tifus de les paparres
tifus de les paparres
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca tifus de les paparres, n m
Microbiologia i patologia infecciosa
Definition
Denominació genèrica de les malalties produïdes per picada de paparres.
tifus de les puces
tifus de les puces
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca tifus murí, n m
- ca febre congolesa, n f sin. compl.
- ca febre vermella, n f sin. compl.
- ca febre vermella del Congo, n f sin. compl.
- ca tifoide de Manxúria, n f sin. compl.
- ca tifus de la Manxúria, n m sin. compl.
- ca tifus de les puces, n m sin. compl.
- ca tifus de les rates, n m sin. compl.
- ca tifus de Manxúria, n m sin. compl.
- ca tifus de Moscou, n m sin. compl.
- ca tifus de Toló, n m sin. compl.
- ca tifus endèmic, n m sin. compl.
- ca tifus mexicà, n m sin. compl.
Microbiologia i patologia infecciosa
Definition
Tifus causat per Rickettsia mooreri, es caracteritza pel fet que el dipòsit és la rata, i el vector, la puça (Xenopsylla cheopis) o el poll de les rates (Polyplax spinulosa). El quadre clínic i l'evolució són semblants als del tifus epidèmic, però molt atenuats.
tifus de les rates
tifus de les rates
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca tifus murí, n m
- ca febre congolesa, n f sin. compl.
- ca febre vermella, n f sin. compl.
- ca febre vermella del Congo, n f sin. compl.
- ca tifoide de Manxúria, n f sin. compl.
- ca tifus de la Manxúria, n m sin. compl.
- ca tifus de les puces, n m sin. compl.
- ca tifus de les rates, n m sin. compl.
- ca tifus de Manxúria, n m sin. compl.
- ca tifus de Moscou, n m sin. compl.
- ca tifus de Toló, n m sin. compl.
- ca tifus endèmic, n m sin. compl.
- ca tifus mexicà, n m sin. compl.
Microbiologia i patologia infecciosa
Definition
Tifus causat per Rickettsia mooreri, es caracteritza pel fet que el dipòsit és la rata, i el vector, la puça (Xenopsylla cheopis) o el poll de les rates (Polyplax spinulosa). El quadre clínic i l'evolució són semblants als del tifus epidèmic, però molt atenuats.
tifus de Manxúria
tifus de Manxúria
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca tifus murí, n m
- ca febre congolesa, n f sin. compl.
- ca febre vermella, n f sin. compl.
- ca febre vermella del Congo, n f sin. compl.
- ca tifoide de Manxúria, n f sin. compl.
- ca tifus de la Manxúria, n m sin. compl.
- ca tifus de les puces, n m sin. compl.
- ca tifus de les rates, n m sin. compl.
- ca tifus de Manxúria, n m sin. compl.
- ca tifus de Moscou, n m sin. compl.
- ca tifus de Toló, n m sin. compl.
- ca tifus endèmic, n m sin. compl.
- ca tifus mexicà, n m sin. compl.
Microbiologia i patologia infecciosa
Definition
Tifus causat per Rickettsia mooreri, es caracteritza pel fet que el dipòsit és la rata, i el vector, la puça (Xenopsylla cheopis) o el poll de les rates (Polyplax spinulosa). El quadre clínic i l'evolució són semblants als del tifus epidèmic, però molt atenuats.
tifus de Moscou
tifus de Moscou
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca tifus murí, n m
- ca febre congolesa, n f sin. compl.
- ca febre vermella, n f sin. compl.
- ca febre vermella del Congo, n f sin. compl.
- ca tifoide de Manxúria, n f sin. compl.
- ca tifus de la Manxúria, n m sin. compl.
- ca tifus de les puces, n m sin. compl.
- ca tifus de les rates, n m sin. compl.
- ca tifus de Manxúria, n m sin. compl.
- ca tifus de Moscou, n m sin. compl.
- ca tifus de Toló, n m sin. compl.
- ca tifus endèmic, n m sin. compl.
- ca tifus mexicà, n m sin. compl.
Microbiologia i patologia infecciosa
Definition
Tifus causat per Rickettsia mooreri, es caracteritza pel fet que el dipòsit és la rata, i el vector, la puça (Xenopsylla cheopis) o el poll de les rates (Polyplax spinulosa). El quadre clínic i l'evolució són semblants als del tifus epidèmic, però molt atenuats.
tifus de Queensland
tifus de Queensland
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca tifus de Queensland, n m
- ca rickettsiosi australiana, n f sin. compl.
Microbiologia i patologia infecciosa
Definition
Rickettsiosi del grup de les febres de les muntanyes Rocalloses, produïda per la Rickettsia australis, transmesa per la paparra Ixodes holocyclus, observada en l'estat de Queensland.
tifus de São Paulo
tifus de São Paulo
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca tifus de São Paulo, n m
Microbiologia i patologia infecciosa
Definition
Febre exantemàtica de les muntanyes Rocalloses.
tifus de Sibèria
tifus de Sibèria
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca tifus de Sibèria, n m
- ca tifus del nord d'Àsia, n m sin. compl.
Microbiologia i patologia infecciosa
Definition
Tifus produït per Rickettsia siberica transmesa per paparres dels gèneres Dermacentor i Haemaphysalis. Es manifesta per febre, cefalàlgia, hiperèmia conjuntival i erupció maculopapular. S'observa al nord, al centre i a l'est de l'Àsia.
tifus de Toló
tifus de Toló
Microbiologia i patologia infecciosa
- ca tifus murí, n m
- ca febre congolesa, n f sin. compl.
- ca febre vermella, n f sin. compl.
- ca febre vermella del Congo, n f sin. compl.
- ca tifoide de Manxúria, n f sin. compl.
- ca tifus de la Manxúria, n m sin. compl.
- ca tifus de les puces, n m sin. compl.
- ca tifus de les rates, n m sin. compl.
- ca tifus de Manxúria, n m sin. compl.
- ca tifus de Moscou, n m sin. compl.
- ca tifus de Toló, n m sin. compl.
- ca tifus endèmic, n m sin. compl.
- ca tifus mexicà, n m sin. compl.
Microbiologia i patologia infecciosa
Definition
Tifus causat per Rickettsia mooreri, es caracteritza pel fet que el dipòsit és la rata, i el vector, la puça (Xenopsylla cheopis) o el poll de les rates (Polyplax spinulosa). El quadre clínic i l'evolució són semblants als del tifus epidèmic, però molt atenuats.
tifus del gos
tifus del gos
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa
- ca febre pappataci, n f
- ca febre d'estiu, n f sin. compl.
- ca febre dels tres dies, n f sin. compl.
- ca febre per flebòtom, n f sin. compl.
- ca grip estival italiana, n f sin. compl.
- ca malaltia dels tres dies, n f sin. compl.
- ca tifus del gos, n m sin. compl.
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa
Definition
Malaltia infecciosa, endèmica al sud d'Itàlia i Iugoslàvia, deguda a un virus transmès per un flebòtom, la mosca de la sorra Phlebotomus papatasii. Després d'uns pròdroms de cefalàlgia i dolors musculars, apareix un violent accés febril que dura tres dies i va acompanyat d'eritema, trastorns digestius i bradicàrdia.
