Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  hipofaringoscòpia, n f

Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definition
Examen de la hipofaringe mitjançant l'hipofaringoscopi o el mirallet laringi.
  • ca  hipofàsia, n f
  • ca  hipofràsia, n f sin. compl.

Neurologia

Definition
Alteració de la parla caracteritzada per lentitud i monotonia.
  • ca  hiposiderèmia, n f
  • ca  hipoferrèmia, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definition
Disminució de la taxa de ferro a la sang, hipoferrèmia.
  • ca  hipoferrisme, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definition
Estat caracteritzat per un dèficit de ferro en l'organisme.
  • ca  hipofertilitat, n f

Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definition
Disminució de la capacitat reproductora.
  • ca  hipofisectomia, n f
  • ca  pituïtectomia, n f sin. compl.
  • es  hipofisectomía, n f
  • fr  hypophysectomie, n f
  • en  hypophysectomy, n

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Cirurgia endocrina

Definition
Ablació quirúrgica de la hipòfisi.

Note

  • La hipofisectomia s'aplica com a tractament d'alguns processos tumorals o quístics hipofisiaris i en endocrinopaties incontrolades.
  • ca  hipòfisi, n f
  • ca  apèndix del cervell, n m sin. compl.
  • ca  cos hipofític, n m sin. compl.
  • ca  cos pituïtari, n m sin. compl.
  • ca  glàndula pituïtària, n f sin. compl.
  • ca  glans pituitam excipens de Vesali, n m sin. compl.
  • ca  hipòfisi cerebral, n f sin. compl.
  • es  hipófisis
  • fr  hypophyse
  • en  hypophysis

Anatomia > Òrgans i sistemes, Endocrinologia i nutrició, Neurologia

Definition
Glàndula de secreció interna, en forma de mongeta, situada a la base del crani, sota l'encèfal, unida a la base del cervell per la tija pituïtària. Relacionada amb l'hipotàlem, regula la major part de les funcions de l'organisme (desenvolupament, sexualitat, metabolisme, etc). En l'home es troba a la sella turca, depressió de l'os esfenoide situada sota l'hipotàlem, pesa uns 50 cg (que poden modificar-se per causes fisiològiques) i consta d'un lòbul anterior, o adenohipòfisi, i un lòbul posterior, o neurohipòfisi, que secreten a la sang nombroses hormones.
Nom donat a la hipòfisi a causa de l'antiga creença que el líquid ventricular o pituïta era recollit per la hipòfisi, la qual l'expulsava a l'exterior per les fosses nasals, a través dels orificis que presentaven l'etmoide i l'esfenoide. La teoria evidentment és obsoleta però n'ha persistit la denominació, especialment en la terminologia anglesa i en termes com ara hipopituïtarisme. ((glàndula pituïtària))

Note

  • La denominació hipòfisi està formada a partir de hipo- i del grec phýo 'créixer'.
  • La denominació apèndix del cervell es considera obsoleta.
  • ca  adenohipòfisi, n f
  • ca  hipòfisi anterior, n f sin. compl.
  • ca  prehipòfisi, n f sin. compl.
  • es  adenohipófisis
  • fr  adénohypophyse
  • fr  corps pituitaire
  • en  adenohypophysis
  • en  pituitary gland

Anatomia > Òrgans i sistemes, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Neurologia

Definition
Porció glandular de la hipòfisi derivada, embriològicament, de la bossa de Rathke. Se subdivideix en part distal (l'antic lòbul anterior de la hipòfisi), part intermèdia (l'antic lòbul mitjà) i part tuberal o infundibular. Aquesta i la part infundibular de la neurohipòfisi formen la tija pituïtària. Secreta diverses hormones: hormona adrenocorticòtropa, tirotropina, hormona fol·liculoestimulant, hormona luteoestimulant, prolactina, somatotropina i la melanocitostimulant.
  • ca  hipòfisi, n f
  • ca  apèndix del cervell, n m sin. compl.
  • ca  cos hipofític, n m sin. compl.
  • ca  cos pituïtari, n m sin. compl.
  • ca  glàndula pituïtària, n f sin. compl.
  • ca  glans pituitam excipens de Vesali, n m sin. compl.
  • ca  hipòfisi cerebral, n f sin. compl.
  • es  hipófisis
  • fr  hypophyse
  • en  hypophysis

Anatomia > Òrgans i sistemes, Endocrinologia i nutrició, Neurologia

Definition
Glàndula de secreció interna, en forma de mongeta, situada a la base del crani, sota l'encèfal, unida a la base del cervell per la tija pituïtària. Relacionada amb l'hipotàlem, regula la major part de les funcions de l'organisme (desenvolupament, sexualitat, metabolisme, etc). En l'home es troba a la sella turca, depressió de l'os esfenoide situada sota l'hipotàlem, pesa uns 50 cg (que poden modificar-se per causes fisiològiques) i consta d'un lòbul anterior, o adenohipòfisi, i un lòbul posterior, o neurohipòfisi, que secreten a la sang nombroses hormones.
Nom donat a la hipòfisi a causa de l'antiga creença que el líquid ventricular o pituïta era recollit per la hipòfisi, la qual l'expulsava a l'exterior per les fosses nasals, a través dels orificis que presentaven l'etmoide i l'esfenoide. La teoria evidentment és obsoleta però n'ha persistit la denominació, especialment en la terminologia anglesa i en termes com ara hipopituïtarisme. ((glàndula pituïtària))

Note

  • La denominació hipòfisi està formada a partir de hipo- i del grec phýo 'créixer'.
  • La denominació apèndix del cervell es considera obsoleta.
  • ca  hipòfisi faríngia, n f
  • ca  part faríngia de la hipòfisi, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definition
Petit cos epitelial, de dimensions variables i d'estructura similar a la hipòfisi cerebral, que es desenvolupa en el gruix de la mucosa faríngia, just per darrere del bec del vòmer.