Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  asomatognòsia, n f
  • ca  somatoagnòsia, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Neurologia, Salut mental

Definition
Modalitat d'agnòsia visual caracteritzada per la pèrdua de la consciència de parts del propi cos, causada per una lesió dels hemisferis cerebrals. En les lesions de l'hemisferi dret hom considera l'hemiasomatognòsia (supressió o atenuació del coneixement de la meitat esquerra del cos, en forma d'anosognòsia o negació de l'hemiplegia esquerra, o bé d'anosodiafòria amb indiferència i despreocupació de l'hemicòs esquerre paralitzat, i fins i tot incapacitat per a identificar les extremitats esquerres com a pertanyents al propi cos) i la síndrome del tercer membre fantasma amb al·lucinacions cinestèsiques, situació molt propera a la síndrome del membre fantasma dels amputats. Un cas particular d'hemiasomatognòsia és la somatoparafrènia de Gerstmann, en què el malalt realitza una reacció paranoide que l'indueix a pensar que les seves extremitats esquerres pertanyen a una altra persona. Pel que fa a les lesions de l'hemisferi esquerre cal contemplar la síndrome de Gerstmann (agnòsia digital, pèrdua de la distinció entre els costats dret i esquerre del propi cos, agràfia i acalcúlia), l'autotopoagnòsia de Pick (incapacitat per a localitzar les parts del cos) i l'asimbòlia per al dolor de Schilder i Stengel (absència o insuficiència de reacció davant dels estímuls dolorosos o amenaçants).
  • ca  asparagina, n f
  • ca  àcid aminosuccínic, n m sin. compl.
  • sbl  Asn

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Aminoàcid natural no essencial, de fórmula NH2 COCH2CH(NH2)COOH, que intervé en el metabolisme del nitrogen en els vegetals. La forma levogira (L-asparagina) és especialment abundant a les arrels i els brots de les lleguminoses i els espàrrecs, d'on és extreta per hidròlisi enzimàtica; també és obtinguda sintèticament. És emprada com a diürètic i per a preparar alguns medis de cultiu especials en bacteriologia.
  • ca  asparaginasa, n f
  • ca  L-asparaginaamidohidrolasa, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definition
Enzim que catalitza la hidròlisi de l'L-asparagina en L-aspartat i amoníac. Es troba àmpliament distribuïda en diferents teixits animals i vegetals, com també en microorganismes. Té activitat citostàtica i s'ha usat en el tractament de la leucèmia.
  • ca  aspartam, n m
  • es  aspartamo, n m
  • fr  aspartame, n m
  • en  aspartame, n
  • cod  E 951

.FITXA REVISADA, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Química

Definition
Edulcorant artificial no nutritiu utilitzat com a additiu alimentari que és centenars de vegades més dolç que el sucre.

Note

  • L'aspartam és un dels edulcorants alimentaris més utilitzats. No té cap regust i és relativament estable en un medi àcid, malgrat que no resisteix un escalfament fort. A l'organisme, es transforma en fenilalanina, àcid aspàrtic i metanol. Per aquest motiu, no és aconsellable per a les persones que pateixen fenilcetonúria, ja que els subministraria una quantitat addicional de fenilalanina.
  • ca  aspartat d'insulina, n m

Endocrinologia i nutrició, Farmacologia > Fàrmacs, Disciplines de suport > Química

Definition
Variació de la insulina humana (formada per un pèptid amb dues cadenes, A i B), en la qual s'ha substituït l'aminoàcid 28 de la cadena B per àcid aspàrtic.

Note

  • Aquesta modificació fa que l'inici d'acció sigui més ràpid que el de la insulina soluble normal i la durada d'acció més curta
  • ca  aspartocina, n f

