Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  timpani, n m
  • ca  timpànion, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definition
Punt situat a cadascun dels extrems del diàmetre vertical de l'anell timpànic.
  • ca  timpani inferior, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definition
Extrem més baix de l'anell timpànic.
  • ca  timpani superior, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definition
Extrem més alt de l'anell timpànic.
  • ca  timpànic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definition
Relatiu o pertanyent al timpà de l'orella.
  • ca  timpànic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definition
Dit del soroll característic que produeixen, en percudir-les, les cavitats plenes de gasos.
  • ca  timpanicitat, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definition
Condició de timpànic.
  • ca  timpani, n m
  • ca  timpànion, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definition
Punt situat a cadascun dels extrems del diàmetre vertical de l'anell timpànic.
  • ca  timpanisme de campana, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Pneumologia

Definition
Ressonància extremada, de to agut, que hom obté en percudir un pneumotòrax.
  • ca  timpanític -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definition
Relatiu o pertanyent a la timpanitis o al timpanisme.
  • ca  timpanitis, n f
  • ca  otitis mitjana, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Otorrinolaringologia