Back to top
individualisme individualisme

Protestantisme

  • ca  individualisme, n m

Protestantisme

Definition
Doctrina reformada que proclama la salvació individual, justificada per la fe personal en Jesucrist i no pel fet de pertànyer a un poble o a una església.

Note

  • Amb tot, a partir d'aquesta premissa hom postula la solidaritat universal.
indulgència indulgència

Catolicisme

  • ca  indulgència, n f

Catolicisme

Definition
Perdó que fa l'Església catòlica dels pecats que caldria expiar al purgatori.

Note

  • La indulgència pot ser total (indulgència plenària) o parcial. L'Església catòlica l'atorga si es compleixen determinades condicions establertes pel papa o, per delegació, pels cardenals i bisbes, com ara rebre una benedicció papal o fer determinades pràctiques religioses. Les indulgències es van estendre aviat per tota l'Església occidental i durant l'edat mitjana van donar lloc a abusos, sobretot relacionats amb el fet de poder-les obtenir amb una almoina. La condemna d'aquestes pràctiques per part de Luter va ser un dels factors que van conduir a la Reforma.
infal·libilitat infal·libilitat

Cristianisme

  • ca  infal·libilitat, n f

Cristianisme

Definition
Impossibilitat que l'Església s'equivoqui, gràcies a l'assistència especial de l'Esperit Sant.

Note

  • La doctrina catòlica atribueix la infal·libilitat també a la persona del papa, quan aquest proclama per un acte solemne (ex cathedra) la doctrina cristiana catòlica en qüestions de fe i costums. Per a l'Església ortodoxa, en canvi, la infal·libilitat es refereix només al conjunt de l'Església, no pas a una persona, atès que les decisions preses en un concili ecumènic s'entenen superiors a les de qualsevol jerarca eclesiàstic. Com a tal, va ser definida en el concili Vaticà I.
iniciació iniciació

Ciències de la religió

  • ca  iniciació, n f

Ciències de la religió

Definition
Acció per la qual una persona assoleix una categoria social o religiosa superior.

Note

  • Amb aquest fi es recorre a uns ritus i unes proves preparatòries que permetran al candidat d'accedir a la nova condició. Molts pobles primitius sotmeten els adolescents, en arribar a la pubertat, als ritus d'iniciació, mitjançant els quals entren a formar part de la comunitat d'adults. Quan l'objectiu de la iniciació és admetre un candidat en una comunitat religiosa, a més de la instrucció adequada i la declaració del compromís personal, solen celebrar-se certs ritus (baptisme, circumcisió, etc.) que confereixen una nova condició espiritual que és considerada com un renaixement.
Inquisició Inquisició

Catolicisme

  • ca  Inquisició, n f

Catolicisme

Definition
Organisme eclesiàstic que tenia l'objectiu de vetllar per la puresa de la fe i perseguir l'heretgia, investigant i castigant públicament els errors.

Note

  • La Inquisició va aparèixer al segle XII però va ser especialment important durant els segles XV i XVI, època en què es van crear tribunals mixtos eclesiàstics i civils i es van produir molts abusos. A Espanya no es van suprimir completament fins al segle XIX.
inspiració inspiració

Ciències de la religió

  • ca  inspiració, n f

Ciències de la religió

Definition
Influx diví sobre el pensament i la disposició d'una persona, que la il·lumina i la mou a revelar la voluntat de Déu.
institut secular institut secular

Catolicisme

  • ca  institut secular, n m

Catolicisme

Definition
Associació de fidels, laics o clergues, consagrats per viure i practicar la seva doctrina a l'interior de la societat i no aïllats com els monjos.

Note

  • Aquesta forma de vida, amb diversos precedents al llarg de la història de l'Església, va ser creada formalment pel papa Pius XII l'any 1947.
  • ca  ioga, n m

Hinduisme

Definition
Un dels sis sistemes filosòfics hindús, que consisteix en un conjunt de tècniques psicofisiològiques a fi de fer l'experiència de l'alliberament en aquesta vida.

Note

  • Mitjançant el ioga, hom creu obtenir també capacitats supranormals. Els mètodes consisteixen a fer exercicis físics i mentals destinats a buidar el pensament de tot contingut empíric i a mantenir una immobilitat perfecta. Actualment la pràctica d'aquests mètodes s'ha estès molt a Occident, tant en l'àmbit creient com no creient.
  • ca  Yogachara, n m
  • ca  Iogachara, n m sin. compl.

Budisme

Definition
Escola del budisme Mahayana indi fundada per Maitreyanatha, Asanga i Vasubandhu al segle IV dC.

Note

  • La idea central del yogachara és que qualsevol cosa perceptible és esperit i que els objectes existeixen només com a processos intel·lectuals: no tenen cap existència real fora del coneixement que en tenim. En aquest sentit, la percepció és un procés creatiu de l'imaginari a través del qual es formen imatges d'objectes exteriors suposats.
  • ca  iogui, n m, f

Hinduisme

Definition
Persona que practica el ioga.