Go back to the list of Online Dictionaries

Química física (treball)

Presentation

Basic search

Advanced search

Image from term result on cercaterm
Image from term result on cercaterm
  • ca  anti-, pfx
  • es  anti-, pfx
  • en  anti-, pfx

Química orgànica

Definition
Forma prefixada que indica la relació estereoquímica entre dos àtoms o agrupacions d'àtoms d'un compost que estan units a dos àtoms adjacents connectats per un enllaç simple i que es troben en sentits oposats respecte a un pla.

Note

  • La conformació anti per a grups voluminosos és la més estable, la de menor energia, ja que té el mínim impediment estèric. Per exemple, la conformació anti de l'1,2-dicloroetà té els àtoms de clor en sentits oposats (vegeu la imatge 1). En una addició electròfila, les dues parts del reactiu s'addicionen a l'enllaç múltiple en anti quan ho fan pels costats oposats.

    El confórmer anti és l'oposat al confórmer sin.

    Antigament el terme anti també s'utilitzava amb el sentit de trans (vegeu la imatge 2).

    Quan anti- no funciona com a prefix sinó com una paraula independent amb valor d'adjectiu s'escriu amb cursiva i sense guionet.
  • ca  antimoni, n m
  • es  antimonio, n m
  • en  antimony, n
  • sbl  Sb

Química inorgànica

Definition
Element del grup 15, del període 5 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 51 i massa atòmica 121,760.

Note

  • Es coneixen fins a trenta-set isòtops de l'antimoni, dos d'ells estables (121Sb i 123Sb).

    L'antimoni es presenta com un sòlid gris, amb un punt de fusió de 631 ºC i un punt d'ebullició de 1.587 ºC.

    És poc abundant en l'escorça terrestre i es troba en estat natiu o bé com a component de sulfurs i òxids. Se'n coneixen altres formes al·lotròpiques, si bé molt poc estables.

    Té propietats químiques similars a les de l'arsènic, però l'antimoni és menys reactiu.

    Presenta sobretot els estats d'oxidació +3 i +5.

    Es fa servir principalment en aliatges i en electrònica.
Image from term result on cercaterm
Image from term result on cercaterm
  • ca  antracè, n m
  • es  antraceno, n m
  • en  anthracene, n
  • for  C14H10

Química orgànica

Definition
Hidrocarbur aromàtic tricíclic que consta de tres anells de benzè fusionats disposats en línia, el qual té un punt de fusió de 218 ºC i un punt d'ebullició de 342 ºC.

Note

  • L'antracè és insoluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànics. És un compost coplanar amb comportament aromàtic, encara que s'oxida fàcilment a antraquinona (vegeu la imatge 2).

    La qualitat comercial és d'un 90-95 % de puresa i és carcinogen.

    És obtingut per la destil·lació del quitrà d'hulla i s'extreu de l'oli d'antracè. Quan és pur, l'antracè presenta una fluorescència blava característica.

    Es fa servir com a primera matèria en la fabricació d'alitzarina i de molts altres colorants.
  • ca  antraquinona, n f
  • ca  9,10-antraquinona, n f sin. compl.
  • es  9,10-antraquinona, n f
  • es  antraquinona, n f
  • en  9,10-anthraquinone, n
  • en  anthraquinone, n
  • for  C14H8O2

Química orgànica

Definition
Compost aromàtic derivat de l'antracè amb grups carbonil en les posicions 9 i 10 que es presenta com un sòlid cristal·lí i de color groc.

Note

  • L'antraquinona és insoluble en aigua.

    S'obté per oxidació de l'antracè o per condensació del benzè amb anhídrid ftàlic.

    És un producte molt important i l'origen d'una família de colorants sintètics denominats colorants antraquinònics. També es fa servir també com a repel·lent d'ocells, per a evitar que es mengin les llavors de sembra.
  • ca  antraquinona, n f
  • ca  9,10-antraquinona, n f sin. compl.
  • es  9,10-antraquinona, n f
  • es  antraquinona, n f
  • en  9,10-anthraquinone, n
  • en  anthraquinone, n
  • for  C14H8O2

Química orgànica

Definition
Compost aromàtic derivat de l'antracè amb grups carbonil en les posicions 9 i 10 que es presenta com un sòlid cristal·lí i de color groc.

Note

  • L'antraquinona és insoluble en aigua.

    S'obté per oxidació de l'antracè o per condensació del benzè amb anhídrid ftàlic.

