addició anti-Markovnikov
addició anti-Markovnikov
Química orgànica
- ca addició anti-Markovnikov, n f
- es adición anti-Markovnikov, n f
- en anti-Markovnikov addition, n
- en anti-Markownikoff addition, n
Química orgànica
Definition
Addició en què, en reaccionar un alquè asimètric amb un halur d'hidrogen, l'hidrogen s'addiciona al carboni que conté un menor nombre d'hidrògens.
Note
-
L'addició anti-Markovnikov es produeix generalment en mecanismes de reacció radicalaris.
La denominació addició anti-Markovnikov prové del fet que es produeix a la inversa del que estableix la regla de Markovnikov.
adducte
adducte
Química inorgànica
- ca adducte, n m
- es aducto, n m
- en adduct, n
Química inorgànica
Definition
Compost que es forma quan una base de Lewis cedeix un parell d'electrons a un àcid de Lewis.
Note
- Vegeu també teoria d'àcids i bases de Lewis i complex.
adhesió
adhesió
Química física
- ca adhesió, n f
- es adhesión, n f
- en adhesion, n
Química física
Definition
Fenomen pel qual dues superfícies sòlides o líquides es mantenen juntes per l'acció de forces intermoleculars.
Note
-
Segons la naturalesa de les fases, es distingeix adhesió entre líquids, entre un líquid i un sòlid i entre sòlids.
L'adhesió es mesura mitjançant el treball d'adhesió i és un fenomen important en la detergència.
Vegeu també cohesió.
adiabàtic -a
adiabàtic -a
Química física
- ca adiabàtic -a, adj
- es adiabático -ca, adj
- en adiabatic, adj
Química física
Definition
Que no va acompanyat de bescanvi calor.
Note
- Vegeu també procés adiabàtic.
adiabàtica
adiabàtica
Química física
- ca adiabàtica, n f
- es adiabática, n f
- en adiabat, n
- en adiabatic, n
Química física
Definition
Línia d'un diagrama d'estats que uneix tots els estats d'equilibri d'un sistema termodinàmic que no bescanvien calor amb el medi.
Note
- Vegeu també paret adiabàtica.
adsorbat
adsorbat
Química física
- ca adsorbat, n m
- es adsorbato, n m
- en adsorbate, n
Química física
Definition
Substància acumulada en la superfície d'un adsorbent mitjançant un procés d'adsorció.
Note
- L'adsorbat es troba majoritàriament a la interfície entre l'adsorbent i una fase gasosa o una solució. Els adsorbats solen ser gasos o bé soluts en solució.
adsorbent
adsorbent
Química física
- ca adsorbent, n m
- es adsorbente, n m
- en adsorbent, n
Química física
Definition
Substància a la superfície de la qual es produeix un procés d'adsorció.
Note
-
L'adsorbent és capaç d'enllaçar quantitats significatives d'adsorbat a la seva superfície.
Tot i que qualsevol sòlid o líquid pot actuar com a adsorbent, perquè el fenomen assoleixi una magnitud que el faci susceptible d'aplicacions cal que l'adsorbent tingui una gran superfície específica. En conseqüència, els adsorbents són tots sòlids, naturals o sintètics, molt porosos o dividits molt finament. Així, els adsorbents industrials corrents, com ara el carbó activat, l'alúmina activada, l'argila activada o el gel de sílice, solen tenir superfícies de 100 a 1.500 m2/g.
Per a obtenir superfícies tan elevades no n'hi ha prou que les partícules siguin petites (molt sovint no convé que ho siguin), sinó poroses. La porositat dels adsorbents industrials és molt alta i el volum del porus en relació amb el total de la partícula assoleix, de vegades, valors del 85 %. El diàmetre del porus és important perquè, si és molt petit, limita les dimensions de les partícules adsorbides. Com a conseqüència de la porositat, els adsorbents tenen densitats baixes, molt per sota de la densitat del sòlid cristal·lí corresponent.
