Back to top
  • ca  complement, n m
  • es  complemento
  • fr  complément
  • en  complement

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística

Definition
Element lingüístic que té com a funció de completar la significació d'un altre element, del qual depèn.
  • ca  complement, n m
  • es  complemento
  • fr  complément
  • en  complement

Ciències de la vida 2>Biologia general>Immunologia, Ciències de la vida 2>Biologia molecular i bioquímica, .PARAULES CLAU

Definition
Grup de proteïnes sèriques que intervenen en els processos inflamatoris, en l'activació dels fagòcits i en la lisi cel·lular.
  • ca  complement a dos, n m
  • es  complemento a dos
  • en  two's complement

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria elèctrica i electrònica>Tecnologia electrònica

Definition
Codi binari per a quantitats enteres amb signe, que permet realitzar operacions de suma i resta emprant un únic tipus de circuit o funció, el sumador.
  • ca  complement de capacitat, n m
  • es  complemento de capacidad

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret civil

Definition
Declaració de voluntat del curador, el tutor o els pares que s'afegeix com a requisit d'eficàcia a la declaració de voluntat negocial de qui no té plena capacitat d'obrar.
  • ca  complementarietat, n f
  • es  complementariedad
  • fr  complémentarité
  • en  complementarity

Ciències de la vida 2>Biologia general>Genètica

Definition
Efecte que es produeix en un encreuament de races o poblacions, que permet reunir en la generació filla les qualitats adquirides durant molts anys de selecció en cada raça o població parental.
  • ca  complements de formació, n m pl
  • ca  passarel·la, n f sin. compl.
  • es  complementos de formación
  • es  pasarela
  • fr  compléments de formation
  • fr  passerelle
  • en  additional training
  • en  bridging courses
  • en  complementary training

Ciències socials>Pedagogia i didàctica>Didàctica i organització escolar

Definition
Ensenyaments addicionals que, en alguns casos, s'exigeixen per tenir accés al segon cicle d'un ensenyament que no és una continuació directa del primer cicle que s'ha superat.
  • ca  complex, n m
  • es  complejo
  • en  complex

Ciències>Química, Ciències de la vida 2>Biologia molecular i bioquímica

Definition
Compost químic que conté un àtom o un ió central, generalment d'un metall de transició, acceptor de parells d'electrons, voltat d'un grup de lligands, ions o molècules donadores de parells d'electrons amb què s'estableixen enllaços coordinats que permeten que el conjunt conservi la seva identitat fins i tot en solució, bé que és susceptible de dissociació parcial.
  • ca  estat de transició, n m
  • ca  complex activat, n m sin. compl.
  • es  complejo activado
  • es  estado de transición
  • en  activated complex
  • en  transition site

Ciències>Química>Química física, .PARAULES CLAU

  • ca  immunocomplex, n m
  • ca  complex antigen-anticòs, n m sin. compl.
  • es  complejo antígeno-anticuerpo
  • es  inmunocomplejo
  • fr  complexe antigène-anticorps
  • fr  complexe immun
  • fr  immun-complexe
  • en  antigen-antibody complex
  • en  immune complex

Ciències de la vida 2>Biologia general>Immunologia, .PARAULES CLAU

Definition
Complex macromol·lecular format per un antigen i un anticòs units específicament.
  • ca  complex Arp2/3, n m
  • es  complejo Arp2/3
  • en  Arp2/3 complex

Ciències de la vida 2>Biologia general>Biologia cel·lular, Ciències de la vida 2>Biologia molecular i bioquímica, .PARAULES CLAU