Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionaris cartogràfics

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  col·limació, n f
  • es  colimación
  • fr  collimation
  • it  collimazione
  • en  collimation
  • de  Kollimation

Cartografia > Topografia i fotogrametria

Definition
Acció de fer passar per un punt determinat una visual mòbil que parteix d'un instrument topogràfic.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  col·limador, n m
  • es  colimador
  • en  collimator

Fotogrametria

Definition
Dispositiu òptic que produeix feixos de radiació perfectament paral·lels, utilitzat en el calibratge geomètric d'un sensor o un sistema òptic.

Note

  • 1. El senyal es projecta a través de perforacions, de manera que els feixos surten perfectament paral·lels -o col·limats- i són fotografiats per la càmera que cal calibrar.

    2. Hi ha dos tipus principals de col·limador, el col·limador de refracció i el col·limador de mirall paraxial.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  col·limador, n m
  • es  colimador
  • fr  collimateur
  • it  collimatore
  • en  collimator
  • de  Kollimator
  • de  Kollineator

Cartografia > Topografia i fotogrametria

Definition
Instrument usat en topografia per a individualitzar una visual.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  col·límit, n m
  • es  colímite
  • en  coboundary

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial

Definition
Resultat de l'operació que explota la relació de col·límit i retorna els elements espacials que comparteixen límit amb un element donat.

Note

  • Per exemple, els polígons adjacents a un polígon determinat o els arcs connectats a un arc determinat.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  col·límit, n m
  • es  colímite
  • en  coboundary

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia

Definition
Regió de l'espai que comparteix límits amb una altra regió de l'espai, en topologia algebraica.

Note

  • En els sistemes d'informació geogràfica, la relació entre espais que comparteixen límits pren les denominacions especialitzades de connectivitat i adjacència segons que es tracti de relacions entre elements unidimensionals (línies que comparteixen nodes) o bidimensionals (polígons que compateixen límits), i és particularment explotada en operacions d'anàlisi espacial.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  col·lineal, adj
  • es  colineal
  • en  collinear

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística

Definition
Dit de les variables correlacionades.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  col·linealitat, n f
  • es  colinealidad
  • es  condición de colinealidad
  • en  collinearity
  • en  collinearity condition

Fotogrametria

Definition
Situació d'alineament en una presa fotogràfica d'un punt de l'espai objecte, el centre de projecció o l'estació de càmera i del seu punt homòleg de l'espai imatge.

Note

  • A partir de la col·linealitat es formulen les equacions de la projecció central. Aquesta condició garanteix que els raigs homòlegs s'intersequin en el punt de l'espai objecte.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  col·lodió, n m
  • es  colodión
  • en  collodion

Fotogrametria

Definition
Solució de nitrocel·lulosa en èter, alcohol o acetona, que, una vegada seca, forma una pel·lícula similar al cel·luloide.

Note

  • El col·lodió va ser descobert per Louis Ménard el 1846 i aplicat a la fotografia per Frederick Scott Archer i Gustave Li Gray el 1850 en el procediment del col·lodió humit, i va substituir l'albúmina com a constituent de l'emulsió.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  color, n m
  • es  color
  • en  color

Teledetecció > Visualització

Definition
Visualització d'imatges en què els seus punts es mostren en blanc, en negre o en qualsevol color.

En el cas de les imatges analògiques en paper o en emulsions sensibles, aquest aspecte respon a com interacciona la llum visible amb els pigments que contenen, que poden haver estat injectats, adherits, etc. (en les imatges en paper), o que han adquirit el seu to en funció de l'energia electromagnètica que han rebut (en les emulsions que formen pel·lícules i papers sensibles).

En el cas de les imatges digitals, o en la seva plasmació analògica en pantalles, paper imprès, etc., l'aspecte se sol basar en l'aplicació d'una paleta de colors a un ràster que conté una sola banda (pseudocolor) o en la indicació de nivells d'intensitat de vermell, de verd i de blau (RGB) a partir de tres bandes que informen, per a cada píxel, del triplet RGB amb què aquest s'ha de mostrar.

Vegeu també color real, color natural, color fals i escala de grisos.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  color, n m
  • es  color
  • en  color

Fotogrametria

Definition
Resposta perceptiva del sistema visual humà a les diferents longituds d'ona de la radiació electromagnètica emesa o reflectida per una superfície o objecte en la regió espectral visible.

Note

  • El color percebut deriva de propietats dels objectes com ara la composició, l'estructura o la textura superficial i de paràmetres externs com la longitud d'ona incident o l'angle d'incidència. Una imatge en fals color permet visualitzar superfícies o objectes que emeten o reflecteixen energia en longituds d'ona que no són captades pel sistema visual humà.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8