Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  parell -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definition
Igual o semblant (parlant de dos).
  • ca  parell cranial, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definition
Cadascun dels dotze parells de nervis que neixen en diverses parts de l'encèfal i surten pels orificis de la base del crani. Són designats: primer parell, I, o olfactiu; segon, II, o òptic; tercer, III, o motor ocular comú; quart, IV, o patètic; cinquè, V, o trigemin; sisè, VI, o motor ocular extern; setè, VII, o facial; vuitè; VIII, o auditiu; novè, IX, o glossofaringi; desè, X, o pneumogàstric; onzè, XI, o espinal; i dotzè, XII, o hipoglòs.
  • ca  parell de bases, n m
  • ca  pb, n m abrev.
  • es  par de bases, n m
  • es  pb, n m abrev.
  • fr  paire de bases, n m
  • fr  pb, n m abrev.
  • en  base pair, n
  • en  bp, n abrev.

.FITXA REVISADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definition
Conjunt que formen dos nucleòtids oposats i complementaris units per mitjà de ponts d'hidrogen en una cadena d'àcid nucleic.

Note

  • En el DNA els parells de bases poden estar formats per adenina i timina o guanina i citosina; en l'RNA, per adenina i uracil o guanina i citosina.

    El parell de bases s'utilitza com a unitat de mesura de la longitud de les molècules d'àcid nucleic.
  • ca  parell raquidi, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definition
Cadascun dels trenta-un parells de nervis vertebrals o espinals que neixen de la medul·la i surten pels forats de conjunció.
  • ca  parencefalitis, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definition
Inflamació del cerebel.
  • ca  parencefalocele, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definition
Protrusió del cerebel a través d'un defecte del crani.
  • ca  parènquima, n m
  • es  parénquima, n m
  • fr  parenchyme, n m
  • en  parenchyma, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definition
Teixit essencial d'un òrgan o d'una glàndula que en conté les cèl·lules específiques i els elements funcionals.

Note

  • El parènquima se sustenta en l'estroma, que el divideix en lòbuls, lobels, cordons o illots i, a més, aporta vasos sanguinis i limfàtics i fibres nervioses.

    La denominació parènquima prové del grec parénchyma 'alguna cosa distribuïda a prop'.
  • ca  parenquimàtic -a, adj
  • ca  parenquimatós -osa, adj sin. compl.
  • es  parenquimatoso
  • fr  parenchymateux
  • en  parenchymal
  • en  parenchymatous

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Histologia, Anatomia > Citologia

Definition
Relatiu o pertanyent al parènquima. Dit principalment de les lesions inflamatòries que afecten especialment l'element noble d'un òrgan.
  • ca  parenquimatitis, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definition
Inflamació d'un parènquima.
  • ca  parenquimàtic -a, adj
  • ca  parenquimatós -osa, adj sin. compl.
  • es  parenquimatoso
  • fr  parenchymateux
  • en  parenchymal
  • en  parenchymatous

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Histologia, Anatomia > Citologia

Definition
Relatiu o pertanyent al parènquima. Dit principalment de les lesions inflamatòries que afecten especialment l'element noble d'un òrgan.