Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  escoliosi per radioteràpia, n f

Pediatria, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Traumatologia i ortopèdia

Definition
Escoliosi consecutiva als canvis estructurals de la columna vertebral observats en persones que han rebut radioteràpia i estan en període de creixement. La irradiació del raquis pot conduir a la pèrdua de l'altura dels cossos vertebrals per destrucció de llur medul·la òssia i per la fibrosi de les parts toves adjacents. Les seqüeles són més greus en infants irradiats abans dels 2 anys. A partir de dosis de 1.000 cGy hom ja observa anomalies radiològiques. Amb dosis de 2.000 a 3.000 cGy, els canvis radiològics detectats són irreversibles i l'escoliosi tendeix a progressar amb el creixement del malalt.
  • ca  escoliosi postural, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definition
Escoliosi secundària a una dismètria de les extremitats inferiors. L'escurçament d'una cama (seqüela posttraumàtica, membres poliomielítics, anquilosi en actitud viciosa, etc) provoca la modificació de l'estàtica de la pelvis (bàscula pelviana), la qual s'inclina cap al membre escurçat, de manera que s'instaura una actitud escoliòtica postural que tracta de mantenir l'ortostatisme i que a la llarga pot estructurar-se.
  • ca  escoliosi secundària, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definition
Qualsevol deformació escoliòtica associada amb altres malalties: neurofibromatosi, osteoporosi juvenil idiopàtica, tumors medul·lars, fibrosi quística, acondroplàsia, displàsia espondiloepifisial, nanisme, condrodisplàsia punctata, mucopolisacaridosi, artrogriposi, síndrome d'Ehlers-Danlos, síndrome de Down, síndrome de Prader-Willi, etc.
  • ca  escoliosi toracogènica, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definition
Escoliosi produïda per una alteració del tòrax, per exemple, toracotomia, toracoplàstia, empiema, aplàsia pulmonar congènita, etc.
  • ca  escoliòtic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definition
Relatiu o pertanyent a l'escoliosi o caracteritzat per una escoliosi.
  • ca  escolopendra, n f

Disciplines de suport > Ciències de la vida, Toxicologia

Definition
Gènere d'atròpodes de la família dels escolopèndrids (Skolopendra sp) que comprèn individus d'uns 10 a 17 cm de llargària, amb el cos aplanat dorsiventralment i format per diversos segments. Viuen sota les pedres i posseeixen un parell d'ungles verinoses. La picada produeix dolor intens, inflamació local, adenopaties, febre, cefalea i vòmits.

Note

  • La denominació escolopendra prové del grec skólops 'qualsevol cosa afilada'.
  • ca  escolòpsia, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definition
Sutura entre dos ossos que permet el moviment d'un d'ells.
  • ca  escolrit -ida, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definition
Descolorit, empal·lidit, dit especialment de la cara.
  • ca  blauet, n m
  • ca  estel, n m
  • ca  capblau, n m sin. compl.
  • ca  clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
  • ca  escombrera, n f sin. compl.
  • ca  flor de blat, n f sin. compl.
  • ca  granera, n f sin. compl.
  • ca  peu de colom, n m sin. compl.
  • es  aciano
  • es  azulejo
  • fr  barbeau
  • fr  bleuet
  • en  blueboltle
  • en  bluet
  • nc  Centaurea cyanus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Planta herbàcia anual o biennal de la família de les compostes, de 30 a 100 cm d'alçària. Originària de l'Orient, s'ha introduït als sembrats d'Europa des de temps molt antics, especialment en sòls calcaris i argilosos. Abunda sobretot a les comarques humides dels Pirineus i de la serralada prelitoral del Principat, i també al País Valencià. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, en infusió o decocció han estat emprades per estimular la gana i contra les digestions laborioses. Com a ús extern, en banys, també han estat utilitzades com a desinflamatori dels ulls i, àdhuc, contra la miopia.
  • ca  raïm de moro, n m
  • ca  escopetes, n f pl sin. compl.
  • es  fitolaca
  • fr  phytolaque
  • en  poke
  • en  pokeweed
  • nc  Phytolacca americana

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Planta herbàcia perenne de la família de les fitolacàcies, d'1 a 2 m d'alçària, que creix en erms humits, terraplens, etc. Prové de l'Amèrica del Nord, però és molt estesa a tota la regió mediterrània. L'arrel (an pokeroot) ha estat emprada com a purgant, vomitiva i antireumàtica, bé que a dosis altes és tòxica.