Go back to the list of Online Dictionaries

Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  gandalla, n f ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • nc  Reseda lutea L. ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  centurió, n m ( NPMASCAR )
    MASCARÓ, T. [Recopilació de noms menorquins de plantes publicats en llibres]. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  galda, n f alt. sin. ( MASCLANS; MASCLANS-REV )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  galda groga, n f alt. sin. ( BARAC-REV; PARES-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  galda negra, n f alt. sin. ( LLENS1945-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  gavarró, n m alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  herba del gat, n f alt. sin. ( MOYA )
    MOYA BOIX, J.M. Plantas medicinales y su conveniente utilización en el término de Forcall (Castellón). [Castellón]: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, [19--?].
  • ca  marduix bord, n m alt. sin. ( SALLENT )
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  marduixí bord, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  pebre de ruc, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  pebrot, n m alt. sin. ( FERRANDEZ )
    FERRÁNDEZ, José Vicente; SANZ, Juan Manuel. Las plantas en la medicina popular de la comarca de Monzón. Huesca: Instituto de Estudios Altoaragoneses, DL 1993. (Colección de Estudios Altoaragoneses; 37)
    ISBN 84-86856-93-0
  • ca  reseda groga, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  sàlvia, n f alt. sin. ( AGELET )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  • ca  enturió, n m var. ling. ( FRAGA; NPMASCAR; PARES )
    FRAGA i ARGUIMBAU, Pere [et al.]. Catàleg de la flora vascular de Menorca. Maó: Institut Menorquí d'Estudis, 2004. (Recerca; 9)
    ISBN 84-95718-29-4
    MASCARÓ, T. [Recopilació de noms menorquins de plantes publicats en llibres]. [Llista inèdita de noms de plantes].
    PARES i BATLLORI, Teresa Maria. Tintem amb les nostres herbes. Barcelona: Bacosa, 1982.
  • ca  galza, n f var. ling. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  gandaia, n f var. ling. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  gavarro, n m var. ling. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  gualda, n f var. ling. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  gualda groga, n f var. ling. ( BARAC; PARES )
    BARACETTI, M. Flora mediterraneenne. [S.l.]: [s.n.], 1986.
    ISBN 2-906396-00-1
    PARES i BATLLORI, Teresa Maria. Tintem amb les nostres herbes. Barcelona: Bacosa, 1982.
  • ca  gualda negra, n f var. ling. ( LLENS1945 )
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.

