Go back to the list of Online Dictionaries

Química física (treball)

Presentation

Basic search

Advanced search

Image from term result on cercaterm
  • ca  (R)-, pfx
  • es  (R)-, pfx
  • en  (R)-, pfx

Química orgànica

Definition
Forma prefixada que indica la configuració d'un centre quiral quan en aplicar les regles de la seqüència els substituents es mostren en sentit horari segons la seva prioritat.

Note

  • Quan (R)- no funciona com a prefix sinó com una paraula independent amb valor d'adjectiu s'escriu amb cursiva, sense guionet i sense parèntesis.
  • ca  racemat, n m
  • ca  mescla racèmica, n f sin. compl.
  • es  mezcla racémica, n f
  • es  racemato, n m
  • en  racemate, n
  • en  racemic mixture, n

Química orgànica

Definition
Mescla de dos enantiòmers en quantitats iguals.

Note

  • El fet que el nombre de molècules dextrogires sigui el mateix que el nombre de molècules levogires fa que la mescla sigui òpticament inactiva.

    Per a designar un racemat se sol anteposar al nom del compost els prefixos (±)-, rac- (o racem-) o (RS)- o (SR)-. Per exemple, (±)-2-clorobutà, rac-2-clorobutà (o racem-2-clorobutà) i (RS)-2-clorobutà (o (SR)-2-clorobutà).
Image from term result on cercaterm
Image from term result on cercaterm
  • ca  racemització, n f
  • es  racemización, n f
  • en  racemisation, n
  • en  racemization, n

Química orgànica

Definition
Cadascun dels processos mitjançant els quals una forma òpticament activa d'un compost quiral es transforma en un racemat.

Note

  • La racemització es pot donar quan la reacció d'un compost quiral condueix a un racemat com a producte (vegeu la imatge 1). En aquest cas la reacció passa per un intermedi de reacció aquiral que acaba formant dos enantiòmers, generalment amb la mateixa probabilitat, de manera que la mescla racèmica no desvia la llum polaritzada, però els enantiòmers per separat sí que la desvien en el mateix grau però en sentit contrari.

    N'és un exemple el procés que experimenta l'(S)-(+)-butan-2-ol quan s'escalfa en una solució aquosa d'un àcid fort. La seva activitat òptica minva de manera gradual fins que arriba a desaparèixer, com a conseqüència d'haver-se transformat en el (±)-butan-2-ol.

    La racemització també es dona en una reacció d'inversió de configuració en la qual una part de les molècules inverteixen la seva configuració fins a arribar a un equilibri (vegeu la imatge 2). La racemització serà completa si en l'equilibri el 50 % de les molècules han invertit la configuració.
  • ca  radi, n m
  • es  radio, n m
  • en  radium, n
  • sbl  Ra

Química inorgànica

Definition
Element del grup 2, del període 7 i del bloc s de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 88 i massa atòmica 226.

Note

  • Es coneixen fins a trenta-dos isòtops del radi, tots ells inestables i procedents de la desintegració d'altres elements més pesants.

    El radi es presenta com un metall de color blanc argentat, amb un punt de fusió d'aproximadament 700 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 1.737 ºC.

    Es troba en la natura en equilibri radioactiu en els minerals d'urani.

    La seva reactivitat és la general dels metalls alcalinoterris, si bé accentuada pel seu caràcter electropositiu.

    Presenta l'estat d'oxidació +2.

    Té nombroses aplicacions, totes derivades de la seva radioactivitat.
  • ca  radi de gir, n m
  • es  radio de giro, n m
  • en  radius of gyration, n
  • sbl  Rg

Química física

Definition
Radi d'una corona esfèrica de la mateixa massa i moment d'inèrcia que la molècula que es vol caracteritzar.

Note

  • El radi de gir es calcula a partir de l'expressió $R_g = \frac{1}{N} \left( \frac{1}{2} \sum_{i,j} R^2_{ij}\right)^{1/2}$, en què N és el nombre d'àtoms de la molècula i Rij és la distància entre els àtoms i i j.
    En el cas d'una macromolècula, el radi de gir de la molècula dona una idea de la distància mitjana entre cada monòmer de la cadena i el centre de gravetat de la molècula.

    Per a una macromolècula en solució, el radi de gir es pot determinar per mesures de dispersió de la llum, i proporciona una mesura del nivell de solvatació de la molècula. Si el radi de gir és gran, la molècula està expandida i, per tant, ben solvatada; en cas contrari, la molècula no està ben solvatada i se'n pot produir la precipitació.
  • ca  radi hidrodinàmic, n m
  • es  radio hidrodinámico, n m
  • en  hydrodynamic radius, n

Química física

Definition
Radi efectiu d'un ió en solució tenint en compte les molècules de dissolvent de la seva esfera de solvatació, les quals l'acompanyen quan es desplaça.

