Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

RÀTIO O RATI?; EN FEMENÍ O EN MASCULÍ? - Diccionari de criteris terminològics

Presentation
RÀTIO O RATI?; EN FEMENÍ O EN MASCULÍ? RÀTIO O RATI?; EN FEMENÍ O EN MASCULÍ?

  • ca  RÀTIO O RATI?; EN FEMENÍ O EN MASCULÍ?

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Ciències socials, Criteris d'especialitat > Economia. Empresa

Definition
Es considera que la forma adequada és ràtio i no *rati, i que el gènere adequat és el femení.

Els motius de la tria de ràtio (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) i del gènere femení són els següents:
(1) És una forma culta, que reprodueix exactament la grafia original del llatí ratio -onis (agafat, probablement, a través de l'anglès ratio), amb l'afegiment d'un accent per a reproduir en català la pronúncia llatina.
(2) L'original llatí ratio -onis és de gènere femení, de manera que es compleix la norma de mantenir el gènere original masculí o femení en els manlleus clàssics. A més, és també el gènere que té raó (que és la paraula resultant de l'evolució del llatí ratio -onis al català).
(3) Té un significat especialitzat respecte al que ja té en l'àmbit matemàtic raó, cosa que en justifica la incorporació. (En matemàtiques una raó és el quocient d'una quantitat dividida per una altra, mentre que ràtio afegeix a aquest sentit de base un valor comparatiu, perquè s'aplica a magnituds que tenen una relació entre elles.)

En canvi, ni *rati ni el *gènere masculí estan justificats:

- *rati és un escurçament artificial de ràtio, segurament provocat per la sensació que la terminació -o és pròpia del castellà. Cal tenir en compte, però, que en aquest cas la -o figura a l'original llatí i que s'ha mantingut en totes les llengües; el fet que sigui un cultisme porta a mantenir una forma que no s'ajusta a l'evolució popular del llatí al català.

- El *gènere masculí es pot explicar també per la percepció que aquesta terminació no és pròpia d'una forma femenina; ara bé, en els cultismes clàssics hi ha la norma de mantenir el gènere de la llengua original, i en llatí ratio -onis és una paraula femenina.

Els equivalents castellans de una ràtio són una ratio o un ratio (s'accepta el gènere masculí per l'ús que té, ajudat pel fet que en castellà, a diferència del que succeeix en català, -o és el morfema habitual del masculí); el francès, un ratio; l'italià, una ratio, i l'anglès, a ratio.

Una ràtio és un quocient entre dues variables relacionades per a comparar-ne la magnitud. Per exemple, en educació es parla de la ràtio professor/alumne (és a dir, el nombre d'alumnes que corresponen a cada professor).

Note