resedàcies

Note

  • La denominació enturió, pròpia de Menorca, prové de centurió amb pèrdua de la c inicial per confusió amb l'article salat (centurió interpretat com s'enturió). Aquesta denominació s'explica per la semblança de la forma de la flor amb la caputxa del centurió (home vestit de soldat romà que anava a la processó de setmana santa).
  • ca  coixí d'agulles, n m ( RITA )
    RITA, Joan; CARULLA, Jordi. Arbres i arbusts de les Balears: Boscos i garrigues. Palma: Ferran Sintes, DL 1996. (Educació i Societat. Didàctica; 2)
    ISBN 84-920552-4-3
  • nc  Teucrium marum L. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  eixorba-rates, n m ( SANCH1981-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  eixorba-rates blanc, n m alt. sin. ( GENEST; HNPC-7; RITA )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 7, Vegetació. 1a ed., reimp. corr. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986. 442 p.
    ISBN 84-85194-51-9
    RITA, Joan; CARULLA, Jordi. Arbres i arbusts de les Balears: Boscos i garrigues. Palma: Ferran Sintes, DL 1996. (Educació i Societat. Didàctica; 2)
    ISBN 84-920552-4-3
  • ca  farigola de Menorca, n f alt. sin. ( HNPC-14 )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 14, Sistemes naturals. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1989. 500 p.
    ISBN 84-7739-067-3
  • ca  frígola, n f alt. sin. ( CEBALL; GENEST; LLOFR; MOLL2004c; NPMASCAR )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
    LLOFRIU, Pere. Les plantes de jardí a les Balears. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1994.
    ISBN 84-7967-041-X
    MOLL MARQUÈS, Marc. "Etnobotànica a Menorca: Les Utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX (3)". Quaderns de Folklore (2004), núm. 80.
    MASCARÓ, T. [Recopilació de noms menorquins de plantes publicats en llibres]. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  frígola mascle, n f alt. sin. ( GENEST )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
  • ca  herba de l'epidèmia, n f alt. sin. ( BASSAG; CEBALL; MONTSA; SANCH1981; SANCH1991 )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    MONTSERRAT i ARCHS, Juan. Memoria descriptiva de las aguas minero-medicinales del Balneario de Tortosa: Resumen de historia y geologia de dicha ciudad y de la flora y fauna de sus alrededores en indicacionse especiales sobre la climatología, la hidroteràpia y la higiene terapeurica de los tres manantiales de aquel balneario. Barcelona: [s.n.], 1890.
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  herba de moix, n f alt. sin. ( LLOFR )
    LLOFRIU, Pere. Les plantes de jardí a les Balears. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1994.
    ISBN 84-7967-041-X
  • ca  herba del Papa, n f alt. sin. ( LLOFR )
    LLOFRIU, Pere. Les plantes de jardí a les Balears. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1994.
    ISBN 84-7967-041-X
  • ca  herba dels gats, n f alt. sin. ( BASSAG; GENEST; LLOFR; SALLENT; SANCH1981; SANCH1991 )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
    LLOFRIU, Pere. Les plantes de jardí a les Balears. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1994.
    ISBN 84-7967-041-X
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  marduix ample, n m alt. sin. ( SANCH1981; SANCH1991 )
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  marduix anglès, n m alt. sin. ( GENEST )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
  • ca  marduix d'anglès, n m alt. sin. ( CEBALL )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
  • ca  moraduix anglès, n m alt. sin. ( GENEST; LLOFR )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
    LLOFRIU, Pere. Les plantes de jardí a les Balears. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1994.
    ISBN 84-7967-041-X
  • ca  eixorba rates blanc, n m var. ling. ( FOLCH )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon. La vegetació dels Països Catalans. 2a ed., corr. i ampl. Barcelona: Ketres, 1986. (Memòries de la Institució Catalana d'Història Natural; 10)
    ISBN 84-75256-20-4
  • ca  eixorbarrates blanc, n m var. ling. ( CEBALL )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
  • ca  eixorda rates, n m var. ling. ( SANCH1981 )
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
  • ca  frigola, n f var. ling. ( GENEST; MOLL2004c )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
    MOLL MARQUÈS, Marc. "Etnobotànica a Menorca: Les Utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX (3)". Quaderns de Folklore (2004), núm. 80.
  • ca  frívola, n f var. ling. ( CEBALL; FABREG1998; SALLENT )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    FÀBREGA, Jaume. El llibre de les herbes i les espècies: Guia per conèixer, utilitzar i cultivar les herbes per a la cuina, la bellesa i la salut. Barcelona: La Magrana, DL 1998. (Pèl & Ploma; 19)
    ISBN 84-8264-043-7
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  maro, n m var. ling. ( PEIX )
    Plantes usuals il·luminades per J. Peix. [Manuscrit sobre noms de plantes. Centre Excursionista de Catalunya].
  • ca  moraduix inglés, n m var. ling. ( SANCH1981; SANCH1991 )
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.

