relíquia
relíquia
Ciències de la religió
- ca relíquia, n f
Ciències de la religió
Definition
Resta del cos d'un sant o d'algun objecte que hi està relacionat, a la qual s'atribueix un caràcter sagrat i que és venerada pels fidels.
rèprobe
rèprobe
Protestantisme
- ca rèprobe, n m, f
Protestantisme
Definition
Persona reprovada per Déu.
reprovació
reprovació
Protestantisme
- ca reprovació, n f
Protestantisme
Definition
Predeterminació per part de Déu relativa als qui seran o són condemnats.
Note
- Segons la teologia de la predestinació, qui no és escollit és implícitament reprovat, és a dir, és objecte de predeterminació per part de Déu.
reprovar
reprovar
Protestantisme
- ca reprovar, v tr
Protestantisme
Definition
Predeterminar Déu la reprovació d'algú.
ressuscitar
ressuscitar
Ciències de la religió
- ca ressuscitar, v intr
Ciències de la religió
Definition
Tornar a la vida.
resurrecció
resurrecció
Ciències de la religió
- ca resurrecció, n f
Ciències de la religió
Definition
Acció i efecte de ressuscitar.
Note
- La idea de resurrecció acostuma a donar-se en aquelles religions que consideren l'ésser humà com un compost psicofísic. Des d'aquest punt de vista, el cos resulta tan necessari com l'ànima per al desenvolupament d'una vida personal. En conseqüència, perquè la persona tingui una vida realment valuosa en el més-enllà, es requereix la resurrecció del cos a la vegada que la supervivència de l'ànima. En canvi, la resurrecció no es considera necessària en aquelles religions que veuen en l'ànima l'essència íntima de la personalitat, que passa d'un cos a un altre (metempsicosi) com ara el budisme, l'hinduisme o l'orfisme. A l'antic Egipte, els ritus funeraris tenien per objecte ressuscitar el mort de la mateixa manera que Osiris havia estat ressuscitat. La creença en la resurrecció es va imposar en el judaisme cap al segle II aC i fou heretada pel cristianisme i l'islam. També el zoroastrisme preveu la resurrecció final. En la seva forma original, aquestes religions concebien la resurrecció com una reanimació del cos.
resurrecció
resurrecció
Cristianisme
- ca resurrecció, n f
Cristianisme
Definition
Pas de la mort a la vida, especialment el que experimenta Jesucrist i el de tota la humanitat al final de la història.
revelació
revelació
Ciències de la religió, Cristianisme, Islam, Judaisme
- ca revelació, n f
Ciències de la religió, Cristianisme, Islam, Judaisme
Definition
Coneixement dels designis divins que seria impossible d'esbrinar per mitjans ordinaris de recerca racional.
Note
- En el llenguatge religiós, les revelacions fan referència a les comunicacions de la divinitat, tant si són directes com mitjançant un personatge. Quasi totes les religions pretenen proclamar unes veritats sobrenaturals que han estat comunicades per revelació divina. Els mitjans pels quals se suposa que ha estat transmès aquest coneixement diví són diversos.
- En el cristianisme, segons la Bíblia, Déu ha satisfet la recerca de l'home revelant-se d'una manera intel·ligible a ell mateix i a la seva voluntat envers la humanitat, el seu designi de salvació.
- En l'islam, la revelació és la manera com Déu, inefable i indescriptible, es manifesta a l'humà. La revelació (tanzil en àrab) es concreta a través dels llibres sagrats i els profetes, que en prediquen els ensenyaments. L'Alcorà és un llibre "baixat del cel", com la Torà, l'evangeli i els Salms de David. En la fe musulmana, l'Alcorà és més important que el profeta Muhàmmad, que només fa el paper d'intermediari i transmet el missatge diví. Segons l'islam, les altres revelacions, la Torà i l'evangeli, són revelacions autèntiques fetes per l'intermediari de Moisès i Jesucrist, però han estat manipulades pels humans. Tot l'ensenyament necessari que portaven està recapitulat a l'Alcorà. La missió de Muhàmmad és la de ser "el segell de la profecia". L'Alcorà presenta al creient les veritats i el codi de vida humana. En el xiisme es fa la distinció entre les tres dimensions de la revelació: exotèrica, jurídica i esotèrica; aquesta última representa el seu verdader sentit amagat: el profeta Muhàmmad és l'encarregat de transmetre la llei exotèrica, mentre que l'imam en fa la interpretació mística.
Rinzai
Rinzai
Budisme
- ca Rinzai
Budisme
Definition
Una de les dues grans escoles del budisme zen, introduïda al Japó des de la Xina al segle XII.
Note
- En l'escola Rinzai, el zazen es practica de cara al centre del dojo i amb el treball addicional de provar de resoldre un koan proposat pel mestre.
risi
risi
Hinduisme
- ca risi, n m
Hinduisme
Definition
Mestre il·luminat, personatge sant o poeta d'inspiració sagrada, particularment aquell al qual s'atribueix haver rebut la revelació dels Veda.
Note
- Els risis són vidents mítics que per a uns han transmès la revelació i per a d'altres han vist aquesta revelació i n'han transmès el contingut de forma accessible a tothom.
- També es documenta la grafia rishi.
