Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  cartílag epiglòtic, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definition
Cartílag elàstic que constitueix la part central de la supraglotis.
  • ca  cartílag tiroide, n m
  • ca  cartílag escutiforme, n m sin. compl.
  • ca  tiroide, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definition
Cartílag imparell que ocupa la part anterior i superior de la laringe disposat en forma d'escut (gr, thyreos, escut i eîdos, semblant a) que protegeix les parts essencials de la fonació. És format per dues làmines quadrilàteres, col·locades verticalment i unides entre elles en la línia mediana, formant un angle díedre, l'obertura del qual mira cap a la columna vertebral. La cara anterior presenta, en la línia mediana, una eminència angular, l'angle sobresortint del tiroide o nou del coll. La vora superior presenta l'escotadura tiroidal i serveix d'inserció de la membrana tirohioidal. Les vores posteriors es prolonguen cap amunt i cap avall en forma de dues apòfisis verticals, les banyes superiors i inferiors del tiroide.

Note

  • La denominació tiroide està formada a partir del grec thyreos 'escut oblong' i eidos 'forma'.
  • ca  cartílag esternocostal, n m
  • ca  cartílag esternal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definition
Cartílag costal de les costelles veritables.
  • ca  cartílag esternocostal, n m
  • ca  cartílag esternal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definition
Cartílag costal de les costelles veritables.
  • ca  fibrocartílag, n m
  • ca  cartílag conjuntiu, n m sin. compl.
  • ca  cartílag estratificat, n m sin. compl.
  • ca  cartílag fibrós, n m sin. compl.
  • es  fibrocartílago
  • fr  fibrocartilage
  • en  fibrocartilage

Anatomia > Histologia

Definition
Varietat de teixit cartilaginós constituït per cèl·lules cartilaginoses típiques i per una substància intersticial que conté fascicles de teixit fibrós gruixuts i molt compactes. En els casos ben típics s'observa molt poca substància intercel·lular amorfa. Representa una forma de transició entre el cartílag i el teixit connectiu. Es distribueix en algunes diartrosis (fibrocartílags marginal i interarticular), en les amfiartrosis (símfisi del pubis, articulació sacroilíaca) i també en el lligament rodó de l'articulació coxofemoral i en el punt d'inserció d'alguns tendons en els ossos.
  • ca  fibrocartílag, n m
  • ca  cartílag conjuntiu, n m sin. compl.
  • ca  cartílag estratificat, n m sin. compl.
  • ca  cartílag fibrós, n m sin. compl.
  • es  fibrocartílago
  • fr  fibrocartilage
  • en  fibrocartilage

Anatomia > Histologia

Definition
Varietat de teixit cartilaginós constituït per cèl·lules cartilaginoses típiques i per una substància intersticial que conté fascicles de teixit fibrós gruixuts i molt compactes. En els casos ben típics s'observa molt poca substància intercel·lular amorfa. Representa una forma de transició entre el cartílag i el teixit connectiu. Es distribueix en algunes diartrosis (fibrocartílags marginal i interarticular), en les amfiartrosis (símfisi del pubis, articulació sacroilíaca) i també en el lligament rodó de l'articulació coxofemoral i en el punt d'inserció d'alguns tendons en els ossos.
  • ca  cartílag hialí, n m

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Pneumologia

Definition
Varietat de teixit cartilaginós que forma una gran part de l'esquelet embrionari, el revestiment de les superfícies articulars de l'adult, els cartílags costals i els de l'aparell respiratori. És constituït histològicament per condròcits i una substància intercel·lular que conté fibres col·làgenes.
  • ca  cartílag de Reichert, n m
  • ca  cartílag hioidal, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definition
Segon arc bronquial embrionari que forma una part dels ossos de l'orella mitjana: el mànec del martell, una part de l'enclusa i de l'estrep.
  • ca  cartílag tritici, n m
  • ca  cartílag hordeïforme, n m sin. compl.
  • ca  corpuscle tritici, n m sin. compl.
  • ca  cos tritici, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definition
Node cartilaginós, de presentació freqüent, situat en el gruix dels lligaments tirohioidals laterals.
  • ca  cartílag cricoide, n m
  • ca  cartílag anular, n m sin. compl.
  • ca  cartílag innominat, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definition
Cartílag imparell que ocupa la part inferior de la laringe, sobre el qual descansen els altres cartílags laringis. Té forma d'anell, la qual cosa justifica el seu nom, del grec kríkos, anell, i eîdos, semblant a.