labiades / lamiàcies

  • ca  serpoll, n m ( BARTR; BASSAG; DIEC2-E; FOLCH; FPC-3; HNPC-7; MANT; MEDICIN; MUNT2005; TEX; VAYR1882a )
    BARTROLÍ i ROMEU, Marta (dir.). La tradició remeiera a l'Anoia: Infusions, ungüents, creences i tabús. Igualada: Òmnium Cultural, 1989.
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon. La vegetació dels Països Catalans. 2a ed., corr. i ampl. Barcelona: Ketres, 1986. (Memòries de la Institució Catalana d'Història Natural; 10)
    ISBN 84-75256-20-4
    BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 3, Pirolàcies-Compostes. Barcelona: Barcino, 1995.
    ISBN 84-7226-657-5
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 7, Vegetació. 1a ed., reimp. corr. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986. 442 p.
    ISBN 84-85194-51-9
    MANTERO, Antonio. Flora española medicinal y aromática: Guía del recolector. León: Valeriano Campesino, 1944.
    Plantas medicinales. Barcelona: Aquilea, [19--?].
    MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Etnobotànica, etnofarmàcia i tradicions populars de la Catalunya septentrional (Capcir, Cerdanya, Conflent). Puigcerdà: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2005. Memòria de tesi doctoral en Biologia.
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
    VAYREDA y VILA, Estanislao. Catálech de la flora de la Vall de Núria. Barcelona: Associació d'Excursions Catalana, 1882.
  • nc  Thymus serpyllum L. ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  farigoleta, n f ( BOU; DIEC2-E; LLENS1946 )
    BOU i JOVÉ, Helena. Les herbes remeieres calongines. 2a ed. ampl. [Calonge]: Centre d'Estudis Calongins "Colònico", 2001.
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Notas botánicas y forestales sobre la comarca del Alto Pallars (Pirineo Leridano)". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y de Especialidades Agropecuarias y de los Servicios Técnicos de Agricultura. Vol. 6 (1946-1947), p. 267-288.
  • ca  salsa de pastor, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MANT; SALLENT; SANCH1991; TEX; VAYR1920 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MANTERO, Antonio. Flora española medicinal y aromática: Guía del recolector. León: Valeriano Campesino, 1944.
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
    VAYREDA, Estanislao. Catàleg de la Flòrula de 'La Mare de Déu del Mont'. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [1920]. (Treballs de l'Institució Catalana d'Història Natural; 1919-1920)
  • ca  serpol, n m sin. compl. ( BOUCH1971; DIEC2-E; FMPC1; GRAU )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
    GRAU BONO, Vicente. Topografía médica de Tabernes de Valldigna. Tabernes de Valldigna: Centre Excursionista de Tabernes de la Valldigna, 1983.
    ISBN 84-300-8603-X
    [Facsímil de la memoria: Alcira: Instituto Médico Valenciano, 1927]
  • ca  timó de prat, n m sin. compl. ( DIEC2-E; MANT; PARDO1932 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MANTERO, Antonio. Flora española medicinal y aromática: Guía del recolector. León: Valeriano Campesino, 1944.
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
  • ca  timó negre, n m sin. compl. ( BOUCH1971; DIEC2-E; MANT; MEDICIN; SALLENT; SANCH1991; TEX; VAYR1920 )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MANTERO, Antonio. Flora española medicinal y aromática: Guía del recolector. León: Valeriano Campesino, 1944.
    Plantas medicinales. Barcelona: Aquilea, [19--?].
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
    VAYREDA, Estanislao. Catàleg de la Flòrula de 'La Mare de Déu del Mont'. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [1920]. (Treballs de l'Institució Catalana d'Història Natural; 1919-1920)
  • ca  timonet, n m sin. compl. ( AGELET; DIEC2-E; NIELL )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    NIELL, Manel; AGELET, Antoni. Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu: Recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d'Andorra. [Sant Julià de Lòria]: CENMA, Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra, 2011. (Monografies del Cenma)
    ISBN 978-99920-2-059-3
  • ca  betònica, n f alt. sin. ( AGELET-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  cerfull, n m alt. sin. ( CALICO )
    CALICÓ, Josep. Apunts de la flora medicinal de Catalunya. Barcelona: Editorial Catalana, 1921. (Enciclopèdia Catalana; 23)
  • ca  farigola, n f alt. sin. ( AGELET; NIELL )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
    NIELL, Manel; AGELET, Antoni. Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu: Recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d'Andorra. [Sant Julià de Lòria]: CENMA, Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra, 2011. (Monografies del Cenma)
    ISBN 978-99920-2-059-3
  • ca  farigola de muntanya, n f alt. sin. ( BASSAG; BOUCH1971; CEBALL; MANT )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    MANTERO, Antonio. Flora española medicinal y aromática: Guía del recolector. León: Valeriano Campesino, 1944.
  • ca  farigola de pastor, n f alt. sin. ( LLONG )
    LLONGARRIU, Marissa; SALA, Ester. Herbes remeieres de la Garrotxa: Recull de medicina tradicional. Olot: Llibres de Batet, 2005.
    ISBN 84-866-2638-2
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin. ( SANCH1981; SANCH1991 )
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  farigola salsera, n f alt. sin. ( BASSAG )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
  • ca  farigoleta salvatge, n f alt. sin. ( MUNT2005 )
    MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Etnobotànica, etnofarmàcia i tradicions populars de la Catalunya septentrional (Capcir, Cerdanya, Conflent). Puigcerdà: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2005. Memòria de tesi doctoral en Biologia.
  • ca  folcó, n m alt. sin. ( MUNT1991 )
    MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Aportació al coneixement de l'etnobotànica de Cerdanya. Puigcerdà: [s.n.], 1991. Tesi doctoral.
  • ca  herba de pastor, n f alt. sin. ( MUNT1991; MUNT2005 )
    MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Aportació al coneixement de l'etnobotànica de Cerdanya. Puigcerdà: [s.n.], 1991. Tesi doctoral.
    MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Etnobotànica, etnofarmàcia i tradicions populars de la Catalunya septentrional (Capcir, Cerdanya, Conflent). Puigcerdà: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2005. Memòria de tesi doctoral en Biologia.
  • ca  herba del pastor, n f alt. sin.
  • ca  marduix de bosc, n m alt. sin. ( LLENS1953 )
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Hallazgos botánicos e impresiones forestales correspondientes a nuestras excusiones por el Pirineo leridano: Años 1951 y 1952". Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas y de Especialidades Agropecuarias y de los Servicios Técnicos de Agricultura (1953), p. 71-104.
  • ca  moraduix bord, n m alt. sin. ( LLENS1953 )
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Hallazgos botánicos e impresiones forestales correspondientes a nuestras excusiones por el Pirineo leridano: Años 1951 y 1952". Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas y de Especialidades Agropecuarias y de los Servicios Técnicos de Agricultura (1953), p. 71-104.
  • ca  pebrella, n f alt. sin. ( GENEST )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
  • ca  pebrerola, n f alt. sin. ( NIELL )
    NIELL, Manel; AGELET, Antoni. Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu: Recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d'Andorra. [Sant Julià de Lòria]: CENMA, Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra, 2011. (Monografies del Cenma)
    ISBN 978-99920-2-059-3
  • ca  poncell, n m alt. sin. ( CALICO )
    CALICÓ, Josep. Apunts de la flora medicinal de Catalunya. Barcelona: Editorial Catalana, 1921. (Enciclopèdia Catalana; 23)
  • ca  timó, n m alt. sin. ( FIGUERES; NIELL )
    Vegetales encontrados en las cercanías de Figueras. [Manuscrit del s. XIX adreçat per F. Barceló a M. Colmeiro. Real Jardín Botánico de Madrid].
    NIELL, Manel; AGELET, Antoni. Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu: Recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d'Andorra. [Sant Julià de Lòria]: CENMA, Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra, 2011. (Monografies del Cenma)
    ISBN 978-99920-2-059-3
  • ca  timolina, n f alt. sin. ( NIELL-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  timonet bord, n m alt. sin. ( AGELET )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  • ca  timonet negre, n m alt. sin. ( AGELET; LLENS1950 )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Nuevas aportaciones sobre la Flora y la Selvicultura de la comarca del Pallars Sobirá (Pirineo leridano)". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y de Especialidades Agropecuarias y de los Servicios Técnicos de Agricultura. Vol. 9 (1950), p. 169-192.
  • ca  brotònica, n f var. ling. ( AGELET )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  • ca  ferigola, n f var. ling. ( NIELL )
    NIELL, Manel; AGELET, Antoni. Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu: Recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d'Andorra. [Sant Julià de Lòria]: CENMA, Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra, 2011. (Monografies del Cenma)
    ISBN 978-99920-2-059-3
  • ca  frigola, n f var. ling. ( FIGUERES )
    Vegetales encontrados en las cercanías de Figueras. [Manuscrit del s. XIX adreçat per F. Barceló a M. Colmeiro. Real Jardín Botánico de Madrid].
  • ca  frigola de muntanya, n f var. ling. ( TEX )
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  sarsa de pastor, n f var. ling. ( LLONG )
    LLONGARRIU, Marissa; SALA, Ester. Herbes remeieres de la Garrotxa: Recull de medicina tradicional. Olot: Llibres de Batet, 2005.
    ISBN 84-866-2638-2
  • ca  sérbol, n m var. ling. ( SANCH1981; SANCH1991 )
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  serfull, n m var. ling. ( SANCH1991; VAYR1920 )
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
    VAYREDA, Estanislao. Catàleg de la Flòrula de 'La Mare de Déu del Mont'. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [1920]. (Treballs de l'Institució Catalana d'Història Natural; 1919-1920)
  • ca  serpildo, n m var. ling. ( MUNT1991 )
    MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Aportació al coneixement de l'etnobotànica de Cerdanya. Puigcerdà: [s.n.], 1991. Tesi doctoral.
  • ca  sérpol, n m var. ling. ( SANCH1991 )
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  sèrpol, n m var. ling. ( SALLENT )
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  sérpoll, n m var. ling. ( SANCH1991 )
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  serpui, n m var. ling. ( MUNT2005 )
    MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Etnobotànica, etnofarmàcia i tradicions populars de la Catalunya septentrional (Capcir, Cerdanya, Conflent). Puigcerdà: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2005. Memòria de tesi doctoral en Biologia.
  • ca  serpull, n m var. ling. ( MUNT2005 )
    MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Etnobotànica, etnofarmàcia i tradicions populars de la Catalunya septentrional (Capcir, Cerdanya, Conflent). Puigcerdà: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2005. Memòria de tesi doctoral en Biologia.
  • ca  timulina, n f var. ling. ( NIELL )
    NIELL, Manel; AGELET, Antoni. Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu: Recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d'Andorra. [Sant Julià de Lòria]: CENMA, Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra, 2011. (Monografies del Cenma)
    ISBN 978-99920-2-059-3
  • ca  xarpó, n m var. ling. ( LLONG )
    LLONGARRIU, Marissa; SALA, Ester. Herbes remeieres de la Garrotxa: Recull de medicina tradicional. Olot: Llibres de Batet, 2005.
    ISBN 84-866-2638-2
  • ca  xarpoll, n m var. ling. ( LLONG; TEX )
    LLONGARRIU, Marissa; SALA, Ester. Herbes remeieres de la Garrotxa: Recull de medicina tradicional. Olot: Llibres de Batet, 2005.
    ISBN 84-866-2638-2
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.

