Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  fractura directa, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definition
Fractura produïda en el mateix punt d'aplicació de l'agent vulnerant (projectil, bastonada, pas de la roda d'un vehicle, etc); la línia de fractura acostuma a ésser transversal i l'agent vulnerant provoca la contusió de les parts toves compreses entre la pell i el focus.
  • ca  fractura esberlada, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definition
Fractura produïda en el sentit de les fibres de l'òrgan fracturat, segons una línia de mínima resistència.
  • ca  fractura espiroide, n f
  • ca  fractura helicoide, n f sin. compl.
  • ca  fractura per torsió, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definition
Fractura que es produeix per torsió i afecta els ossos llargs; és molt freqüent i moltes de les fractures qualificades d'obliqües són, en realitat, espiroides; els fragments acaben de manera irregular, tallats en bisell com un bec de flauta i la línia de fractura dibuixa una espiral damunt de la superfície externa de l'os.
Fractura que es produeix quan un extrem ossi és fix i l'altre sofreix una rotació, o quan ambdós l'experimenten en sentit contrari; són fractures espiroides. Habitualment el mecanisme de torsió s'acompanya de flexió i ben sovint s'hi afegeix un component de compressió. ((fractura per torsió))
  • ca  fractura espontània, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definition
Fractura que té lloc en un os sa, d'estructura i resistència normals, sense traumatisme, amb els moviments fisiològics de l'activitat corrent, o en tot cas amb un traumatisme mínim, incapaç normalment de fracturar l'os; són exemple les fractures tabètiques, les fractures per contracció muscular i les fractures per sobrecàrrega.
  • ca  fractura espiroide, n f
  • ca  fractura helicoide, n f sin. compl.
  • ca  fractura per torsió, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definition
Fractura que es produeix per torsió i afecta els ossos llargs; és molt freqüent i moltes de les fractures qualificades d'obliqües són, en realitat, espiroides; els fragments acaben de manera irregular, tallats en bisell com un bec de flauta i la línia de fractura dibuixa una espiral damunt de la superfície externa de l'os.
Fractura que es produeix quan un extrem ossi és fix i l'altre sofreix una rotació, o quan ambdós l'experimenten en sentit contrari; són fractures espiroides. Habitualment el mecanisme de torsió s'acompanya de flexió i ben sovint s'hi afegeix un component de compressió. ((fractura per torsió))
  • ca  fractura de Gosselin, n f
  • ca  fractura de Gerdy, n f sin. compl.
  • ca  fractura helicoide de Tillaux, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definition
Fractura espiroide de la diàfisi de la tíbia, en forma de V, produïda per un mecanisme de torsió, habitualment a un nivell més alt.
  • ca  fractura impactada, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definition
Fractura en què es formen diversos fragments, uns dels quals s'encasten en els altres.
  • ca  fractura incompleta, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definition
Fractura que solament comprèn una part del gruix de l'os en el seu eix transversal, de manera que no és total la solució de continuïtat i els seus fragments no han acabat de separar-se.
  • ca  fractura indirecta, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definition
Fractura que es produeix en un punt distant d'on s'aplica la força vulnerant; és la més freqüent i gairebé sempre és consecutiva a una caiguda; s'esdevé per rectificació o exageració d'una corba òssia normal, per torsió, compressió, arrencament, contracop, etc.
  • ca  fractura articular, n f
  • ca  fractura intraarticular, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definition
Fractura que afecta una superfície articular d'un os.