salze
salze
-
ca
salze,
n m
( BADIAM; BIOSF-5; DIEC2-E; FMPC1; HNPC-14; HNPC-6; HNPC-7 )
BADIA i MARGARIT, Antoni M.; PONS i GRIERA, Lídia; VENY, Joan. Atles lingüístic del domini català: Qüestionari. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1993. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 2)
ISBN 84-7283-224-4
Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
ISBN 84-7739-560-8
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3
FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 14, Sistemes naturals. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1989. 500 p.
ISBN 84-7739-067-3
FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
ISBN 84-7739-015-0
FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 7, Vegetació. 1a ed., reimp. corr. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986. 442 p.
ISBN 84-85194-51-9 -
ca
gatell (inflorescència),
n m sin. compl.
( DIEC2-E )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015] -
ca
saule,
n m sin. compl.
( DIEC2-E; FMPC1 )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3 -
ca
salenca,
n f alt. sin.
( BOLOS2001 )
BOLÒS i CAPDEVILA, Oriol de. La vegetació dels Països Catalans. Terrassa: Aster, 2001. (Gaia; 8)
ISBN 84-920985-8-9 -
ca
salzes,
n m pl alt. sin.
( HNPC-6; NPALV )
FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
ISBN 84-7739-015-0
ÁLVAREZ, Luis. Nota sobre 50 plantes dels voltants del Pedraforca (Monestir de Gresolet, Saldes i Maçaners). [Llista inèdita de noms de plantes]. -
ca
vimer,
n m alt. sin.
( LLOFR; NPMASCAR )
LLOFRIU, Pere. Les plantes de jardí a les Balears. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1994.
ISBN 84-7967-041-X
MASCARÓ, T. [Recopilació de noms menorquins de plantes publicats en llibres]. [Llista inèdita de noms de plantes]. -
ca
vímet,
n m alt. sin.
( BADIAM )
BADIA i MARGARIT, Antoni M.; PONS i GRIERA, Lídia; VENY, Joan. Atles lingüístic del domini català: Qüestionari. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1993. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 2)
ISBN 84-7283-224-4 -
ca
vimetera,
n f alt. sin.
( FORTIA )
FORTIÀ, Ramon (coord.). El medi natural a les comarques gironines: L'estat de la qüestió. Girona: Diputació de Girona, 1993.
ISBN 84-86812-35-6 -
nc
Salix sp. pl.
( BIOSF-5; FMPC1 )
Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
ISBN 84-7739-560-8
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3
salicàcies
Note
- Les denominacions vimer, vímet i vimetera s'apliquen a les espècies del gènere Salix que fan branques primes i flexibles.