labiades / lamiàcies

  • ca  gandalla estreta, n f ( FPC-2-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • nc  Reseda stricta Pers. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  marduixí, n m ( MONTSA-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  gandaia estreta, n f var. ling. ( FPC-2 )
    BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 2. Barcelona: Barcino, 1990.
    ISBN 84-7226-591-9
  • ca  mardují, n m var. ling. ( MONTSA )
    MONTSERRAT i ARCHS, Juan. Memoria descriptiva de las aguas minero-medicinales del Balneario de Tortosa: Resumen de historia y geologia de dicha ciudad y de la flora y fauna de sus alrededores en indicacionse especiales sobre la climatología, la hidroteràpia y la higiene terapeurica de los tres manantiales de aquel balneario. Barcelona: [s.n.], 1890.
  • nc  Reseda erecta Lag. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3

resedàcies

  • ca  pebrots de ruc, n m pl ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • nc  Reseda phyteuma L. ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  botges, n f pl ( GUT-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  galda, n f alt. sin. ( BARAC-REV; BOUCH1975-REV; LLENS1945-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  gavarró, n m alt. sin. ( MARQUES )
    MARQUÈS i TORRES, Xavier [et al.]. Manual de les males herbes dels conreus de Catalunya. [S.l.]: Obra Agrícola de la Caixa de Pensions, DL 1983.
    ISBN 84-7231-876-1
  • ca  marduixí, n m alt. sin. ( CEBALL )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
  • ca  marduixí bord, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  marduixí del camp, n m alt. sin. ( NUET1987b )
    NUET i BADIA, Josep. Flòrula vascular de la muntanya dels Mollons (La Pobla de Claramunt, Anoia). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana: Rafael Dalmau, 1987.
    ISBN 84-232-0261-7
  • ca  minyoneta, n f alt. sin. ( MONTSA )
    MONTSERRAT i ARCHS, Juan. Memoria descriptiva de las aguas minero-medicinales del Balneario de Tortosa: Resumen de historia y geologia de dicha ciudad y de la flora y fauna de sus alrededores en indicacionse especiales sobre la climatología, la hidroteràpia y la higiene terapeurica de los tres manantiales de aquel balneario. Barcelona: [s.n.], 1890.
  • ca  pebrot de ruc, n m alt. sin. ( MARQUES; RIBAP )
    MARQUÈS i TORRES, Xavier [et al.]. Manual de les males herbes dels conreus de Catalunya. [S.l.]: Obra Agrícola de la Caixa de Pensions, DL 1983.
    ISBN 84-7231-876-1
    RIBA i PIJUAN, Ferran. Males herbes dels conreus de cereals de la Segarra: Les flors més comunes dels nostres camps. Cervera: Centre Municipal de Cultura de Cervera: Consell Comarcal de la Segarra, DL 1992. (Coneixement de l'Entorn Natural de la Segarra; 4)
  • ca  botxes, n f pl var. ling. ( GUT )
    GUTIÉRREZ PEREARNAU, Cèsar. Recerca etnobotànica al Montseny. [Estudi becat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1993. Inèdit].
  • ca  farolilla, n f var. ling. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
  • ca  farolillo, n m var. ling. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
  • ca  gavarro, n m var. ling. ( RIBAP )
    RIBA i PIJUAN, Ferran. Males herbes dels conreus de cereals de la Segarra: Les flors més comunes dels nostres camps. Cervera: Centre Municipal de Cultura de Cervera: Consell Comarcal de la Segarra, DL 1992. (Coneixement de l'Entorn Natural de la Segarra; 4)
  • ca  gualda, n f var. ling. ( BARAC; BOUCH1975; LLENS1945 )
    BARACETTI, M. Flora mediterraneenne. [S.l.]: [s.n.], 1986.
    ISBN 2-906396-00-1
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1975.
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.
  • ca  mardugi, n m var. ling. ( TEX )
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.