    És un producte molt important i l'origen d'una família de colorants sintètics denominats colorants antraquinònics. També es fa servir també com a repel·lent d'ocells, per a evitar que es mengin les llavors de sembra.
  • ca  aproximació de l'estat estacionari, n f
  • ca  tractament de l'estat estacionari, n m sin. compl.
  • es  aproximación del estado estacionario, n f
  • es  tratamiento del estado estacionario, n m
  • en  steady state approximation, n
  • en  steady state treatment, n

Química física

Definition
Mètode aproximat basat en el concepte d'estat estacionari que permet obtenir una equació de velocitat en l'estudi cinètic d'una reacció amb moltes etapes elementals i un mecanisme de reacció complex.

Note

  • L'aproximació de l'estat estacionari simplifica notablement la resolució del sistema d'equacions d'un mecanisme de reacció.

    Són exemples de reaccions en les quals és aplicable l'aproximació de l'estat estacionari les combustions en fase gas i, en general, un bon nombre de reaccions atmosfèriques. Les reaccions atmosfèriques presenten la característica de procedir a través de la formació d'espècies radicalàries, les quals solen ser molt reactives i desapareixen a velocitats pràcticament iguals a les de la formació.
  • ca  aproximació de l'etapa determinant, n f
  • es  aproximación de la etapa determinante, n f
  • en  rate-determining step approximation, n

Química física

Definition
Mètode aproximat que permet resoldre el sistema d'equacions de velocitat que intervenen en un mecanisme de reacció, el qual accepta que la velocitat de reacció de la reacció global coincideix amb la velocitat de reacció de l'etapa més lenta.

Note

  • L'aproximació de l'etapa determinant simplifica notablement la resolució del sistema d'equacions d'un mecanisme de reacció.
    Vegeu etapa determinant de la velocitat.
  • ca  arè, n m
  • ca  hidrocarbur aromàtic, n m
  • es  areno, n m
  • es  hidrocarburo aromático, n m
  • en  arene, n
  • en  aromatic hydrocarbon, n

Química orgànica

Definition
Cadascun dels hidrocarburs insaturats monocíclics o policíclics que presenten aromaticitat.
  • ca  plata, n f
  • ca  argent, n m sin. compl.
  • es  plata, n f
  • en  silver, n
  • sbl  Ag

Química inorgànica

Definition
Element del grup 11, del període 5 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 47 i massa atòmica 107,8662.

Note

  • Es coneixen fins a trenta-quatre isòtops de la plata, dels quals dos són estables (107Ag i 109Ag).

    La plata és dúctil i mal·leable i presenta una fractura estellosa i ganxuda i una exfoliació nul·la. Té lluïssor metàl·lica, presenta una duresa de 2,5-3 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc platejat. És de densitat molt alta, de 10,5-12 g/cm3, i té un punt de fusió de 961 ºC i un punt d'ebullició de 2.155 ºC. És opaca i el seu color habitual és el gris (blanc argent). Ara bé, com que s'oxida amb facilitat, adquireix un color negre ràpidament.

    Coneguda des de l'antiguitat, la plata és un metall noble que es forma per reducció dels sulfurs en la part baixa dels jaciments conjunts de plom, zinc i plata. De vegades, es troba també com a element primari en els filons hidrotermals de baixa temperatura associada a la calcita, o en els filons d'alta temperatura com a element associat al sulfur de níquel i al sulfur de cobalt i a la uraninita. Generalment es troba associada amb el coure. Habitualment es troba de manera dendrítica, filiforme.

    Cristal·litza en el sistema cúbic. Forma part de molts aliatges emprats en joieria i orfebreria. És un element poc reactiu. No és atacada per l'aire, ni humit ni sec. Només és atacada pels àcids oxidants.

    Presenta principalment l'estat d'oxidació +1.

    S'utilitza com a reactiu en els laboratoris d'anàlisis químiques. També és emprada en la indústria electrònica per la seva altíssima conductivitat. És imprescindible en la fabricació de pel·lícules i paper fotogràfic i durant segles es va fer servir com a metall d'encunyació.
  • ca  argó, n m
  • es  argón, n m
  • en  argon, n
  • sbl  Ar

Química inorgànica

Definition
Element del grup 18, del període 3 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 18 i massa atòmica 39,948.

Note

  • Es coneixen fins a vint-i-quatre isòtops de l'argó, dels quals tres són estables (36Ar, 38Ar i 40Ar).

    L'argó es presenta com un gas incolor i inodor, amb un punt de fusió de -189 ºC i un punt d'ebullició de -186 ºC.

    Només es troba a l'atmosfera, amb una abundància molt baixa, de 0,93%.

    S'obté per destil·lació fraccionada de l'aire liquat en forma de molècules monoatòmiques.

    La seva reactivitat és nul·la i no se'n coneixen compostos.

    Es fa servir en tubs de descàrrega, on diverses mescles de gasos nobles poden donar diversos colors. També es fa servir per a obtenir una atmosfera absolutament inerta i no reactiva en tots aquells casos en què el nitrogen resulta massa reactiu.