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
Substància antibacteriana produïda per individus de l'espècie Streptomyces griseus.
  • ca  aspergil, n m
  • ca  aspergil·lus, n m sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definition
Gènere de fongs (Aspergillus sp), de la classe dels ascomicets del qual es coneixen unes 600 espècies, distribuïdes extensament per tot arreu, de manera que llurs espores són inhalades amb facilitat. El nom li fou donat per Pier Antonio Michelis (sacerdot i micòleg italià del segle XVIII) en observar la floridura dels fulls d'un llibre, on descobrí el fong, l'aspecte morfològic del qual li recordà un salpasser o aspersori d'aigua beneita (llat aspergo ruixar amb aigua). Algunes espècies poden produir infeccions en l'home, anomenades aspergil·losis. El 90% d'aquestes infeccions són causades per A. fumigatus (aspergil·losi pulmonar, aspergil·losi al·lèrgica), i la resta per A. Flavus (aspergil·losi invasiva, aspergil·losi sinusal), A. Niger (aspergil·lomes, aspergil·losi òtica), A. Clavatus, A. Nidulans i A. Oryzae.
  • ca  aspergil·loma, n m
  • ca  pilota fúngica, n f sin. compl.

Anatomia patològica, Microbiologia i patologia infecciosa, Otorrinolaringologia, Pneumologia

Definition
Massa granulomatosa, semblant a un tumor, formada per la colonització de fongs del gènere Aspergillus en territori pulmonar o en els sins paranasals. L'aspergil·loma pulmonar es localitza en formacions cavitàries prèvies, especialment en cavernes tuberculoses, i freqüentment origina hemoptisis, a vegades cataclísmiques. L'aspergil·loma sinusal és originat per Aspergillus flavus i és endèmic al Sudan.
  • ca  aspergil·losi, n f
  • ca  aspergil·lomicosi, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Pneumologia

Definition
Micosi oportunista produïda per fongs del gènere Aspergillus. Antigament la malaltia fou coneguda com a infecció pulmonar en treballadors que tenien cura de coloms o ocells de corral, però en l'actualitat és considerada la segona causa de micosis oportunistes després de la candidosi. Afecta preferentment els pulmons, menys sovint els sins paranasals, el sistema nerviós central i el tub digestiu (esòfag), i ocasionalment els ulls i l'endocardi. Els aspergils es troben àmpliament distribuïts en el medi ambient, inclòs l'hospitalari, i poden comportar-se com a sapròfits presents esporàdicament en les vies respiratòries de persones sanes. La invasió tissular amb caràcter infecciós és observada en malalts immunodeprimits, gairebé exclusivament, sobretot en els que presenten una neutropènia prolongada o bé que han rebut dosis altes o continuades de corticoides o un trasplantament, sobretot si sofreixen episodis de rebuig. Els malalts atòpics exposats a la inhalació massiva d'espores d'aspergils (treballadors del malt) poden presentar manifestacions al·lèrgiques d'hipersensibilitat. Els malalts que tenen quists broncogènics, cavernes tuberculoses o bronquièctasis poden experimentar la colonització d'aspergils, que, en multiplicar-se en un terreny adobat, formen aspergil·lomes.
  • ca  aspergil·losi, n f
  • ca  aspergil·lomicosi, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Pneumologia

Definition
Micosi oportunista produïda per fongs del gènere Aspergillus. Antigament la malaltia fou coneguda com a infecció pulmonar en treballadors que tenien cura de coloms o ocells de corral, però en l'actualitat és considerada la segona causa de micosis oportunistes després de la candidosi. Afecta preferentment els pulmons, menys sovint els sins paranasals, el sistema nerviós central i el tub digestiu (esòfag), i ocasionalment els ulls i l'endocardi. Els aspergils es troben àmpliament distribuïts en el medi ambient, inclòs l'hospitalari, i poden comportar-se com a sapròfits presents esporàdicament en les vies respiratòries de persones sanes. La invasió tissular amb caràcter infecciós és observada en malalts immunodeprimits, gairebé exclusivament, sobretot en els que presenten una neutropènia prolongada o bé que han rebut dosis altes o continuades de corticoides o un trasplantament, sobretot si sofreixen episodis de rebuig. Els malalts atòpics exposats a la inhalació massiva d'espores d'aspergils (treballadors del malt) poden presentar manifestacions al·lèrgiques d'hipersensibilitat. Els malalts que tenen quists broncogènics, cavernes tuberculoses o bronquièctasis poden experimentar la colonització d'aspergils, que, en multiplicar-se en un terreny adobat, formen aspergil·lomes.