resedàcies

  • ca  marduixí, n m ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • nc  Reseda odorata L. ( 12345; DIEC2-E )
    TUTIN, T.G. [et al.] (ed.). Flora Europaea. Cambridge [etc.]: Cambridge University Press, 1964-1980. 5v.
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  galda, n f ( BECK-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  gavarró, n m alt. sin. ( BECK )
    BECKETT, Elspeth. Wild flowers of Majorca, Minorca and Ibiza: With keys to the flora of the Balearic Islands. Rotterdam: Balkema, 1988.
    ISBN 90-6191-634-8
  • ca  herba de l'amor, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  minyoneta, n f alt. sin. ( GENEST; LLOFR; NPMASCAR )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
    LLOFRIU, Pere. Les plantes de jardí a les Balears. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1994.
    ISBN 84-7967-041-X
    MASCARÓ, T. [Recopilació de noms menorquins de plantes publicats en llibres]. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  reseda, n f alt. sin. ( NPMASCAR )
    MASCARÓ, T. [Recopilació de noms menorquins de plantes publicats en llibres]. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  amor de jí, n m var. ling. ( SANCH1991 )
    SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v.
  • ca  amordegí, n m var. ling. ( LLOFR )
    LLOFRIU, Pere. Les plantes de jardí a les Balears. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1994.
    ISBN 84-7967-041-X
  • ca  amordeguí, n m var. ling. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  gualda, n f var. ling. ( BECK )
    BECKETT, Elspeth. Wild flowers of Majorca, Minorca and Ibiza: With keys to the flora of the Balearic Islands. Rotterdam: Balkema, 1988.
    ISBN 90-6191-634-8
  • ca  mardugi, n m var. ling. ( TEX )
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  mardugí, n m var. ling. ( BASSAG; VAYR1897 )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    VAYREDA y VILA, Estanislao. Plantas de Catalunya. [S.l.: s.n., 1897].

