Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  carcino-
  • ca  carcin- sin. compl.

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Oncologia i radioteràpia

Definition
Formes prefixades del mot grec karkínos cranc, càncer, que indiquen relació amb un carcinoma o amb un càncer.
  • ca  carcinofília, n f

Oncologia i radioteràpia

Definition
Afinitat pel teixit cancerós.
  • ca  carcinofòbia, n f

Salut mental

Definition
Por morbosa a patir un càncer, cancerofòbia.
  • ca  carcinogen, n m

Oncologia i radioteràpia

Definition
Agent químic o físic que té un paper causal en el desenvolupament del càncer.

Note

  • Els carcinògens no han de ser necessàriament mutàgens.
  • ca  cancerigen, n m
  • ca  carcinogen, n m sin. compl.
  • es  cancerígeno, n m
  • es  carcinógeno, n m
  • fr  cancérigène, n m
  • fr  cancérogène, n m
  • fr  carcinogène, n m
  • en  carcinogen, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals, Oncologia i radioteràpia

Definition
Agent físic o químic que té un paper causal en el desenvolupament de càncer.
  • ca  carcinogen -ògena, adj

Oncologia i radioteràpia

Definition
Que causa càncer.
  • ca  carcinogènesi, n f
  • es  carcinogénesis, n f
  • fr  carcinogenèse, n f
  • en  carcinogenesis, n

.FITXA REVISADA, Oncologia i radioteràpia

Definition
Origen o desenvolupament d'un càncer.
  • ca  carcinoide, n m

Anatomia patològica, Endocrinologia i nutrició, Oncologia i radioteràpia

Definition
Tumor, potencialment maligne, derivat de les cèl·lules argentafins i argiròfiles del sistema endocrí APUD, amb l'excepció de les cèl·lules endocrines del pàncrees i les cèl·lules C de la tiroide, localitzades habitualment en l'epiteli del budell prim i de l'apèndix (cèl·lules de Kulxitski), però també en altres parts del tracte gastrointestinal (esòfag, estómac, diverticle de Meckel, còlon, recte, vesícula biliar), en l'epiteli bronquial i àdhuc en teratomes quístics de l'ovari i del testicle. El seu creixement és lent però pot produir metàstasis hepàtiques i fins i tot pulmonars segons la grandària del tumor primitiu (22% en els de diàmetre inferior a 1 cm i 58% en els de diàmetre superior). Pot provocar símptomes propis de la localització de la massa tumoral, per exemple hemorràgia digestiva o una suboclusió o oclusió intestinal, sovint relacionada amb una proliferació fibroplàstica exuberant del tumor. En un 3% dels casos apareix l'anomenada síndrome carcinoide, coincidint amb la disseminació metastàtica del tumor en el fetge o en el pulmó, com a conseqüència de l'alliberament de diverses substàncies vasoactives: serotonina (5-hidroxitriptamina), cal·licreïna (enzim que transforma el ciminogen en les cimines bradicinina i lisilbradicinina), histamina, neurotensina i substància P; també és possible la secreció de prostaglandina, catecolamines i diverses hormones (ACTH, MSH, insulina, hormona antidiürètica, parathormona i gonadotropines).
  • ca  carcinoide estrumós, n m

Anatomia patològica, Ginecologia i obstetrícia, Oncologia i radioteràpia

Definition
Neoplàsia de l'ovari que combina els elements del tumor carcinoide i els de l'estruma ovàric. En la meitat dels casos hom observa altres elements teratomatosos. La lesió ha estat descrita també en associació amb la neoplàsia endocrina múltiple tipus IIA (III).
  • ca  carcinòlisi, n f

Oncologia i radioteràpia

Definition
Destrucció de les cèl·lules canceroses.