Back to top
  • ca  oxidabilitat al permanganat, n f
  • ca  índex d'oxidabilitat, n m sin. compl.
  • es  índice de oxidabilidad, n m
  • es  oxidabilidad al permanganato, n f
  • en  permanganate index, n
  • en  permanganate oxidability, n

Medi ambient, Química analítica

Definition
Paràmetre que indica el contingut de matèria orgànica present en una solució aquosa, sense distingir si és biodegradable o no.

Note

  • L'oxidabilitat al permanganat s'expressa en mil·ligrams d'oxigen per litre de mostra.

    L'oxidabilitat al permanganat s'obté quan s'escalfa a reflux la mostra amb una quantitat coneguda de permanganat de potassi en medi àcid i se'n valora l'excés al final del procés. Habitualment, aquest reflux es manté durant un període de deu minuts. En aquestes condicions, el permanganat es redueix a Mn2+.

    Tot i que el permanganat de potassi ha estat àmpliament utilitzat com a agent oxidant en la determinació de compostos orgànics en aigües, presenta l'inconvenient que alguns substrats (aminoàcids, cetones, àcids carboxílics insaturats) no s'oxiden, motiu pel qual l'oxidabilitat al permanganat nomes s'utilitza en aigües poc contaminades o bé en aigües potables.

    Els valors d'oxidabilitat al permanganat són orientatius. S'obtenen resultats més exactes quan es fa servir el dicromat de potassi en medi fortament àcid.

    Vegeu també demanda química d'oxigen.
  • ca  nombre de coordinació, n m
  • ca  índex de coordinació, n m sin. compl.
  • es  índice de coordinación, n m
  • es  número de coordinación, n m
  • en  coordination number, n

Química inorgànica

Definition
Nombre d'àtoms o ions que són els veïns més propers d'un àtom o d'un ió determinat en una xarxa cristal·lina.

Note

  • En el cas particular d'un cristall iònic, el nombre de coordinació fa referència als ions de signe oposat que envolten un ió determinat.

    El seu valor depèn del tipus de xarxa cristal·lina que el sòlid hagi adoptat i es pot determinar mitjançant difracció de raigs X.

    En el cristall de clorur de sodi, el nombre de coordinació de l'ió Na+ és 6. En canvi, en el cristall de diòxid de silici, el nombre de coordinació del silici és 4 i el de l'oxigen és 2. El nombre de coordinació en els metalls és normalment 8 o 12.

    Vegeu també xarxa de Bravais.
  • ca  índex de refracció, n m
  • es  índice de refracción, n m
  • en  refractive index, n
  • sbl  n

Química física

Definition
Índex que indica la modificació de la trajectòria d'una ona electromagnètica quan travessa una superfície que limita dos medis diferents.

Note

  • Matemàticament, l'índex de refracció s'expressa com n = c0 / c, en què c0 és la velocitat de la radiació electromagnètica en el buit i c és la velocitat de la radiació electromagnètica en un medi determinat.

    Habitualment, l'índex de refracció és superior a la unitat.

    El fet que un feix de llum es desviï en passar d'un medi a l'altre és perquè la velocitat de la llum en ambdós medis és diferent.
  • ca  indi, n m
  • es  indio, n m
  • en  indium, n
  • sbl  In

Química inorgànica

Definition
Element del grup 13, del període 5 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 49 i massa atòmica 114,818.

Note

  • Es coneixen fins a trenta-set isòtops de l'indi, dels quals només dos són estables (113In i 115In).

    Es presenta com un metall de color gris, amb un punt de fusió de 157 ºC i un punt d'ebullició de 2.080 ºC.

    És molt menys abundant que l'alumini en l'escorça terrestre, on es troba en forma de traces en minerals de zinc.

    S'obté com a subproducte en el tractament de minerals de zinc.

    Químicament, té un comportament àcid-base menys amfòter i més bàsic que l'alumini.

    Presenta principalment l'estat d'oxidació +3.

    S'utilitza principalment en aliatges i components electrònics.
  • ca  indicació instrumental del punt final, n f
  • es  indicación instrumental del punto final, n f
  • en  instrumental endpoint indication, n

Química analítica

Definition
Procediment que empra instrumentació específica per a mesurar la variació d'una propietat fisicoquímica en el decurs d'una valoració per a indentificar el punt d'equivalència.

Note

  • La indicació instrumental del punt final subministra informació completa de la valoració i el punt d'equivalència, a diferència de l'ús d'un indicador, que només detecta el punt final.

    La indicació instrumental del punt final és molt utilitzada en tècniques com la valoració colorimètrica, la valoració espectrofotomètrica, la valoració potenciomètrica, la valoració conductimètrica, la valoració amperomètrica, la valoració coulombimètrica, etc.
  • ca  indicador, n m
  • ca  indicador visual, n m sin. compl.
  • es  indicador, n m
  • es  indicador visual, n m
  • en  indicator, n
  • en  visual indicator, n

Química analítica

Definition
Substància que indica el final d'una valoració a través de la variació d'una propietat física visual.