resedàcies

  • ca  gandalla, n f ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • nc  Reseda lutea L. ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  centurió, n m ( NPMASCAR )
    MASCARÓ, T. [Recopilació de noms menorquins de plantes publicats en llibres]. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  galda, n f alt. sin. ( MASCLANS; MASCLANS-REV )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  galda groga, n f alt. sin. ( BARAC-REV; PARES-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  galda negra, n f alt. sin. ( LLENS1945-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  gavarró, n m alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  herba del gat, n f alt. sin. ( MOYA )
    MOYA BOIX, J.M. Plantas medicinales y su conveniente utilización en el término de Forcall (Castellón). [Castellón]: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, [19--?].
  • ca  marduix bord, n m alt. sin. ( SALLENT )
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  marduixí bord, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  pebre de ruc, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  pebrot, n m alt. sin. ( FERRANDEZ )
    FERRÁNDEZ, José Vicente; SANZ, Juan Manuel. Las plantas en la medicina popular de la comarca de Monzón. Huesca: Instituto de Estudios Altoaragoneses, DL 1993. (Colección de Estudios Altoaragoneses; 37)
    ISBN 84-86856-93-0
  • ca  reseda groga, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  sàlvia, n f alt. sin. ( AGELET )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  • ca  enturió, n m var. ling. ( FRAGA; NPMASCAR; PARES )
    FRAGA i ARGUIMBAU, Pere [et al.]. Catàleg de la flora vascular de Menorca. Maó: Institut Menorquí d'Estudis, 2004. (Recerca; 9)
    ISBN 84-95718-29-4
    MASCARÓ, T. [Recopilació de noms menorquins de plantes publicats en llibres]. [Llista inèdita de noms de plantes].
    PARES i BATLLORI, Teresa Maria. Tintem amb les nostres herbes. Barcelona: Bacosa, 1982.
  • ca  galza, n f var. ling. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  gandaia, n f var. ling. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  gavarro, n m var. ling. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  gualda, n f var. ling. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  gualda groga, n f var. ling. ( BARAC; PARES )
    BARACETTI, M. Flora mediterraneenne. [S.l.]: [s.n.], 1986.
    ISBN 2-906396-00-1
    PARES i BATLLORI, Teresa Maria. Tintem amb les nostres herbes. Barcelona: Bacosa, 1982.
  • ca  gualda negra, n f var. ling. ( LLENS1945 )
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.

resedàcies

Note

  • La denominació enturió, pròpia de Menorca, prové de centurió amb pèrdua de la c inicial per confusió amb l'article salat (centurió interpretat com s'enturió). Aquesta denominació s'explica per la semblança de la forma de la flor amb la caputxa del centurió (home vestit de soldat romà que anava a la processó de setmana santa).
  • ca  pebrots de ruc, n m pl ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • nc  Reseda phyteuma L. ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  botges, n f pl ( GUT-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  galda, n f alt. sin. ( BARAC-REV; BOUCH1975-REV; LLENS1945-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  gavarró, n m alt. sin. ( MARQUES )
    MARQUÈS i TORRES, Xavier [et al.]. Manual de les males herbes dels conreus de Catalunya. [S.l.]: Obra Agrícola de la Caixa de Pensions, DL 1983.
    ISBN 84-7231-876-1
  • ca  marduixí, n m alt. sin. ( CEBALL )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
  • ca  marduixí bord, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  marduixí del camp, n m alt. sin. ( NUET1987b )
    NUET i BADIA, Josep. Flòrula vascular de la muntanya dels Mollons (La Pobla de Claramunt, Anoia). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana: Rafael Dalmau, 1987.
    ISBN 84-232-0261-7
  • ca  minyoneta, n f alt. sin. ( MONTSA )
    MONTSERRAT i ARCHS, Juan. Memoria descriptiva de las aguas minero-medicinales del Balneario de Tortosa: Resumen de historia y geologia de dicha ciudad y de la flora y fauna de sus alrededores en indicacionse especiales sobre la climatología, la hidroteràpia y la higiene terapeurica de los tres manantiales de aquel balneario. Barcelona: [s.n.], 1890.
  • ca  pebrot de ruc, n m alt. sin. ( MARQUES; RIBAP )
    MARQUÈS i TORRES, Xavier [et al.]. Manual de les males herbes dels conreus de Catalunya. [S.l.]: Obra Agrícola de la Caixa de Pensions, DL 1983.
    ISBN 84-7231-876-1
    RIBA i PIJUAN, Ferran. Males herbes dels conreus de cereals de la Segarra: Les flors més comunes dels nostres camps. Cervera: Centre Municipal de Cultura de Cervera: Consell Comarcal de la Segarra, DL 1992. (Coneixement de l'Entorn Natural de la Segarra; 4)
  • ca  botxes, n f pl var. ling. ( GUT )
    GUTIÉRREZ PEREARNAU, Cèsar. Recerca etnobotànica al Montseny. [Estudi becat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1993. Inèdit].
  • ca  farolilla, n f var. ling. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
  • ca  farolillo, n m var. ling. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
  • ca  gavarro, n m var. ling. ( RIBAP )
    RIBA i PIJUAN, Ferran. Males herbes dels conreus de cereals de la Segarra: Les flors més comunes dels nostres camps. Cervera: Centre Municipal de Cultura de Cervera: Consell Comarcal de la Segarra, DL 1992. (Coneixement de l'Entorn Natural de la Segarra; 4)
  • ca  gualda, n f var. ling. ( BARAC; BOUCH1975; LLENS1945 )
    BARACETTI, M. Flora mediterraneenne. [S.l.]: [s.n.], 1986.
    ISBN 2-906396-00-1
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1975.
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.
  • ca  mardugi, n m var. ling. ( TEX )
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.

