Back to top
  • ca  trencament de funcions, n m
  • es  quebrantamiento de funciones, n m

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  trencament de la mesura de seguretat, n m
  • es  quebrantamiento de la medida de seguridad, n m

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  trencament de la pena substitutiva, n m
  • es  quebrantamiento de la pena sustitutiva, n m

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  trencament de les ones, n m
  • es  rotura del oleaje
  • en  wave breaking

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Ciències i tècniques de la navegació, .PARAULES CLAU

Definition
Procés en el qual l'ona es fa inestable, perd la seva forma i dissipa una gran quantitat d'energia.
  • ca  trencament de platja barrera, n m
  • es  rotura de playa barrera
  • en  barrier breaching

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria civil>Ciències i tècniques de la navegació, .PARAULES CLAU

Definition
Procés de fragmentació d'una platja barrera degut a condicions incidents d'onatge d'alta energia i nivells del mar elevats.
  • ca  trencament de simetria, n m
  • es  ruptura de simetría
  • fr  brisure de symétrie
  • fr  rupture de symétrie
  • en  symmetry breaking
  • de  Symmetriebrechung

Ciències>Física>Física teòrica, Ciències>Química>Química orgànica

  • ca  trencament dels deures de custòdia, n m
  • es  quebrantamiento de los deberes de custodia, n m

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal

  • ca  trepà, n m
  • ca  trepador, n m sin. compl.
  • es  trépano
  • fr  trépan
  • en  trepan

Ciències de la vida 1>Agricultura i veterinària>Veterinària, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Cirurgia

Definition
Instrument quirúrgic per a foradar ossos, especialment els cranials, per mitjà d'una broca.
  • ca  trepà, n m
  • ca  trepador, n m sin. compl.
  • es  trépano
  • fr  trépan
  • en  trepan

Ciències de la vida 1>Agricultura i veterinària>Veterinària, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Cirurgia

Definition
Instrument quirúrgic per a foradar ossos, especialment els cranials, per mitjà d'una broca.
  • ca  trepanació, n f
  • es  trepanación
  • fr  trépanation
  • en  trepanation

Ciències de la vida 1>Agricultura i veterinària>Veterinària, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Cirurgia, Humanitats>Història, geografia i antropologia>Prehistòria, història antiga i arqueologia

Definition
Operació quirúrgica que consisteix a foradar els ossos, especialment els cranials, amb un trepà.