raigs gamma
raigs gamma
- ca raigs gamma, n m pl
- ca gamma, n m pl sin. compl.
- es rayos gamma
- en gamma rays
- sbl γ
Teledetecció > Banda de l'espectre
Definition
Regió de l'espectre electromagnètic de longitud d'ona molt curta, inferior a 0.01 nm.
S'origina generalment per elements radioactius o bé en fenòmens astrofísics d'alta energia (com explosions de supernoves o nuclis de galàxies actives). A causa de l'elevada energia que posseeixen, els raigs gamma constitueixen un tipus de radiació ionitzant capaç de penetrar en la matèria.
S'origina generalment per elements radioactius o bé en fenòmens astrofísics d'alta energia (com explosions de supernoves o nuclis de galàxies actives). A causa de l'elevada energia que posseeixen, els raigs gamma constitueixen un tipus de radiació ionitzant capaç de penetrar en la matèria.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
