epicistitis
epicistitis
Ciències de la salut > Semiologia, Urologia
- ca epicistitis, n f
Ciències de la salut > Semiologia, Urologia
Definition
Inflamació dels teixits situats sobre la bufeta urinària.
epicistotomia
epicistotomia
Cirurgia > Cirurgia urològica, Urologia
- ca epicistotomia, n f
Cirurgia > Cirurgia urològica, Urologia
Definition
Cistotomia suprapúbica.
epícit
epícit
Anatomia > Citologia, Microbiologia i patologia infecciosa
- ca epícit, n m
Anatomia > Citologia, Microbiologia i patologia infecciosa
Definition
Membrana cel·lular, especialment la dels protists.
epícit
epícit
Anatomia > Citologia, Pneumologia
- ca cèl·lula alveolar, n f
- ca epícit, n m sin. compl.
- ca pneumòcit, n m sin. compl.
Anatomia > Citologia, Pneumologia
Definition
Cadascuna de les cèl·lules de l'epiteli dels alvèols pulmonars, de les quals se'n distingeixen dues varietats: les cèl·lules alveolars petites o pneumòcits tipus I, amb prolongacions citoplasmàtiques que entapissen la membrana basal, i les cèl·lules alveolars grosses o pneumòcits tipus II, més grosses, amb microvil·li i citosomes encarregats d'elaborar el tensioactiu que entapissa la paret alveolar, molt ric en lecitines saturades, que actuen disminuint la tensió superficial i eviten el col·lapse actiu dels alvèols.
epícom
epícom
Ciències de la salut > Conceptes troncals
- ca epícom, n m
Ciències de la salut > Conceptes troncals
Definition
Individu siamès unit amb el bessó (de mida més petita) per l'occípit.
Note
- La denominació epícom està formada a partir de epi- i del grec kóme 'cabells'.
epicòndil
epicòndil
Anatomia > Òrgans i sistemes
- ca epicòndil, n m
- ca còndil extern de l'húmer, n m sin. compl.
- ca epicòndil extern de l'húmer, n m sin. compl.
- es epicóndilo
- fr épicondyle
- en epicondyle
Anatomia > Òrgans i sistemes
Definition
Prominència òssia situada per sobre mateix d'un còndil i especialment, del còndil humeral.
epicòndil extern de l'húmer
epicòndil extern de l'húmer
Anatomia > Òrgans i sistemes
- ca epicòndil, n m
- ca còndil extern de l'húmer, n m sin. compl.
- ca epicòndil extern de l'húmer, n m sin. compl.
- es epicóndilo
- fr épicondyle
- en epicondyle
Anatomia > Òrgans i sistemes
Definition
Prominència òssia situada per sobre mateix d'un còndil i especialment, del còndil humeral.
epicòndil extern del fèmur
epicòndil extern del fèmur
Anatomia
- ca tuberositat externa del fèmur, n f
- ca epicòndil extern del fèmur, n m sin. compl.
Anatomia
Definition
Eminència òssia situada a la cara lateral del còndil extern del fèmur, que presta inserció al lligament lateral extern de l'articulació del genoll.
epicòndil humeral
epicòndil humeral
Anatomia > Òrgans i sistemes
- ca epicòndil humeral, n m
Anatomia > Òrgans i sistemes
Definition
Prominència situada sobre el còndil humeral, del qual la separa la inserció de la càpsula articular del colze. En l'epicòndil s'insereixen els tres fascicles del lligament lateral extern de l'articulació del colze i sis músculs de l'avantbraç: el segon radial extern, el supinador curt, l'extensor comú dels dits, l'extensor propi del menovell, el cubital posterior i l'anconal.
epicòndil intern de l'húmer
epicòndil intern de l'húmer
Anatomia > Òrgans i sistemes
- ca epitròclea, n f
- ca còndil intern de l'húmer, n m sin. compl.
- ca entepicòndil, n m sin. compl.
- ca epicòndil intern de l'húmer, n m sin. compl.
- es entepicóndilo
- en entepycondile
Anatomia > Òrgans i sistemes
Definition
Protuberància de la part inferior i interna de l'húmer, damunt la tròclea, en la qual s'insereix el tendó comú dels músculs epitroclears.