filago gàl·lica
filago gàl·lica
-
ca
filago gàl·lica,
n f
( FPC-3 )
BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 3, Pirolàcies-Compostes. Barcelona: Barcino, 1995.
ISBN 84-7226-657-5 -
ca
filaguera francesa,
n f alt. sin.
( HERN )
HERNÀNDEZ i CARDONA, Àngel Manuel. Estudi florístic de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Barcelona: Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica de la Generalitat de Catalunya, 1993.
-
ca
gnafali francès,
n m alt. sin.
( GENEST-REV )
Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.
exemples:
herba de sant Joan (font)
herba de Sant Joan (font-REV)
seba marina (font)
ceba marina (font-REV)
anemorà (font)
enamorada (font-REV) -
nc
Filago gallica L.
( FMPC1 )
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3 -
nc
Logfia gallica (L.) Coss. et Germ.
sin. compl.
( FMPC1 )
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3
compostes / asteràcies