Note

  • Amb l'ús d'un indicador es poden fer variar propietats físiques com el color, la fluorescència i la terbolesa.
  • ca  indicador acidobàsic, n m
  • ca  indicador àcid-base, n m sin. compl.
  • ca  indicador de pH, n m sin. compl.
  • es  indicador ácido-base, n m
  • es  indicador de pH, n m
  • en  acid-base indicator, n
  • en  pH indicator, n

Química analítica

Definition
Indicador de color consistent en una base o un àcid acolorits que canvien de color a un pH proper al punt d'equivalència en una valoració acidobàsica.

Note

  • Habitualment, un indicador acidobàsic és un compost orgànic de massa molecular relativa prou elevada que en aigua o en altres dissolvents es comporta o com un àcid feble o com una base feble, segons HIn (color àcid) → H+ + In− (color bàsic) o bé In (color bàsic) + H2O → HIn+ + OH− (color àcid). En ambdues situacions, el color de les dues estructures implicades en l'equilibri químic és diferent. L'espècie predominant, i en conseqüència, el color, depenen del pH del medi (vegeu la imatge indicador acidobàsic 1).

    Es poden distingir tres grans grups d'indicadors acidobàsics segons el tipus de compost que siguin. Les ftaleïnes són, generalment, indicadors acidobàsics monocolors incolors en medi àcid (vegeu la imatge indicador acidobàsic 2). Totes les ftaleïnes són solubles en etanol, però algunes ho són en aigua i d'altres no. La més coneguda és la fenolftaleïna. Les sulfonftaleïnes són indicadors acidobàsics que solen presentar dos intervals de viratge, el primer en medi àcid i el segon en medi neutre o moderadament bàsic (vegeu la imatge indicador acidobàsic 3). Són solubles en etanol, però se'n sol usar la sal de sodi, ja que les sulfonftaleïnes són prou àcides per a modificar lleugerament el pH del medi. Un exemple de sulfonftaleïna és el blau de timol. La substitució dels hidrògens dels anells fenòlics per halògens o per grups alquílics permet una gran varietat d'indicadors que difereixen entre si tant en el color com en l'interval de viratge. Alguns azocolorants són indicadors acidobàsics que canvien de color per la protonització o desprotonització d'un nitrogen del grup azo (vegeu la imatge indicador acidobàsic 4). El més conegut és el taronja de metil.
  • ca  indicador acidobàsic, n m
  • ca  indicador àcid-base, n m sin. compl.
  • ca  indicador de pH, n m sin. compl.
  • es  indicador ácido-base, n m
  • es  indicador de pH, n m
  • en  acid-base indicator, n
  • en  pH indicator, n

Química analítica

Definition
Indicador de color consistent en una base o un àcid acolorits que canvien de color a un pH proper al punt d'equivalència en una valoració acidobàsica.

Note

  • Habitualment, un indicador acidobàsic és un compost orgànic de massa molecular relativa prou elevada que en aigua o en altres dissolvents es comporta o com un àcid feble o com una base feble, segons HIn (color àcid) → H+ + In− (color bàsic) o bé In (color bàsic) + H2O → HIn+ + OH− (color àcid). En ambdues situacions, el color de les dues estructures implicades en l'equilibri químic és diferent. L'espècie predominant, i en conseqüència, el color, depenen del pH del medi (vegeu la imatge indicador acidobàsic 1).

    Es poden distingir tres grans grups d'indicadors acidobàsics segons el tipus de compost que siguin. Les ftaleïnes són, generalment, indicadors acidobàsics monocolors incolors en medi àcid (vegeu la imatge indicador acidobàsic 2). Totes les ftaleïnes són solubles en etanol, però algunes ho són en aigua i d'altres no. La més coneguda és la fenolftaleïna. Les sulfonftaleïnes són indicadors acidobàsics que solen presentar dos intervals de viratge, el primer en medi àcid i el segon en medi neutre o moderadament bàsic (vegeu la imatge indicador acidobàsic 3). Són solubles en etanol, però se'n sol usar la sal de sodi, ja que les sulfonftaleïnes són prou àcides per a modificar lleugerament el pH del medi. Un exemple de sulfonftaleïna és el blau de timol. La substitució dels hidrògens dels anells fenòlics per halògens o per grups alquílics permet una gran varietat d'indicadors que difereixen entre si tant en el color com en l'interval de viratge. Alguns azocolorants són indicadors acidobàsics que canvien de color per la protonització o desprotonització d'un nitrogen del grup azo (vegeu la imatge indicador acidobàsic 4). El més conegut és el taronja de metil.
  • ca  indicador aniònic, n m
  • es  indicador aniónico, n m
  • en  anionic indicator, n

Química analítica

Definition
Indicador d'adsorció que s'adsorbeix sobre el precipitat quan les micel·les passen de ser negatives a positives en el punt d'equivalència.

Note

  • En general, els indicadors aniònics són sals de sodi derivades de la fluoresceïna. El més conegut és el fluoresceïnat de sodi, el qual presenta un viratge de verd a rosa. La introducció d'àtoms d'halogen en l'estructura del fluoresceïnat de sodi fa que la molècula sigui més polaritzable i, consegüentment, els derivats halogenats s'adsorbeixin més intensament sobre els precipitats col·loidals.

    Són indicadors aniònics el diclorofluoresceïnat de sodi i l'eosinat de sodi.
  • ca  indicador bicolor, n m
  • es  indicador bicolor, n m
  • en  two-colour indicator, n

Química analítica

Definition
Indicador de color que presenta un color diferent a cada extrem de l'interval de viratge.