Go back to the list of Online Dictionaries

Química analítica

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  osmolalitat, n f
  • es  osmolalidad, n f
  • en  osmolality, n
  • sbl  m

Química física

Definition
Mesura de la concentració d'una solució expressada en osmols per quilogram de dissolvent, que correspon a la suma de les concentracions molals dels diferents soluts presents en la solució multiplicada pel seu corresponent coeficient isotònic.

Note

  • En el càlcul de la concentració osmòtica per a solucions molt diluïdes, el coeficient isotònic és pràcticament igual al nombre d'ions completament dissociats per a cada tipus de solut electrolític.

    No s'ha de confondre l'osmolalitat amb l'osmolaritat, també denominada concentració osmòtica. En les solucions aquoses diluïdes pràcticament coincideixen, ja que la densitat de l'aigua és 1 kg/l. Però no passa el mateix quan la solució és el plasma sanguini: les proteïnes dissoltes dins del plasma fan que la seva densitat no sigui 1 kg/l i no es compleix l'equivalència entre molalitat i molaritat.
  • ca  concentració osmòtica, n f
  • ca  osmolaritat, n f sin. compl.
  • es  concentración osmótica, n f
  • es  osmolaridad, n f
  • en  osmolarity, n
  • en  osmotic concentration, n
  • sbl  c

Química física

Definition
Mesura de la concentració d'una solució expressada en osmols per litre de solució, que correspon a la suma de concentracions molars dels diferents soluts presents en la solució multiplicada pel seu corresponent coeficient isotònic.

Note

  • En el càlcul de la concentració osmòtica per a solucions molt diluïdes, el coeficient isotònic és pràcticament igual al nombre d'ions completament dissociats per a cada tipus de solut electrolític.

    Convé distingir entre aquest terme i osmolalitat. En les solucions aquoses diluïdes pràcticament coincideixen, ja que la densitat de l'aigua és 1 kg/l. Però no passa el mateix quan la solució és el plasma sanguini: les proteïnes dissoltes dins del plasma fan que la seva densitat no sigui 1 kg/l i no es compleix l'equivalència entre molaritat i molalitat.

    La IUPAC recomana utilitzar la denominació concentració osmòtica.
  • ca  osmòmetre, n m
  • es  osmómetro, n m
  • en  osmometer, n

Química física

Definition
Aparell utilitzat per a mesurar la pressió osmòtica.

Note

  • Vegeu també osmosi.
  • ca  osmometria, n f
  • es  osmometría, n f
  • en  osmometry, n

Química física

Definition
Tècnica utilitzada per a mesurar la pressió osmòtica.

Note

  • Vegeu també osmosi.
  • ca  osmosi, n f
  • es  osmosis, n f
  • es  ósmosis, n f
  • en  osmosis, n

Química física

Definition
Procés de no-equilibri que es dona quan dues dissolucions de diferent concentració es posen en contacte mitjançant una membrana semipermeable que només deixa passar el dissolvent i els soluts de mida més petita.

Note

  • En l'osmosi, la diferència del potencial químic del dissolvent i dels potencials químics o dels potencials electroquímics dels soluts entre les fases dels dos costats de la membrana semipermeable produeix un desequilibri de fases que provoca el pas del dissolvent i dels soluts de mida més gran. L'osmosi es produeix fins que els potencials químics i els potencials electroquímics dels diferents compostos que passen per la membrana semipermeable s'igualen, en assolir l'equilibri de fases a la temperatura i pressió de treball.

    En un experiment osmòtic, la solució es posa en contacte amb el dissolvent pur, que normalment és aigua, mitjançant una membrana semipermeable. En aquest cas, s'observa un pas espontani de dissolvent des del recipient on només hi ha dissolvent pur vers la solució, com a conseqüència del fet que el potencial químic del dissolvent pur sempre és major que el del dissolvent en una solució si el procés es realitza a temperatura i pressió constants. Aquest pas de dissolvent fa que el volum de la solució augmenti, i, si això es controla mitjançant una columna de secció petita, s'observa un augment de l'altura del líquid de la solució que provoca un augment de la pressió hidroestàtica en el comportament de la solució i, per tant, un augment del potencial químic del dissolvent. Així, aquest procés continua fins que s'assoleix l'equilibri de fases del dissolvent, és a dir, fins que s'igualen els potencials químics del dissolvent als dos costats de la membrana.

    Una de les aplicacions més importants de l'osmosi és en la diàlisi, en què s'aprofita el valor de la diferència de la pressió osmòtica de dues solucions separades per una membrana semipermeable, normalment cel·lular, i permet extreure components d'una solució cap a l'altra.

    Vegeu també osmosi inversa.
  • ca  osmosi inversa, n f
  • es  osmosis inversa, n f
  • es  ósmosis inversa, n f
  • en  reverse osmosis, n

Química física

Definition
Extracció del dissolvent i part dels soluts més petits d'una solució a través d'una membrana semipermeable mitjançant l'aplicació d'una pressió hidroestàtica més gran que la pressió osmòtica sobre la solució inicial.

