emètic indirecte
emètic indirecte
Farmacologia
- ca emètic indirecte, n m
- ca emètic central, n m sin. compl.
Farmacologia
Definition
Emètic que actua sobre el centre del vòmit a través de la sang, com ara la ipecacuana, l'apomorfina, etc.
emètic mecànic
emètic mecànic
Farmacologia, Gastroenterologia
- ca emètic directe, n m
- ca emètic mecànic, n m sin. compl.
Farmacologia, Gastroenterologia
Definition
Emètic que actua localment (el sulfat de coure, per exemple) i produeix una irritació gàstrica que provoca fortes contraccions, causa de l'expulsió del contingut de l'estómac.
emetina
emetina
.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Disciplines de suport > Química
- ca emetina, n f
- es emetina, n f
- fr émétine, n f
- en emetine, n
- CAS 483-18-1
.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Disciplines de suport > Química
Definition
Fàrmac alcaloide expectorant, emètic i amebicida.
Note
- L'emetina és emprada en el tractament de la disenteria amèbica. S'obté de les arrels de la ipecacuana o bé per síntesi a partir de l'àcid hexahidrogàl·lic.
emetisme
emetisme
Toxicologia
- ca emetisme, n m
Toxicologia
Definition
Intoxicació per ipecacuana o emetina.
emetitzant
emetitzant
Ciències de la salut > Conceptes troncals
- ca emetitzant, adj
Ciències de la salut > Conceptes troncals
Definition
Que provoca el vòmit, emètic; dit especialment d'un determinat tipus de tos, tos de Morton.
emetitzar
emetitzar
Farmacologia
- ca emetitzar, v tr
Farmacologia
Definition
Afegir emètic a una substància.
emetocatàrtic
emetocatàrtic
Farmacologia
- ca emetocatàrtic, n m
Farmacologia
Definition
Medicament que té alhora una acció catàrtica i emètica.
emetocatàrtic -a
emetocatàrtic -a
Farmacologia
- ca emetocatàrtic -a, adj
Farmacologia
Definition
Emètic i catàrtic alhora.
emetofòbia
emetofòbia
Salut mental
- ca emetofòbia, n f
Salut mental
Definition
Temor morbós al vòmit.
emfisateràpia
emfisateràpia
Tècniques diagnòstiques i de tractament
- ca emfisateràpia, n f
- es enfisaterapia
- en emphysatherapy
Tècniques diagnòstiques i de tractament
Definition
Injecció d'un gas en un òrgan o en una cavitat corporal amb finalitats terapèutiques.