Back to top
  • ca  òrbita, n f
  • es  órbita
  • fr  orbite
  • it  orbita
  • en  orbit
  • de  Planetenbahn
  • de  Umlaufbahn

Cartografia > Teledetecció

Definition
Recorregut seguit per un satèl·lit artificial o un altre cos celeste en el seu moviment al voltant d'un altre, a causa de la gravitació.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  òrbita, n f
  • es  órbita
  • en  orbit

Fotogrametria

Definition
Trajectòria que segueix un cos al voltant d'un altre per efecte de la força de la gravetat.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  òrbita supersíncrona, n f
  • ca  òrbita cementiri, n f sin. compl.
  • ca  òrbita supersincrònica, n f sin. compl.
  • es  órbita supersíncrona
  • es  órbita cementerio sin. compl.
  • es  órbita supersincrónica sin. compl.
  • en  super-synchronous orbit
  • en  disposal orbit sin. compl.
  • en  graveyard orbit sin. compl.

Teledetecció > Òrbites

Definition
Òrbita clarament més distant del planeta que les òrbites síncrones on es traslladen els satèl·lits un cop finalitzada la seva vida útil.

S'aplica sobretot als satèl·lits geosíncrons, en què resulta més econòmic que efectuar una reentrada.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  òrbita circular, n f
  • es  órbita circular
  • en  circular orbit

Teledetecció > Òrbites

Definition
Òrbita d'un cos que descriu una forma circular, és a dir, amb excentricitat2 zero.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  òrbita d'el·lipticitat elevada, n f
  • ca  HEO 1, n f sin. compl.
  • es  órbita de elevada elipticidad
  • es  HEO sin. compl.
  • en  highly elliptical orbit
  • en  HEO sin. compl.

Teledetecció > Òrbites

Definition
Òrbita amb un perigeu comprès entre els 500 i els 1000 km sobre la superfície de la Terra i un apogeu superior a 140000 km (per exemple la de l'SBAS QZSS).

HEO és l'acrònim de highly elliptical orbit ('òrbita d'el·lipticitat elevada').

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  òrbita prògrada, n f
  • ca  òrbita directa, n f sin. compl.
  • es  órbita prógrada
  • es  órbita directa sin. compl.
  • en  prograde orbit
  • en  direct orbit sin. compl.

Teledetecció > Òrbites

Definition
Òrbita en què el moviment de rotació és d'oest a est.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  òrbita el·líptica, n f
  • es  órbita elíptica
  • en  elliptical orbit

Teledetecció > Òrbites

Definition
Òrbita d'un cos que descriu una forma el·líptica, és a dir, amb excentricitat2 superior a zero.

Vegeu també periàpside, apoàpside i àpside.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  òrbita geoestacionària, n f
  • es  órbita geoestacionaria
  • en  geostationary orbit

Fotogrametria

Definition
Òrbita geosíncrona amb inclinació igual a zero respecte del pla equatorial.

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  òrbita geoestacionària, n f
  • ca  GSO, n f sin. compl.
  • es  órbita geoestacionaria
  • es  GSO sin. compl.
  • en  geostationary orbit
  • en  GSO sin. compl.

Teledetecció > Òrbites

Definition
Òrbita geosíncrona circular i equatorial, a una distància d'uns 35786 km sobre la superfície terrestre, en la qual un satèl·lit manté constant la seva posició sobre la superfície de la Terra, atès que triga a donar una volta al planeta exactament el seu temps de rotació.

L'enorme distància al planeta comporta que la resolució espacial sigui forçosament modesta, però permet als ginys en aquesta òrbita tant observar com efectuar comunicacions sobre regions molt extenses, per la qual cosa aquestes òrbites són utilitzades pels satèl·lits de telecomunicacions (que resulten visibles constantment i per als quals les antenes receptores a terra poden ser fixes) i per molts satèl·lits de teledetecció destinats a l'observació meteorològica, com els Meteosat. Aquests darrers tenen el punt de màxima resolució espacial al nadir (ubicat a l'encreuament de l'equador i el meridià de Greenwich en els Meteosat); la resolució espacial es degrada progressivament per l'angle de visió i la curvatura terrestre, i això fa que el límit pràctic per a observacions quantitatives se situï al voltant d'un angle geocèntric d'aproximadament 60°, tot i que per a observacions qualitatives les imatges abasten fins a uns 9000 km a l'entorn del nadir (a més o menys 81° de latitud N i S, i de longitud E i W a l'equador).

L'organització meteorològica mundial (WMO) té disposats diversos satèl·lits en òrbita geoestacionària (cada 60° de longitud), de forma que es disposa d'una vigilància completa a tot el planeta fins a latituds entre 55° de latitud N i S.

GSO és l'acrònim de geostationary orbit ('òrbita geoestacionària').

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  òrbita geoestacionària de transferència, n f
  • ca  GTO, n f sin. compl.
  • es  órbita geoestacionaria de transferencia
  • es  GTO sin. compl.
  • en  geostationary transfer orbit
  • en  GTO sin. compl.

Teledetecció > Òrbites

Definition
Òrbita el·líptica utilitzada en la transferència de plataformes des d'una òrbita de baixa altitud a una òrbita geoestacionària.

Atès que és més eficient llançar satèl·lits a òrbites geoestacionàries mitjançant un pas intermedi per una òrbita de transferència que directament a l'òrbita de destinació, són àmpliament utilitzades per a aquest fi.

GTO és l'acrònim de geostationary transfer orbit ('òrbita geoestacionària de transferència').

Note

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6