radar ¹ - Diccionaris cartogràfics

Sensor actiu de teledetecció que emet un feix de microones i enregistra l'energia reflectida després que l'ona emesa hagi interactuat amb la superfície.

L'origen de la denominació (radio detection and ranging, 'detecció d'ones de ràdio i distància') té relació amb l'ús inicial de l'instrument per a la detecció i la localització de vaixells i avions a través de l'eco d'ones de ràdio.

Gràcies al fet que les longituds d'ona de les microones són més grans que la mida de la majoria de les partícules de l'atmosfera, els radars poden treballar en qualsevol condició atmosfèrica, cosa que permet la seva aplicació en regions de la Terra amb una elevada coberta de núvols. A diferència del que succeeix en els sensors òptics, els senyals de radar són coherents, és a dir, conserven la freqüència i la fase, de manera que es pot obtenir informació addicional de les superfícies observades. A més, pel fet de ser un tipus de sensor actiu pot enregistrar dades en qualsevol moment, tant de dia com de nit. Els radars es poden classificar segons el nombre d'antenes (monoestàtic, biestàtic i multiestàtic), segons la tècnica emprada (radars d'obertura real i radars d'obertura sintètica), etc. Els principals components en l'estructura i el funcionament d'un radar són el transmissor, l'antena (normalment emprada per a la transmissió i la recepció), el receptor i l'etapa de processament i presentació de dades.

La denominació radar prové de l'acrònim lexicalitzat anglès radar (radio detection and ranging, 'detecció d'ones de ràdio i distància').