. compl.
  • tmh  turu sin. compl.
  • zh  尼亚图卢语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definition
El grup etnolingüístic nyaturu representa aproximadament el 2% de la població de Tanzània. Generalment, els parlants de nyaturu tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.

El territori lingüístic del nyaturu se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el nyaturu i el rangi), la nilosahariana (datoga), l'afroasiàtica (alagwa, burunge, iraqw) i la khoisan (sandawe).

El nyaturu està format per tres varietats dialectals: el chahi, el ginyamunyinganyi i el girwana.

Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
  • ca  nyiha
  • ca  ishinyiha sin. compl.
  • ca  kinyiha sin. compl.
  • ca  nyika sin. compl.
  • ca  nyixa sin. compl.
  • ca  shinyiha sin. compl.
  • de  Nyiha
  • de  Kinyiha sin. compl.
  • de  Nyika sin. compl.
  • de  Shinyiha sin. compl.
  • en  Nyiha
  • en  Nyika
  • en  Ishinyiha sin. compl.
  • en  Kinyiha sin. compl.
  • en  Nyixa sin. compl.
  • en  Shinyiha sin. compl.
  • es  nyiha
  • es  ishinyiha sin. compl.
  • es  kinyiha sin. compl.
  • es  nyixa sin. compl.
  • es  shinyiha sin. compl.
  • eu  nyiha
  • eu  ishinyiha sin. compl.
  • eu  kinyiha sin. compl.
  • eu  nyixa sin. compl.
  • eu  shinyiha sin. compl.
  • fr  nyiha
  • fr  ishinyiha sin. compl.
  • fr  kinyiha sin. compl.
  • fr  nyika sin. compl.
  • fr  shinyiha sin. compl.
  • gl  nyiha
  • gl  ishinyiha sin. compl.
  • gl  kinyiha sin. compl.
  • gl  nyixa sin. compl.
  • gl  shinyiha sin. compl.
  • it  nyiha
  • it  ishinyiha sin. compl.
  • it  kinyiha sin. compl.
  • it  nyixa sin. compl.
  • it  shinyiha sin. compl.
  • nl  Nyiha
  • nl  Ishinyiha sin. compl.
  • nl  Kinyiha sin. compl.
  • nl  Nyika sin. compl.
  • nl  Shinyiha sin. compl.
  • pt  nyiha
  • pt  ishinyiha sin. compl.
  • pt  kinyiha sin. compl.
  • pt  nyixa sin. compl.
  • pt  shinyiha sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia

Definition
El nyiha es parla principalment al sud-oest de Tanzània (el seu el territori tradicional se situa al districte de Mbozi, a la regió de Mbeya) i Zàmbia. També hi ha parlants de nyiha al nord-oest de Malawi.

Alguns autors utilitzen el terme nyiha (o nyika) per a referir-se a diversos grups ètnics que viuen entre els llacs Nyasa i Tanganyika, entre el quals els nyihes, els lambyes i els wandyes.

Podem distingir quatre varietats del nyiha: el nyiha central o nyiha de Mbozi, que s'estén des del sud del llac Rukwa fins a la frontera amb Zàmbia; el nyiha del sud, situat principalment al nord de Zàmbia i que té alguns parlants al nord-oest de Malawi; el nyika occidental, a l'altiplà d'Ufipa i a la vall de Rukwa, i el nyika oriental, parlat al districte de Rungwe. Els parlants de nyika oriental han estat parcialment o totalment assimilats pel grup etnolingüístic dominant a la regió, els nyakuses.

El nyiha és lingüísticament proper al malila, el lambya i el safwa, i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.

Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
  • ca  pangwa
  • ca  ekipangwa sin. compl.
  • ca  kipangwa sin. compl.
  • cod  ikipangwa
  • de  Pangwa
  • de  Ekipangwa sin. compl.
  • de  Kipangwa sin. compl.
  • en  Pangwa
  • en  Ekipangwa sin. compl.
  • en  Kipangwa sin. compl.
  • es  pangwa
  • es  ekipangwa sin. compl.
  • es  kipangwa sin. compl.
  • eu  pangwa
  • eu  ekipangwa sin. compl.
  • eu  kipangwa sin. compl.
  • fr  pangwa
  • fr  ekipangwa sin. compl.
  • fr  kipangwa sin. compl.
  • gl  pangwa
  • gl  ekipangwa sin. compl.
  • gl  kipangwa sin. compl.
  • it  pangwa
  • it  ekipangwa sin. compl.
  • it  kipangwa sin. compl.
  • nl  Pangwa
  • nl  Ekipangwa sin. compl.
  • nl  Kipangwa sin. compl.
  • pt  pangwa
  • pt  ekipangwa sin. compl.
  • pt  kipangwa sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definition
Els pangwes són un grup etnolingüístic establert al sud de Tanzània, concretament a la riba nord-est del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa). Entre els grups veïns dels pangwes trobem els kingues, els kisis i els benes, al nord; els mandes, al sud, i els ngonis, a l'est.

Els pangwes són un dels grups majoritaris al districte de Ludewa (regió d'Iringa), juntament amb els mandes i els kisis.

Generalment, els parlants de pangwa el suahili com a segona llengua: el pangwa s'utilitza a l'entorn familiar, les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques utilitzen el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament.

El pangwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.

El pangwa rep altres denominacions, entre les quals kipangwa. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wapangwa, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
  • ca  pare
  • ca  asu sin. compl.
  • ca  athu sin. compl.
  • ca  casu sin. compl.
  • ca  chasu sin. compl.
  • ca  chiasu sin. compl.
  • ar  باري
  • cy  Pare
  • cy  Asu sin. compl.
  • cy  Athu sin. compl.
  • cy  Casu sin. compl.
  • cy  Chasu sin. compl.
  • cy  Chiasu sin. compl.
  • de  Pare
  • de  Asu sin. compl.
  • de  Athu sin. compl.
  • de  Casu sin. compl.
  • de  Chasu sin. compl.
  • de  Chiasu sin. compl.
  • en  Pare
  • en  Asu sin. compl.
  • en  Athu sin. compl.
  • en  Casu sin. compl.
  • en  Chasu sin. compl.
  • en  Chiasu sin. compl.
  • es  pare
  • es  asu sin. compl.
  • es  athu sin. compl.
  • es  casu sin. compl.
  • es  chasu sin. compl.
  • es  chiasu sin. compl.
  • eu  pareera
  • eu  asu sin. compl.
  • eu  athu sin. compl.
  • eu  casu sin. compl.
  • eu  chasu sin. compl.
  • eu  chiasu sin. compl.
  • eu  pare sin. compl.
  • fr  paré
  • fr  asu sin. compl.
  • fr  athu sin. compl.
  • fr  casu sin. compl.
  • fr  chasu sin. compl.
  • fr  chiasu sin. compl.
  • gl  pare
  • gl  asu sin. compl.
  • gl  athu sin. compl.
  • gl  casu sin. compl.
  • gl  chasu sin. compl.
  • gl  chiasu sin. compl.
  • gn  pare
  • gn  asu sin. compl.
  • gn  athu sin. compl.
  • gn  casu sin. compl.
  • gn  chasu sin. compl.
  • gn  chiasu sin. compl.
  • it  pare
  • it  asu sin. compl.
  • it  athu sin. compl.
  • it  casu sin. compl.
  • it  chasu sin. compl.
  • it  chiasu sin. compl.
  • pt  pare
  • pt  asu sin. compl.
  • pt  athu sin. compl.
  • pt  casu sin. compl.
  • pt  chasu sin. compl.
  • pt  chiasu sin. compl.
  • tmh  Taparit
  • tmh  Asu sin. compl.
  • tmh  athu sin. compl.
  • tmh  casu sin. compl.
  • tmh  chasu sin. compl.
  • tmh  chiasu sin. compl.
  • zh  帕雷语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definition
Els parlants de pare són generalment bilingües: el pare s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió .

L'expansió d'alguns grups lingüístics cap a zones habitades per altres grups pot tenir un fort impacte sociolingüístic sobre les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels pares, que van exercir el seu domini sobre els gwenos, la llengua dels quals està practicament extingida.

El pare (asu) s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.