Pel que fa al comportament, els adsorbents són selectius, i adsorbeixen certes substàncies preferentment, mentre que d'altres no les adsorbeixen. L'ordre de preferència depèn de la naturalesa química de l'adsorbent i l'adsorbat. Aquesta selectivitat en fa possible les aplicacions, que consisteixen sobretot en separacions.
Les aplicacions principals dels adsorbents són la purificació de líquids, de solucions o de gasos per adsorció de les impureses, especialment les acolorides (purificació del sucre, del glicerol, de l'aigua, de l'aire, etc.); la recuperació dels solvents volàtils amb carbons actius; la dessecació de líquids i gasos (amb alúmina activada o gel de sílice); el suport de catalitzadors, i la cromatografia d'adsorció, entre d'altres.
La superfície específica d'un adsorbent es calcula mitjançant la isoterma de BET.
adsorció
adsorció
Química física
- ca adsorció, n f
- es adsorción, n f
- en adsorption, n
Química física
Definition
Operació unitària d'equilibri dinàmic consistent en l'adhesió de les partícules d'una substància en la superfície d'una altra.
Note
-
La substància a la superfície de la qual s'adhereixen les partícules d'una altra substància s'anomena adsorbent, mentre que la substància adherida rep el nom de adsorbat.
Els estats de l'adsorbat i l'adsorbent poden ser, respectivament, gas i sòlid, líquid i sòlid, gas i líquid, líquid i líquid, i sòlid i sòlid. Les adsorcions més estudiades i utilitzades són l'adsorció de gasos en sòlids i la de líquids en sòlids.
La dependència de la quantitat adsorbida amb la pressió d'adsorbat o amb la concentració de solut a temperatura constant és la isoterma d'adsorció, la dependència amb la temperatura a pressió constant és la isòbara d'adsorció, i la dependència de la pressió amb la temperatura a una quantitat adsorbida constant és la isòstera d'adsorció.
Segons les característiques energètiques i cinètiques es diferencia entre adsorció física i adsorció química.
L'adsorció és el fenomen invers de la desorció.
adsorció física
adsorció física
Química física
- ca adsorció física, n f
- ca fisioadsorció, n f sin. compl.
- es adsorción física, n f
- es fisiadsorción, n f
- en physical adsorption, n
- en physisorption, n
Química física
Definition
Adsorció per forces de Van der Waals.
Note
-
L'entalpia d'adsorció d'una adsorció física correspon a una energia d'enllaç d'entre 2 i 6 kcal/mol. L'adsorció física és ràpida i fàcilment reversible.
L'adsorció física es dona sobre superfícies sòlides a temperatures relativament baixes. Els sòlids són poc selectius, i s'observa que els gasos que més s'adsorbeixen són els més fàcils de condensar.
L'expressió quantitativa més usual per a l'adsorció física és la isoterma de BET.
La base teòrica de l'adsorció física va ser establerta per S. Brunauer, P. H. Emmett i E. Teller l'any 1938.
adsorció química
adsorció química
Química física
- ca adsorció química, n f
- ca quimioadsorció, n f sin. compl.
- es adsorción química, n f
- es quimiadsorción, n f
- en chemical adsorption, n
- en chemisorption, n
Química física
Definition
Adsorció per enllaç químic, habitualment per un enllaç covalent.
Note
-
L'entalpia d'adsorció d'una adsorció química correspon a una energia d'enllaç d'aproximadament 100 kcal/mol, molt més gran que la d'un procés d'adsorció física. És lenta i sol ser difícilment reversible.
El fet que es formin veritables enllaços entre l'adsorbent i l'adsorbat fa que l'adsorció química només es doni en determinats punts de la superfície i que s'arribi a la saturació.
El procés d'adsorció química se sol estudiar mitjançant una isoterma d'adsorció, per exemple, amb la isoterma de Langmuir i la isoterma de Freundlich.
La base teòrica de l'adsorció química va ser establerta per I. Langmuir l'any 1916.
Vegeu també centre actiu.
