Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  equilibri fisiològic, n m
  • ca  equilibri corporal, n m sin. compl.
  • ca  equilibri nutritiu, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definition
Manteniment d'unes condicions fisicoquímiques determinades a l'interior dels éssers vius. En els animals pluricel·lulars superiors, aquest equilibri és mantingut pels sistemes nerviós i humoral, mentre que en les plantes verdes superiors només hi ha l'humoral. En les plantes i els animals unicel·lulars o bé inferiors, el nucli de cada cèl·lula és el veritable regulador de llur activitat.
  • ca  equilibri genètic, n m
  • es  equilibrio genético, n m
  • fr  équilibre génétique, n m
  • en  genetic balance, n
  • en  genetic equilibrium, n

.FITXA REVISADA, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definition
Situació d'estabilitat a què poden arribar les poblacions a conseqüència de la interacció entre els factors que regulen la variabilitat genètica, com la mutació, la selecció natural, la migració i la deriva genètica.

Note

  • Quan hi ha equilibri genètic, no hi ha canvi en la composició genètica en el transcurs de les generacions i, per tant, no hi ha canvi evolutiu. Els mecanismes de l'evolució trenquen l'equilibri genètic, com enuncia la Llei de Hardy-Weinberg.

    Les freqüències dels gens afectats es mantenen constants de generació en generació.
  • ca  equilibri hídric, n m

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definition
Igualtat entre els ingressos totals d'aigua i les pèrdues, sumades les de totes les vies d'eliminació i excreció.
  • ca  homeòstasi, n f
  • ca  equilibri homeostàtic, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Citologia, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definition
Tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o organisme fins a un ecosistema.
  • ca  equilibri nitrogenat, n m
  • ca  equilibri proteic, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definition
Referit al nitrogen d'origen proteic, és la condició pròpia dels adults d'igualtat entre el total de nitrogen excretat pel cos i el que ha estat ingerit amb els aliments. En època de creixement, és positiu (ingestió superior a excreció), i en les malalties degeneratives és negatiu.
  • ca  equilibri fisiològic, n m
  • ca  equilibri corporal, n m sin. compl.
  • ca  equilibri nutritiu, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definition
Manteniment d'unes condicions fisicoquímiques determinades a l'interior dels éssers vius. En els animals pluricel·lulars superiors, aquest equilibri és mantingut pels sistemes nerviós i humoral, mentre que en les plantes verdes superiors només hi ha l'humoral. En les plantes i els animals unicel·lulars o bé inferiors, el nucli de cada cèl·lula és el veritable regulador de llur activitat.
  • ca  equilibri nitrogenat, n m
  • ca  equilibri proteic, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definition
Referit al nitrogen d'origen proteic, és la condició pròpia dels adults d'igualtat entre el total de nitrogen excretat pel cos i el que ha estat ingerit amb els aliments. En època de creixement, és positiu (ingestió superior a excreció), i en les malalties degeneratives és negatiu.
  • ca  equilibri psicològic, n m

Salut mental > Psicologia

Definition
Integració dels processos psíquics. L'equilibri psicològic o mental es caracteritza per l'absència d'excentricitats i per una coherència i estabilització fonamentals de la conducta personal.
  • ca  equilibri químic, n m

Disciplines de suport > Química

Definition
Estat d'un sistema químic (d'una reacció química) en el qual la velocitat de formació dels productes a partir dels elements reactants és igual a la velocitat de desaparició d'aquells productes per a formar novament els elements inicials de la reacció.
  • ca  equilibri radioactiu, n m

Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física

Definition
Estat d'un cos radioactiu que es desintegra emetent àtoms radioactius, de manera que el nombre d'àtoms emesos coincideix amb el nombre d'àtoms que es tornen a desintegrar.