Note

  • La sobrepressió necessària per a l'osmosi inversa, resultant d'aplicar una pressió hidroestàtica més gran que la pressió osmòtica, fa que el potencial químic del dissolvent en la solució més concentrada sigui més gran que el del dissolvent en la solució més diluïda. Per tant, el procés espontani és l'invers del que normalment es produeix, i així el dissolvent flueix de la solució més concentrada a la més diluïda.

    Avui dia, l'osmosi inversa s'empra molt per a descontaminar aigües residuals de residus tòxics, generalment metalls pesants, i en plantes de potabilització d'aigua, normalment a partir d'aigua del mar.
  • ca  oxa-, pfx
  • es  oxa-, pfx
  • en  oxa-, pfx

Química orgànica

Definition
Forma prefixada que es fa servir per a indicar que un metilè d'una cadena hidrocarbonada ha estat substituït per un àtom d'oxigen.

Note

  • Per exemple, 2,5-dioxapropà (CH3OCH2CH2OCH3).
  • ca  -oxi, sfx
  • es  -oxi, sfx
  • en  -oxy, sfx

Química orgànica

Definition
Forma sufixada que serveix per a anomenar un alcoxi, la qual va precedida pel prefix indicatiu del nombre de carbonis que té la cadena hidrocarbonada o del substituent del qual prové.

Note

  • Per exemple, és el cas del metoxi, l'etoxi, el fenoxi, l'isopropoxi ((CH3)2CHO−), el benziloxi (C6H5CH2O−) i el viniloxi (CH2=CHO−).
  • ca  oxoàcid, n m
  • ca  oxiàcid, n m sin. compl.
  • es  oxiácido, n m
  • es  oxoácido, n m
  • en  oxoacid, n
  • en  oxyacid, n

Química inorgànica, Química orgànica

Definition
Cadascun dels àcids amb un oxigen unit a un hidrogen àcid.

Note

  • Els oxoàcids inorgànics presenten enllaços del tipus hidrogen-oxigen-heteroàtom amb una fórmula general HmXOn. Si X és un no-metall o un semimetall, aquestes espècies acostumen a ser àcides. Amb molt poques excepcions, principalment els oxoàcids de fòsfor, l'hidrogen està enllaçat exclusivament amb l'oxigen i no amb l'heteroàtom.

    La força àcida dels oxoàcids depèn de diversos factors.

    Si té més d'un hidrogen ionitzable, les constants d'acidesa segueixen l'ordre Ka1 > Ka2 > Ka3. Com a regla general, les successives constants d'acidesa estan separades per uns cinc ordres de magnitud, per exemple per a l'àcid fosfòric: pKa1 = 2,1, pKa2 = 7,2 i pKa3 = 12,4.

    L'acidesa és més gran com més electronegatiu és l'heteroàtom. A més, l'acidesa s'incrementa per l'addició de grups atraients d'electrons (per exemple -F o -CF3) sobre l'heteroàtom. Així, en les següents sèries va augmentant el valor de Ka: H3PO4 < H2SO4 < HClO4, també HIO3 < HBrO3 < HClO3 i H2SO4 < HSO3F.

    L'acidesa augmenta en augmentar el nombre d'àtoms d'oxigen que conté l'oxoàcid. Per exemple, per als oxoàcids del clor, Ka augmenta en el sentit HClO < HClO2 < HClO3 < HClO4. De nou aquí es veu que la diferència entre les successives constants d'acidesa és d'aproximadament cinc ordres de magnitud.

    Els oxoàcids més importants des del punt de vista industrial són l'àcid sulfúric i l'àcid nítric.

    Qualsevol àcid carboxílic (RCOOH) és un exemple d'oxoàcid orgànic.
  • ca  òxid, n m
  • es  óxido, n m
  • en  oxide, n

Química inorgànica

Definition
Cadascun dels compostos formats per oxigen i un altre element, excepte els halurs.

Note

  • Els òxids s'obtenen generalment per la reacció directa de l'oxigen amb un element a alta temperatura, excepte el fluor. També es poden obtenir per la descomposició tèrmica d'altres substàncies més complexes i per la reacció amb l'oxigen de compostos com hidrurs, sulfurs i halurs metàl·lics.

    Els òxids sòlids en condicions normals, amb estructures iòniques o covalents, generalment presenten una gran estabilitat tèrmica. Els òxids líquids o gasosos en condicions normals, amb estructures moleculars, són molt menys estables i, en general, es descomponen amb facilitat. Alguns, però, com ara el diòxid de carboni, són força estables

    D'acord amb la seva reacció amb l'aigua, els òxids poden classificar-se en àcids, bàsics i amfòters.

    Els òxids tenen un gran nombre d'aplicacions industrials, per exemple en el ciment, el vidre, els pigments i els materials refractaris.

    D'entre els òxids no-metàl·lics, cal destacar l'òxid de carboni, l'òxid de sofre i l'òxid de nitrogen pel seu impacte ambiental. Tots ells són gasos en condicions normals i molts processos industrials, o la crema de combustibles fòssils, en generen grans quantitats com a subproductes, els quals, si s'alliberen a l'atmosfera, són responsables de fenòmens com l'efecte d'hivernacle, en el cas del diòxid de carboni, o la pluja àcida, en el cas de l'òxid de sofre i l'òxid de nitrogen.