Note

  • El radi hidrodinàmic és el radi que cal considerar en qualsevol relació aplicable al moviment d'ions en solució.
  • ca  radiació electromagnètica, n f
  • es  radiación electromagnética, n f
  • en  electromagnetic radiation, n

Química física

Definition
Energia d'un camp electromagnètic oscil·lant que es propaga en el buit en forma d'ones electromagnètiques.
Image from term result on cercaterm
Image from term result on cercaterm
  • ca  radical, n m
  • ca  radical lliure, n m sin. compl.
  • es  radical, n m
  • es  radical libre, n m
  • en  free radical, n
  • en  radical, n

Química orgànica

Definition
Àtom o agrupació d'àtoms que es forma pel trencament homolític d'un enllaç covalent.

Note

  • Cada fragment format pel trencament homolític d'un enllaç covalent és elèctricament neutre, ja que conté un electró desaparellat, tot i que pot tractar-se de qualsevol fragment molecular, com el radical clor (Cl˙) o el resultant de trencar un peroxo (RO˙) (vegeu la imatge 1).

    En el cas de cadenes hidrocarbonades, es diferencia entre el radical primari, quan l'electró desaparellat resta sobre un carboni primari; el radical secundari, quan l'electró desaparellat resta sobre un carboni secundari, i el radical terciari, quan l'electró desaparellat resta sobre un carboni terciari (vegeu la imatge 2).

    Pel que fa a l'estabilitat, els radicals terciaris són més estables que els radical secundaris, i els radicals secundaris, més que els radicals primaris. El radical metil (˙CH3) és més inestable que qualsevol altre radical primari.

    Els radicals poden actuar com a iniciadors de reaccions o com a intermedis de reacció en reaccions radicalàries. Són espècies d'existència transitòria que es formen per acció de la calor o d'energia lluminosa (hν) en processos com l'oxidació, la combustió, la fotòlisi i la polimerització.

    Els radicals formats en l'organisme tenen caràcter nociu per processos de degradació, als quals s'atribueix un efecte cancerigen.

    La IUPAC no recomana l'ús de la denominació radical lliure.
Image from term result on cercaterm
  • ca  substituent, n m
  • ca  radical, n m sin. compl.
  • es  radical, n m
  • es  sustituyente, n m
  • en  radical, n
  • en  substituent, n
  • sbl  R

Química orgànica

Definition
Àtom o conjunt d'àtoms que reemplacen molt sovint un hidrogen de la cadena principal d'un compost orgànic.

Note

  • Són exemples de substituents els alquils, els alquenils, els alquinils i molts grups funcionals.

    El nom que s'atribueix a un substituent sol ser diferent del que se li dona si és la funció principal. Per exemple, el grup hidroxil en l'àcid 3-hidroxipropanoic (HOCH2CH2COOH), el clor en el 2-clorobutanal (CH3CH2CHClCHO) (vegeu la imatge).

    La IUPAC no recomana l'ús de la denominació radical.

    Vegeu també ramificació.
Image from term result on cercaterm
Image from term result on cercaterm
  • ca  radical, n m
  • ca  radical lliure, n m sin. compl.
  • es  radical, n m
  • es  radical libre, n m
  • en  free radical, n
  • en  radical, n

Química orgànica

Definition
Àtom o agrupació d'àtoms que es forma pel trencament homolític d'un enllaç covalent.

Note

  • Cada fragment format pel trencament homolític d'un enllaç covalent és elèctricament neutre, ja que conté un electró desaparellat, tot i que pot tractar-se de qualsevol fragment molecular, com el radical clor (Cl˙) o el resultant de trencar un peroxo (RO˙) (vegeu la imatge 1).

    En el cas de cadenes hidrocarbonades, es diferencia entre el radical primari, quan l'electró desaparellat resta sobre un carboni primari; el radical secundari, quan l'electró desaparellat resta sobre un carboni secundari, i el radical terciari, quan l'electró desaparellat resta sobre un carboni terciari (vegeu la imatge 2).

    Pel que fa a l'estabilitat, els radicals terciaris són més estables que els radical secundaris, i els radicals secundaris, més que els radicals primaris. El radical metil (˙CH3) és més inestable que qualsevol altre radical primari.

    Els radicals poden actuar com a iniciadors de reaccions o com a intermedis de reacció en reaccions radicalàries. Són espècies d'existència transitòria que es formen per acció de la calor o d'energia lluminosa (hν) en processos com l'oxidació, la combustió, la fotòlisi i la polimerització.

    Els radicals formats en l'organisme tenen caràcter nociu per processos de degradació, als quals s'atribueix un efecte cancerigen.

    La IUPAC no recomana l'ús de la denominació radical lliure.