Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  julivert, n m
  • es  perejil
  • fr  persil
  • en  parsley
  • nc  Petroselinum crispum

.FITXA MODIFICADA, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 40 a 80 cm d'alçada, conreada i rarament subespontània entre les pedres i al peu dels murs de zones rurals, les fulles de la qual són molt emprades com a condiment. Les fulles i els fruits, en decuit o infusió, i les arrels en decuit, tenen virtuts aperitives, diürètiques, digestives i remineralitzants, i han estat emprats també com a emmenagogs. De les llavors, hom obté l'oli de julibert (apiol oficinal).
  • ca  fumària oficinal, n f
  • ca  cendrosa, n f sin. compl.
  • ca  herba de colom, n f sin. compl.
  • ca  herba de foc, n f sin. compl.
  • ca  herba de fum, n f sin. compl.
  • ca  herba dels innocents, n f sin. compl.
  • ca  julivert bord, n m sin. compl.
  • ca  pixallits, n m sin. compl.
  • nc  Fumaria officinalis

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definition
Planta anual o monocàrpica, que creix en camps de cultiu de les valls pirinenques, comarques del litoral i zones continentals poc plujoses, de tots els Països Catalans. La planta florida, en infusió, ha estat emprada com a depuratiu i diürètica, i contra les malalties del fetge. Com a ús extern, ha estat usada també contra erupcions cutànies.
  • ca  cicuta, n f
  • ca  cicuta metzinosa, n f sin. compl.
  • ca  fonoll de bou, n m sin. compl.
  • ca  julivertassa, n f sin. compl.
  • es  cicuta
  • fr  ciguë
  • en  hemlock
  • nc  Conium maculatum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Toxicologia

Definition
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, que desprèn una olor desagradable en macar-la. Té la tija robusta, molt sovint amb taques purpurines, i les flors, blanques. És la planta metzinosa més coneguda com a tal, i en l'antiguitat clàssica era utilitzada en les execucions de ciutadans importants. La seva gran toxicitat és deguda als anomenats alcaloides de la cicuta (coniïna, conhidrina, γ-coniceïna), que produeixen un blocatge neuromuscular, amb paràlisi respiratòria. La medicina homeopàtica ha emprat la cicuta com a antineuràlgic i antiespasmòdic.
  • ca  malaltia de Gilles de la Tourette, n f
  • ca  jumping, n m sin. compl.
  • ca  malaltia de Guinon, n f sin. compl.
  • ca  malaltia dels tics, n f sin. compl.
  • ca  miospàsia impulsiva, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Gilles de la Tourette, n f sin. compl.
  • ca  tic coreic progressiu, n m sin. compl.
  • ca  tic de Guinon, n m sin. compl.

Malalties i síndromes, Neurologia, Pediatria

Definition
Malaltia caracteritzada per la intensitat i difusió progressivament creixent de múltiples tics, sovint incessants, en forma de tics facials, respiratoris, fonatoris, de salutació i dels membres, que s'alternen i succeeixen constantment. S'inicia a l'edat infantil i s'associa amb coprolàlia i impulsos sexuals agressius. A vegades adopta un caràcter familiar i també pot remetre durant l'adolescència, bé que en altres casos persisteix durant tota la vida.
Es caracteritza per la importància i la generalització progressiva dels tics en subjectes afectes de trastorns psíquics greus.

Note

  • La denominació jumping és un anglicisme que prové del verb anglès to jump saltar.
  • ca  zònula oclusiva, n f
  • ca  junció hermètica, n f sin. compl.

Anatomia > Citologia

Definition
Un dels elements del complex de junció de les cèl·lules epitelials, situat a prop de la superfície lliure.
  • ca  zònula adherent, n f
  • ca  junció intermèdia, n f sin. compl.

Anatomia > Citologia

Definition
Un dels elements del complex de junció de les cèl·lules epitelials, situat per sota de la zònula oclusiva.
  • ca  articulació, n f
  • ca  joc, n m sin. compl.
  • ca  jugament, n m sin. compl.
  • ca  juntura, n f sin. compl.
  • es  articulación
  • fr  articulation
  • en  articulation
  • en  joint

Odontoestomatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definition
En odontologia, disposició de diverses dents postisses de manera que reemplacin eficaçment aquelles peces que supleixen.

Note

  • La denominació jugament es considera obsoleta.
  • ca  articulació, n f
  • ca  joc, n m sin. compl.
  • ca  jugament, n m sin. compl.
  • ca  juntura, n f sin. compl.
  • es  articulación
  • fr  articulation
  • en  articulation
  • en  joint

Odontoestomatologia

Definition
En odontologia, relació de contacte entre les cares oclusals de les dents durant la masticació.

Note

  • La denominació jugament es considera obsoleta.
  • ca  articulació, n f
  • ca  joc, n m sin. compl.
  • ca  juntura, n f sin. compl.
  • es  articulación, n f
  • fr  articulation, n f
  • en  articulation, n
  • en  joint, n

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Conceptes generals, Material mèdic i ortopèdic

Definition
Punt d'unió de dues peces d'instrumentació quirúrgica o d'utillatge general que permet un desplaçament angular de l'una respecte a l'altra.

Note

  • La denominació jugament es considera obsoleta.
  • ca  articulació, n f
  • ca  frontissa, n f sin. compl.
  • ca  joc, n m sin. compl.
  • ca  jugament, n m sin. compl.
  • ca  juntura, n f sin. compl.
  • es  articulación
  • es  bisagra
  • fr  articulation
  • en  articulation
  • en  joint

Anatomia > Òrgans i sistemes, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definition
Conjunt de formacions que participen en la unió entre dos o més ossos. Es compon essencialment de les superfícies articulars, o parts dels ossos que estan en contacte; dels cartílags articulars que recobreixen les superfícies articulars i eviten llur desgast; dels lligaments articulars, intraarticulars o extraarticulars, que contribueixen a mantenir en contacte les superfícies articulars; de la càpsula articular, conjunt de formacions fibroses que delimiten la cavitat articular; de la membrana sinovial, que és la capa més interna de la càpsula articular, secretora del líquid sinovial o sinòvia, el qual lubrifica l'articulació; i, a vegades, d'unes estructures cartilaginoses (disc interarticular o menisc, disc intervertebral) que s'interposen entre les superfícies articulars de certes articulacions. Entre les superfícies articulars i la càpsula articular hi ha comprès un espai ocupat pel líquid sinovial, anomenat cavitat articular.

Note

  • La denominació frontissa es considera d'ús col·loquial.
  • La denominació jugament es considera obsoleta.