Back to top

Diccionari de dret administratiu

Presentation
factum principis [la] factum principis [la]

Contractes de l'Administració

  • ca  fet del príncep, n m
  • ca  factum principis [la], n m sin. compl.
  • es  factum principis, n m
  • es  hecho del príncipe, n m

Contractes de l'Administració

Definition
Principi de la contractació del sector públic segons el qual si un poder públic adopta mesures generals que afecten directament l'equilibri econòmic d'un contracte, l'òrgan de contractació està obligat a indemnitzar el contractista per a restablir-lo.
facultat de recuperació possessòria facultat de recuperació possessòria

Posició jurídica de l'Administració, Béns de l'Administració

  • ca  facultat de recuperació possessòria, n f
  • ca  interdictum proprium [la], n m sin. compl.
  • ca  recuperació possessòria, n f sin. compl.
  • es  facultad de recuperación posesoria, n f
  • es  interdictum proprium, n m
  • es  recuperación posesoria, n f

Posició jurídica de l'Administració, Béns de l'Administració

Definition
Potestat d'una administració pública de recuperar per si mateixa la possessió indegudament perduda de béns i drets del seu patrimoni.

Note

  • Interdictum proprium significa literalment 'interdicte del que és propi'.
facultat dominical facultat dominical

Urbanisme

  • ca  facultat dominical, n f
  • es  facultad dominical, n f

Urbanisme

Definition
Qualsevol de les facultats relatives a l'ús del sòl i l'edificació que l'ordenament jurídic reconeix o atorga al titular d'un bé immoble segons l'estat, classificació, característiques objectives i destinació que té aquest bé.
facultat urbanística facultat urbanística

Urbanisme

  • ca  facultat urbanística, n f
  • es  facultad urbanística, n f

Urbanisme

Definition
Capacitat d'un propietari d'exercir el dret de propietat del sòl pel que fa a urbanització, d'acord amb la legislació i el planejament urbanístics.

Note

  • Les facultats urbanístiques no es poden adquirir per silenci administratiu si contravenen la legislació o el planejament urbanístic.
falta disciplinària falta disciplinària

Personal al servei de l'Administració

  • ca  falta disciplinària, n f
  • ca  infracció disciplinària, n f sin. compl.
  • es  falta disciplinaria, n f
  • es  infracción disciplinaria, n f

Personal al servei de l'Administració

Definition
Acció o omissió d'un treballador públic a la qual correspon la imposició d'una sanció disciplinària.

Note

  • Una falta disciplinària pot ser lleu, greu o molt greu.
fe pública fe pública

Activitat administrativa

  • ca  fe pública, n f
  • es  fe pública, n f

Activitat administrativa

Definition
Facultat que tenen atribuïda determinats òrgans administratius per la qual poden expedir certificats i documents públics.
fet del príncep fet del príncep

Contractes de l'Administració

  • ca  fet del príncep, n m
  • ca  factum principis [la], n m sin. compl.
  • es  factum principis, n m
  • es  hecho del príncipe, n m

Contractes de l'Administració

Definition
Principi de la contractació del sector públic segons el qual si un poder públic adopta mesures generals que afecten directament l'equilibri econòmic d'un contracte, l'òrgan de contractació està obligat a indemnitzar el contractista per a restablir-lo.
fet determinant fet determinant

Procediment administratiu i acte administratiu

  • ca  fet determinant, n m
  • es  hecho determinante, n m

Procediment administratiu i acte administratiu

Definition
Realitat material sobre la qual recolza o incideix una actuació d'una administració pública.

Note

  • Un tribunal pot fer servir un fet determinant per a controlar la potestat discrecional de l'Administració pública. Per exemple, pot comprovar si la valoració duta a terme en l'exercici d'una potestat discrecional recolza o no en un fet determinant.
  • ca  finca, n f
  • es  finca, n f

Urbanisme

Definition
Unitat de sòl o d'edificació d'un sol propietari o de diversos com a propietat proindivisa, que pot estar situada en la rasant, el vol o el subsol.
finca matriu finca matriu

Urbanisme

  • ca  finca matriu, n f
  • es  finca matriz, n f

Urbanisme

Definition
Finca a partir de la qual es constitueixen altres finques per mitjà de la segregació, l'agrupació, l'obra nova o la divisió horitzontal.