Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  òrbita, n f

Disciplines de suport > Física

Definition
Cadascuna de les trajectòries que descriuen els electrons del còrtex d'un àtom al voltant del seu nucli, semblantment a les òrbites dels astres. Els electrons de qualsevol àtom tendeixen a ocupar les òrbites més properes al nucli, per bé que poden ésser desplaçats a òrbites més externes (excitació) o àdhuc ésser despresos de l'àtom (ionització) si hom els proporciona l'energia suficient.
  • ca  òrbita d'arlequí, n f

Malalties i síndromes

Definition
Imatge radiogràfica que mostra, en la projecció frontal, un aplatament de la cavitat orbitària afectada pel tancament unilateral d'una sutura coronal.
  • ca  orbital, n m
  • ca  orbitàlia, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definition
Punt antropomètric situat en el lloc més baix de la vora inferior de l'òrbita.
  • ca  orbital, adj

Disciplines de suport > Física

Definition
Relatiu o pertanyent a l'òrbita, especialment en el seu sentit fisicoquímic.
  • ca  orbital, n m
  • ca  orbitàlia, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definition
Punt antropomètric situat en el lloc més baix de la vora inferior de l'òrbita.
  • ca  orbitari -ària, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definition
Relatiu o pertanyent a l'òrbita, especialment en el seu sentit anatòmic.
  • ca  orbitoesfenoidal, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definition
Relatiu o pertanyent a l'òrbita i l'os esfenoide.
  • ca  orbitografia, n f

Oftalmologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definition
Tècnica diagnòstica radiogràfica emprada en cas de sospita de fractura orbitària, consistent en la injecció d'una solució aquosa iodada entre el globus ocular i el sòl de l'òrbita.
  • ca  orbitonasal, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia, Otorrinolaringologia

Definition
Relatiu o pertanyent a l'òrbita i al nas.
  • ca  orbitòpag, n m

Anatomia > Embriologia

Definition
Monstre doble compost d'un fetus paràsit, petit i imperfecte, agafat per l'òrbita a l'autòsit.

Note

  • La denominació orbitòpag està format a partir del llatí orbita i de -pag.