Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament
- ca grup, n m
- es grupo
- en clump
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament
Definition
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Visualització i edició cartogràfica
- ca grup de capes, n m
- es grupo de capas
- en group layer
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Visualització i edició cartogràfica
Definition
Note
-
1. En general, es pot actuar indistintament sobre el grup de capes i també sobre cada una de les capes individuals que el formen.
2. Els grups de capes ofereixen l'avantatge de reunir en una sola entrada de la llegenda o de la taula de continguts múltiples capes que formen una sola unitat temàtica, com ara hidrografia o altimetria, però que, per emmagatzematge o representació, pertanyen a diferents fonts de dades.
3. El grup de capes és un recurs que ofereixen només alguns programes de SIG. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
- ca grup de repetició, n m
- es grupo de repetición
- en repeating group
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
Definition
Note
-
1. Un exemple de grup de repetició són els autors d'un llibre o article, ja que per a cada obra n'hi pot haver diversos i en nombre variable.
2. El model de dades relacional no admet grups de repetició. Un grup de repetició és indicatiu d'una relació 1:M, que cal normalitzar creant una taula a part. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca GTTIG, n m
- ca Grupo de Trabajo de Tecnologías de la Información Geográfica, n m sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definition
Grup fundat l'any 1985 dins de l'AGE (Asociación de Geógrafos Españoles, Associació de Geògrafs Espanyols), dedicat principalment a l'organització de congressos cientificotècnics biennals, cursos i tallers de formació sobre noves tècniques i aplicacions, a la publicació de llibres i a la publicació de la revista electrònica Geofocus, en què apareixen articles de teledetecció amb certa freqüència.
Abans del 2005 el GTTIG s'anomenava Grupo de Trabajo de Métodos Cuantitativos, Sistemas de Información Geográfica y Teledetección (Grup de Treball de Mètodes Quantitatius, Sistemes d'Informació Geogràfica i Teledetecció).
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca GTT, n m
- ca Grupo de Trabajo en Teledetección, n m sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definition
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció
- ca distància de mostreig sobre el terreny, n f
- ca GSD, n f sin. compl.
- es distancia de muestreo sobre el terreno
- es GSD sin. compl.
- en ground sampling distance
- en GSD sin. compl.
Teledetecció
Definition
Convé destacar que l'àrea observada (sovint anomenada resolució espacial, tot i que no és estrictament una resolució), o il·luminada en el cas d'un sensor actiu (empremta1), pot ser substancialment diferent de la distància de mostreig sobre el terreny en alguns instruments, com per exemple, els lidars.
GSD és l'acrònim de ground sampling distance ('distància de mostreig sobre el terreny').
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials
- ca Global Spatial Data Infrastructure
- ca GSDI sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials
Definition
El progrés des de les primeres iniciatives, de l'any 2000, ha estat lent i els resultats encara són escassos, a causa de la dificultat de definir-ne l'abast i d'aconseguir finançament, a part de la necessitat de destinar encara la major part d'esforços i recursos al desenvolupament de les infraestructures de dades espacials a escala nacional.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca GSFC, n m
- ca Goddard Space Flight Center, n m sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definition
Instal·lació de desenvolupament de satèl·lits de la NASA que, entre altres funcions, participa en la gestió del satèl·lit EO-1 i dels de la sèrie Nimbus.
El GSFC té diverses seus, la principal de les quals és a Greenbelt, Maryland, que és també una estació receptora de terra de diversos satèl·lits en òrbita (Landsat, etc.).
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció > Òrbites
- ca òrbita geoestacionària, n f
- ca GSO, n f sin. compl.
- es órbita geoestacionaria
- es GSO sin. compl.
- en geostationary orbit
- en GSO sin. compl.
Teledetecció > Òrbites
Definition
L'enorme distància al planeta comporta que la resolució espacial sigui forçosament modesta, però permet als ginys en aquesta òrbita tant observar com efectuar comunicacions sobre regions molt extenses, per la qual cosa aquestes òrbites són utilitzades pels satèl·lits de telecomunicacions (que resulten visibles constantment i per als quals les antenes receptores a terra poden ser fixes) i per molts satèl·lits de teledetecció destinats a l'observació meteorològica, com els Meteosat. Aquests darrers tenen el punt de màxima resolució espacial al nadir (ubicat a l'encreuament de l'equador i el meridià de Greenwich en els Meteosat); la resolució espacial es degrada progressivament per l'angle de visió i la curvatura terrestre, i això fa que el límit pràctic per a observacions quantitatives se situï al voltant d'un angle geocèntric d'aproximadament 60°, tot i que per a observacions qualitatives les imatges abasten fins a uns 9000 km a l'entorn del nadir (a més o menys 81° de latitud N i S, i de longitud E i W a l'equador).
L'organització meteorològica mundial (WMO) té disposats diversos satèl·lits en òrbita geoestacionària (cada 60° de longitud), de forma que es disposa d'una vigilància completa a tot el planeta fins a latituds entre 55° de latitud N i S.
GSO és l'acrònim de geostationary orbit ('òrbita geoestacionària').
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció > Òrbites
- ca òrbita geoestacionària de transferència, n f
- ca GTO, n f sin. compl.
- es órbita geoestacionaria de transferencia
- es GTO sin. compl.
- en geostationary transfer orbit
- en GTO sin. compl.
Teledetecció > Òrbites
Definition
Atès que és més eficient llançar satèl·lits a òrbites geoestacionàries mitjançant un pas intermedi per una òrbita de transferència que directament a l'òrbita de destinació, són àmpliament utilitzades per a aquest fi.
GTO és l'acrònim de geostationary transfer orbit ('òrbita geoestacionària de transferència').
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6