resedàcies

  • ca  pebrots de ruc, n m pl ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • nc  Reseda phyteuma L. ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  botges, n f pl ( GUT-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  galda, n f alt. sin. ( BARAC-REV; BOUCH1975-REV; LLENS1945-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  gavarró, n m alt. sin. ( MARQUES )
    MARQUÈS i TORRES, Xavier [et al.]. Manual de les males herbes dels conreus de Catalunya. [S.l.]: Obra Agrícola de la Caixa de Pensions, DL 1983.
    ISBN 84-7231-876-1
  • ca  marduixí, n m alt. sin. ( CEBALL )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
  • ca  marduixí bord, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  marduixí del camp, n m alt. sin. ( NUET1987b )
    NUET i BADIA, Josep. Flòrula vascular de la muntanya dels Mollons (La Pobla de Claramunt, Anoia). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana: Rafael Dalmau, 1987.
    ISBN 84-232-0261-7
  • ca  minyoneta, n f alt. sin. ( MONTSA )
    MONTSERRAT i ARCHS, Juan. Memoria descriptiva de las aguas minero-medicinales del Balneario de Tortosa: Resumen de historia y geologia de dicha ciudad y de la flora y fauna de sus alrededores en indicacionse especiales sobre la climatología, la hidroteràpia y la higiene terapeurica de los tres manantiales de aquel balneario. Barcelona: [s.n.], 1890.
  • ca  pebrot de ruc, n m alt. sin. ( MARQUES; RIBAP )
    MARQUÈS i TORRES, Xavier [et al.]. Manual de les males herbes dels conreus de Catalunya. [S.l.]: Obra Agrícola de la Caixa de Pensions, DL 1983.
    ISBN 84-7231-876-1
    RIBA i PIJUAN, Ferran. Males herbes dels conreus de cereals de la Segarra: Les flors més comunes dels nostres camps. Cervera: Centre Municipal de Cultura de Cervera: Consell Comarcal de la Segarra, DL 1992. (Coneixement de l'Entorn Natural de la Segarra; 4)
  • ca  botxes, n f pl var. ling. ( GUT )
    GUTIÉRREZ PEREARNAU, Cèsar. Recerca etnobotànica al Montseny. [Estudi becat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1993. Inèdit].
  • ca  farolilla, n f var. ling. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
  • ca  farolillo, n m var. ling. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
  • ca  gavarro, n m var. ling. ( RIBAP )
    RIBA i PIJUAN, Ferran. Males herbes dels conreus de cereals de la Segarra: Les flors més comunes dels nostres camps. Cervera: Centre Municipal de Cultura de Cervera: Consell Comarcal de la Segarra, DL 1992. (Coneixement de l'Entorn Natural de la Segarra; 4)
  • ca  gualda, n f var. ling. ( BARAC; BOUCH1975; LLENS1945 )
    BARACETTI, M. Flora mediterraneenne. [S.l.]: [s.n.], 1986.
    ISBN 2-906396-00-1
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1975.
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.
  • ca  mardugi, n m var. ling. ( TEX )
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.

resedàcies

  • ca  gandalla estreta, n f ( FPC-2-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • nc  Reseda stricta Pers. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  marduixí, n m ( MONTSA-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  gandaia estreta, n f var. ling. ( FPC-2 )
    BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 2. Barcelona: Barcino, 1990.
    ISBN 84-7226-591-9
  • ca  mardují, n m var. ling. ( MONTSA )
    MONTSERRAT i ARCHS, Juan. Memoria descriptiva de las aguas minero-medicinales del Balneario de Tortosa: Resumen de historia y geologia de dicha ciudad y de la flora y fauna de sus alrededores en indicacionse especiales sobre la climatología, la hidroteràpia y la higiene terapeurica de los tres manantiales de aquel balneario. Barcelona: [s.n.], 1890.
  • nc  Reseda erecta Lag. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3

resedàcies