sureny - Argot culinari i gastronòmic

Bolet exquisit i voluminós. El seu barret pot assolir sovint una talla notable, entre 20 i 30 cm. És consistent i molt carnós, una mica viscós o humit, de color sèpia, marronós o castany, amb reflexos bronzejats i descolorit cap a les vores. En els exemplars joves, és petit i arrodonit, com un tap de xampany acabat de destapar, després hemisfèric i finalment obert i convex; mai no arriba a aplanar-se del tot i sempre queda una mica bombat. Sovint té el contorn irregular i una mica rugós. Els tubs són gairebé blancs al començament, i amb el temps groguegen i es van enfosquint. Es poden separar molt fàcilment de la carn. Els porus són rodons, fins i blanquinosos, i semblen tancats al principi. El peu és massís i dur, una mica bombat cap a la base i marcadament ventrut, més gruixut que el capell, quan el bolet és jove. La carn és consistent i dura al principi, després molt estovada, grogosa, blanquinosa i un xic enfosquida (avinada) sota la pell del barret. Lleugerament perfumada, la seva olor és la que es considera típica dels bolets.
Els exemplars joves i en perfecte estat poden consumir-se fins i tot crus. Quan són més grans cal retirar la pell del barret i l'esponja. Tallat a llenques, s'asseca fàcilment, i es pot consumir fora de temporada mentre les tires es conservin blanques. Molt apreciat per les seves qualitats gastronòmiques, no tan sols a casa nostra, sinó també al País Basc i molt especialment a França. Fresc es prepara a la brasa, fregit, d'acompanyament o guarnició de plats tant de carn com de peix, i secs, el seu plat estrella és la incomparable vedella amb bolets dels Països Catalans, a tots dos costats del Pirineu. Amb el nom de sureny o cep es designen popularment diverses varietats de morfologia semblant i igualment excel·lents a taula.